Albenya.

Albenya, etimol�gicament, ve de l'�rab al benja, que significa "la construcci�". Aquesta extensa possessi� d'unes 350 quarterades est� arredossada rere els costers del mass�s de Randa i confronta per tramuntana amb les antigues Castellitx d'en Barra d'Or, de la Pau de Castellitx i altres establits que pertanyien a la possessi� mateixa. Cap a llevant, el puig d'en Bord la separa de sa Mata Escrita, Pola i Son Sastre Vell. Per migjorn antigament confrontava amb Binilegant, esdevinguda Son Grau, i per ponent limitava amb l'antic Bellpuig i altres establits de la primitiva alqueria de Randa.

La carretera de Randa a Montu�ri travessa les seves propietats i pr�cticament divideixen el terreny conrad�s de les garrigues, que s'enfilen fins als contraforts del morro d'en Moll, per la part oriental del puig de Cura. Els costers d'aquest mass�s foren adquirits i sumats a la possessi� l'any 1836, en qu� s'aprofit� el Decret de desamortitzaci� de Mendiz�bal, que tingu� lloc durant la reg�ncia de Maria Cristina.

L'historiador Binimelis public� la relaci� dels primers repobladors de l'illa i sobre Albenya digu� " A Astruch Esteve de Tortosa i sos germans, la alcarria Delbenia ab 8 jovades." A causa de la ren�ncia d'aquests primers hereus, el rei En Jaume I donaria Albenya i els seus rafals a la Seu de Tarragona.

Joan de Bonastre, l'any 1280, i sota alou de la Seu de Tarragona, va assistir al jurament de fidelitat al rei Alfons II d'Arag�, fill de Pere III, en representaci� de la parr�quia de Castellitx. Posteriorment (1427), i com a an�cdota, citarem que, en la llista de propietaris que tenien esclaus al terme d'Algaida, hi figura Nicolau de Caulelles d'Albenya, que tenia tres captius i pagava per ells una lliure i setze sous. La fam�lia Caulelles va perdre la propietat d'Albenya durant la revolta de Sim� "Tort" Ballester, i per p�blica subhasta pass� a mans d'Antoni Sastre i els seus hereus, que durant dos segles i mig en foren propietaris. El darrer titular d'aquesta nissaga fou Guillem Sastre i sabem, pel cadastre de 1603, que les dues possessions (Albenya i la ve�na Barcaix) que tenia en alou propi, estaven estimades en 17.000 lliures.

L'any 1675, Albenya va absorbir definitivament la possessioneta de Barcaix i aquest top�nim va quedar borrat de la mem�ria de la gent randina. Aquesta possessi� de Barcaix havia estat fins llavors protagonista de diverses disputes judicials davant la Reial Audi�ncia de Mallorca, les resolucions de les quals varen ser apel�lades, fins i tot, davant el Consell d'Arag�.

La propietat de la possessi� d'Albenya va lligada, des de mitjan segle XIX, a la fam�lia Morell. Devers l'any 1865, en morir Salvador Morell Esteva, la titularitat pass� al seu fill Pere Morell Verd, fins que mor� l'any 1905. D'aquest pass� al seu hereu Antoni Morell Verd, que deix� a la seva dona Vict�ria Brotad hereva en vida, fins que l'any 1989, a causa del seu �bit, pass� als seus fills: Jaume, Catalina, Ferran i Andreu Morell Brotad, que en s�n els propietaris actuals.

La fam�lia d'estadants m�s antics de qu� es t� record a les cases d'Albenya �s la de l'amo en Sebasti� Cantallops, que hi entr� l'any 1902 i, despr�s de tres generacions, la fam�lia en va sortir l'any 1956. Despr�s hi entraren de majorals el matrimoni format per l'amo en Mateu "Cot�" i mad� Francisca "Mostatxeta", els quals rebien ajuda de Catalina "Dom�tiga" de Montu�ri i d'�ngela de Randa. M�s tard hi entraren l'amo en Toni Cerd� "Ropit" i mad� Damiana, tamb� montu�rers, que s'encarregaren de la possessi� durant 10 anys. Posteriorment, l'estadant, durant vuit anys, fou l'amo en Jaume "P�l", i el seu germ� Jeroni, que hi feia de pastor, acab� tot sol a la possessi� tres o quatre anys m�s tard. Despr�s vengu� un par�ntesi d'un parell d'anys durant els quals dos estadants successius, 'amo en Bernat Piz� i l'amo en Pere de Sineu, abandonaren aviat la possessi�, fins que hi arrib� l'actual estadant, l'amo en Bernat "Blanc" i fam�lia, que ja fa m�s de nou anys que hi habiten.

