BARTOMEU SASTRE GARCIES “CUNIETA”. 1911-1936

Fill de Miquel Sastre Mulet, conrador, i de Maria Garcies Fiol, va n�ixer a Algaida, al quarter segon n� 5, a les 23 hores de dia 28 d’abril de 1911.

Casat amb Catalina Cerd� Capell�, no tingueren fills; quan se l’endugueren feia a penes mig any que s’havien casat.

El seu ofici era de picador (treia mar�s), feina que alternava am la pagesia, ja que ajudava el seu pare a conrear les seves finques.

El detingueren el dia del desembarcament de Bayo a Portocristo. Falangistes algaidins l’agafaren vora l’Hort d’en Borr�s, quan venia de la Cabana de Llucmajor de dur roba neta al seu sogre, que hi feia de garriguer. Aquest mateix dia, els falangistes, armats, havien anat a ca seva, al Carrer del Sol, i havien amena�at la seva dona –fins i tot l’encanonaren- perqu� els digu�s on era el seu marit, ja que pensaven que s’havia amagat. El dugueren directament a l’ajuntament, on arrib� a haver-hi m�s d’un centenar de republicans tancats. Hi va estar fins el dia seg�ent; aquest dia, a les 10 de la nit, ja havien amollat a tots els algaidins menys en Tomeu i vuit m�s que foren portats a Manacor. All� estigueren aturats en una pla�a que estava plena de cotxes i camions carregats d’homes que els falangistes havien de matar aquella nit. A en Bartomeu el varen veure dins el mateix cotxe on hi havia en Miquel Oliver Mir “Talaieta”. M�s tard, foren portats al cementeri de Son Coletes; all� li dispararen i, encara viu, fou cremat amb benzina i, un cop mort, llen�at dins d’una sitja. Un grapat d’algaidins, beats i falangistes, anaren a Manacor per veure com mataven el rojos republicans.

Com que la fam�lia no tenia not�cies sobre la seva mort, la seva esposa i la del batle anaren al cementeri de Palma per veure si trobarien la roba del seus marits entre els grans caramulls de roba del assassinats. Posteriorment van sebre que els havien mort a Manacor.

Quan als motius del su assassinat, cal dir que en Bartomeu, tradicionalment, era de fam�lia esquerrana, i, am�s, formava part d’un grup de tend�ncia comunista. Tamb� particip� en la brega que hi va haver, entre dretes i esquerres, el dia que unes campaneres vingueren d’excursi� amb bicicleta i anaren a visitar l’esgl�sia amb falda-pantal�.

Dia 6 de setembre de 1936, del Regiment Mixt n�1 d’Artilleria de Palma, enviaren un ofici a l’ajuntament relacionat amb en Bartomeu i quatre algaidins m�s per “ordenarles que con toda urgencia efect�en su inmediata incorporaci�n a este Cuerpo”. Vora el nom de cada un d’aquests algaidins, a l’ajuntament, hi escrigueren el motiu pel qual no s’havien incorporat a files i, vora el nom de Bartomeu, al mateix ajuntament d’on el tregueren per dur-lo a assassinar, van escriure “no se sabe paradero”. Posteriorment, dia 22 de juny de 1937, el batle d’Algaida (falangista) contest� el requeriment del coronel en cap del Regiment d’Artilleria de Mallorca dient “...Bartolom� Sastre Garc�as no se ecuentra en �sta por haber desaparecido... seg�n informes fidedignos adquiridos resulta que despareci�, para no volver”. Continua dient “ no habiendo requerido a los padres del referido soldado ya que ellos no podr�n facilitar m�s datos que los consignados”. La cursiva l’he posada jo. Aqu� es demostra que els culpables dels assassinats foren clarament el falangistes algaidins ja que el militars no en sabien res de les morts dels algaidins, i ni tan sols s’atrevien a dir a l’ex�rcit que els havien assassinats.

 

Rafel Antich. MEM�RIA als republicans v�ctimes de la repressi� feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. N� 2 de la Col•lecci� Pere Capell�. 2002 (2� edici�). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.