Binicomprat.

El top�nim Binicomprat �s un compost h�brit de l'�rab beni, que significa "fills", i del moss�rab comprat. En el Llibre del repartiment, l'alqueria Benicomprat (hi figura aix�), de vint jovades d'extensi�, va correspondre als cavallers hospitalaris.

Aquesta possessi� est� situada al quarter II i les seves terres confronten per tramuntana amb els establits de Darrere ses Vinyes i la carretera de Manacor; a llevant, amb els establits de Son Cortana i na Rafalona, i a migjorn i ponent, amb les garrigues de Son Divertit i Son Alegre.

L'extensi� de l'actual Binicomprat �s d'unes 180 quarterades, la meitat, aproximadament, de conrad�s i l'altra meitat, de garriga i pinar.

Repassant el cadastre de 1576, sabem que Pere Fiol de Binicomprat tenia valorada la seva possessi� en 2.500 lliures. El testament m�s antic del qual la fam�lia descendent t� const�ncia escrita �s el de Pere Fiol, que fou conseller del Gran i General Consell l'any 1596, amb data de 30 d'agost de 1629. Pel cadastre de 1603 sabem que "Pere Fiol (els noms es repeteixen) per la sua possessi� dita Binicomprat" pagava una renda anual de 340 lliures i que estava estimada en 4.000 lliures. La fam�lia Fiol en va ser propiet�ria fins que Catalina Fiol, filla de Pere Joan Fiol, mort el 29 de gener de 1811, va casar-se amb Mateu Ribes de Cabrera i Muntanes de s'Olivaret. Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de Binicomprat fins que, com que no tenien germans mascles, Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa origin� l'actual nissaga dels Olivers, que encara avui en s�n propietaris.

L'escut nobiliari dels Fiol, que hi ha gravat damunt el portal for� de Binicomprat, es repeteix a l'antiga posada de la possessi�, o sigui, a Can Fiol de pla�a, damunt el portal que d�na al carrer de Sant Joan, avui caf� de Sa Pla�a. La data d'edificaci� d'aquesta antiga posada figurava escrita a la fa�ana principal, per� les darreres reformes varen esborrar-la (�s d'un poc despr�s de l'any 1600). A la capella del Roser, els Fiol hi tenien la tomba d'enterrament, segons ens digu� Manuel Oliver, fill major de l'actual propietari. Les cases segurament s�n del segle XVI, tret del portal for� que, segons sembla, fou reformat al segle XVII, i estan situades damunt un turonet des d'on es domina una ampl�ssima panor�mica. Formen un gran casal, on la planta baixa estava habilitada antigament com a casa dels amos i la superior per als senyors. Hem de destacar a la part baixa dreta la capella amb els seu altar i el gran arc central entre aiguavessos. Vora aquest arc hi havia la cuina pagesa de grans dimensions amb els fogons, el pinte i les llargues taules per menjar. A la part posterior de les cases hi havia una esp�cie de torre baixa, amb volta de can�, que no era alta cosa que un mol� de sang. A les cases encara usen les moles d'aquest mol� com a objecte ornamental.

Altres depend�ncies interessants, per� ja allunyades de les cases, eren els sestadors i la vaqueria, prop de l'era de batre, i encara m�s avall, dins el comellar, hi ha un pou antiqu�ssim que servia per abeurar el bestiar.

Ara fa poc m�s de 15 anys que no hi ha estadants fixos o amos, des que es va retirar l'amo en Jaume Puigserver Mulet. Ell ens digu� que son pare, d'igual nom i llinatges, ja havia nascut a les cases de la possessi� i que, de sempre, s'havien distingit pel bon tracte que donaven als treballadors. Tots menjaven amb els amos, fossin missatges, porquers o jornalers. La treta m�s grossa eren les ovelles, encara que fa devers 43 anys provaren d'armar una guarda de b�sties i sembla que no va anar malament, perqu� despr�s s'especialitzaren a aregar i criar eg�es de carreres. Una altra treta important d'aquesta possessi� ha estat el lloguer de les seves garrigues a una societat de ca�adors. La caseta del garriguer est� situada a l'altre costat de l'antic cam� de Castellitx, que divideix la possessi� i que passa a prop de les cases.

Dins les garrigues de Binicomprat, prop de la roca de la Verge Maria, hi ha el cementeri dels empestats. L'any 1652, es va estendre per tot Mallorca la darrera gran pesta de la Mediterr�nia, que al nostre poble va causar una seixantena de morts. En recordan�a d'aquest fet, l'any 1711 va construir-se una creu de pedra, de planta triangular que avui resta mig abandonada i enrevoltada d'espessa garriga.

A les terres de Binicomprat no es conserva cap vestigi de talaiot, per� s� hi ha una cova prehist�rica dins un garrig�, vora el cam� que des de les cases va en direcci� al Pont de Cabrera. A la tanca del costat, un dia, de devers l'any 1959, llaurant amb un tractor, la rella de l'arada va desclavar la tapadora d'una tomba excavada dins la roca. En donaren part a la Gu�rdia Civil, que nom�s es va limitar a traslladar els ossos al fossar del cementeri i va llevar import�ncia al succ�s.

Poc despr�s que l'amo en Jaume de Binicomprat s'hagu�s retirat, Gabriel Oliver, fill petit del propietari, i fam�lia varen intentar dur la possessi� pel seu compte durant 6 anys, per� l'intent no va prosperar i varen haver de vendre el tros que avui ocupa el restaurant de Binicomprat, aix� com altres terres de garriga, les m�s allunyades de les cases, que compraren els Valera. De les 200 quarterades que tenia Binicomprat en queden unes 180. Despr�s d'aix�, la fam�lia Oliver de Cas Metge Jordi, empesos per les ganes de mantenir la possessi�, s'han dedicat a l'agroturisme.

Han transformat el que eren sestadors i les solls en set apartaments individuals, i tamb� dues habitacions situades dins les cases, de les quals s'ha restaurat l'interior per oferir un millor servei a aquest tipus de turisme rural, que desitja tranquilitat lluny dels circuits tur�stics habituals.

Actualment, estan sembrant noves vinyes, juntament amb els parents de Cas Metge Jordi, que tamb� fan turisme d'interior, per fer vi embotellat de qualitat que consumiran principalment els seus hostatges, encara que continuaran venent a la menuda a Cas Metge Jordi. Tamb� fan un poc d'hortet, vora el primitiu pou de davant les cases, per consum intern, i els de ses Cases Noves s'encarreguen de la vaqueria com un atractiu m�s d'aquest tipus de turisme.

 

 

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.