Del conjunt de la possessi� cal destacar l'edificaci� de les cases, que cont�, a la planta baixa, l'habitatge dels amos, i al pis, la dels senyors. Una clastra empedrada separa aquest conjunt de les altres depend�ncies, que al principi eren b�siques i que avui nom�s serveixen per a magatzem, pastadors, habitatges dels pastors, eg�ers, hortolans, missatges, etc., i d'altres separats de les cases que servien per aixoplugar el bestiar, com les solls, els sestadors, la vaqueria, etc. La cuina dels senyors cont� una interessant col�lecci� de peces d'aram perfectament ordenades. Dins la sala principal hi ha habilitada una capella, que en comptes de ser una pe�a a part dins la planta baixa, com a la majoria de grans possessions, aqu� est� amagada rere unes portes (l'altar), com si fos un gran guarda-roba.

La font d'Albenya t� una galeria de 75,85 m de llargada, des del doble pou mare fins a l'exterior, i quatre pous de ventilaci�. El s�til i les parets de la galeria de drenatge s�n de paret seca i d'una gran rusticitat. A l'exterior, la canaleta es converteix en abeurador de bestiar, abans d'abocar l'aigua dins el grandi�s safareig, que t� forma de trapezi i una capacitat de 1.670 tones, que el converteix en el m�s gran del nostre municipi. La petita esplanada que hi ha davant la font en altre temps quedava vora el primitiu cam� empedrat que unia Randa i Montu�ri.

L'hort d'Albenya �s una extensi� de quasi tres quartons i est� format per tres veles o marjades. La vela m�s apropada al cam� vell s'anomena es Jard�, perqu� a m�s d'arbres fruiters sempre hi han tingut rosers, margalideres i altres arbusts ornamentals. Durant la primera meitat del segle XX, amb l'hortalissa i la fruita que produ�a aquest hort venuda als mercats i als majoristes, es pagaven tots els jornals de la gent llogada a Albenya, que era molta si comptam missatges, pastors, exsecalladors, figaraleres, etc.

La font d'Albenya, a m�s d'abastir d'aigua les cases i d'omplir el grandi�s safareig, tamb� tingu� en altre temps la funci� de proporcionar la for�a motriu per moure un mol� fariner, l'exist�ncia del qual coneixem per fonts orals. Suposam que devia estar situat vora la part baixa del safareig, per� no en queda cap vestigi.

A les terres d'aquesta possessi�, prop de la carretera de Montu�ri i de Can Calafoc, hi ha un forn de cal� bastat ben conservat. El darrer calciner que hi va treballar fou l'amo en Toni "Marr�" de Randa.

Actualment, durant la temporada de collir ametles lloguen 10 o 12 collidors de fora que en una mesada solen acabar les feines. Aix� contrasta amb el fet que fa uns quaranta anys un vertader estol d'al�lots algaidins anaven a collir-hi ametles. Si hom parla amb algun d'ells, el que m�s recorden -a m�s de la feina- s�n les nedades al gran safareig i les dormides damunt la palla del sostre.

De les 350 quarterades d'extensi� que t� Albenya, nom�s unes 100 s�n de conrad�s, la resta, que s'enfila pels costers del puig, �s garriga d'alzinar i pinar. A la part baixa i prop de les cases hi ha top�nims com aquests: les tanques d'en Jeroni, s'Olivaret, sa torrentera, l'ametlerar de s'Hort, el puig d'en Bord...A la part alta trobam el figueral de Randa, el pla d'en Cinto, les rotes Velles, es Bosc, el coster dels Ullastres, la garriga Rassa, el comellar des Grau...

Albenya �s actualment, i sense cap dubte, la possessi� m�s important del nostre terme. D'aquesta import�ncia, en fa mem�ria la can�� popular seg�ent:

A Albenya segaven ordi,

un mes davant Sant Joan;

quan veien el camp tan gran,

cridaven: Misericordi!.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.