Cabrera

Etimol�gicament, el top�nim Cabrera prov� del llat� capraria, que vol dir "lloc de cabres".

Aquesta vella possessi� est� situada al quarter I i les seves terres fan parti� a tramuntana amb la carretera de Sant Joan, dos-cents metres paret per paret amb Son Mesquida Vell i altres establits; a llevant, amb Son Pere Bou; a migjorn, amb la carretera de Manacor; i a ponent, amb la carretera que des del pont de Cabrera (avui desaparegut) va en direcci� a Pina.

La not�cia m�s antiga que tenim d'aquesta possessi� �s de l'any 1574, quan un tal Maci� Oliver la compr� a Antoni Bosc�. Per documents posteriors sabem que el seu fill Miquel va deixar la possessi� en testament a la seva filla Catalina Oliver quan va casar-se amb Pere J. Ribes de la vila de Montu�ri. Catalina Oliver la deix� per her�ncia al seu fill Pere Joan quan es va casar amb Catalina Servera de Son Corr�. Hem vist testimonis escrits amb data bastant posterior que diuen que Catalina Fiol, abans de morir el 1760, s'havia casat amb Mateu Ribes de Cabrera de s'Olivaret, d'aquesta manera, entroncava geneal�gicament amb els Ribes de Cabrera.

Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de la possessi� fins que Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa origin� l'actual nissaga dels Oliver, que encara avui en s�n propietaris, aix� com tamb� de la ve�na Binicomnprat.

En el cadastre de l'any 1630 aquesta possessi� estava valorada en 1.300 lliures, i en el de 1626, que valorava les rendes que produ�a cada finca, Cabrera produ�a 130 lliures anuals. Aquests anys n'era propiet�ria Marianna Mesquida i Castell�, v�dua d'Andreu Mesquida de Formiguera, que tamb� eren propietaris de l'actual Son Mesquida. Hem vist un contracte d'arrendament conjunt de les dues possessions i l'arrendador de la possessi� era Miquel Oliver de Son Maig. �s un document molt meticul�s i especifica totes les dures cl�usules que el llogater havia d'acomplir a la propietat.

Cabrera tenia fins fa pocs mesos 100 quarterades d'extensi�, quasi totes de conrad�s, llevat de quatre costers de garriga i un pinaret situat entre la carretera de Manacor i el tal�s de l'antiga via de ferrocarril que travessava la possessi� de llevant a Ponent.

Les cases de Cabrera formen un conjunt harmoni�s amb els costers que les envolten; el m�s destacable �s potser la seva simplicitat arquitect�nica, que podem considerar mod�lica dins l'estil rural mallorqu�. Si passau per la carretera de Manacor en direcci� cap a Algaida, i millor si �s a posta de sol, fixau-vos-hi b�, �s talment una caseta ornamental d'un betlem. La ll�stima �s que quan hi entr�rem per fer les fotografies ens adon�rem del seu lamentable aband�, quasi ru�n�s dir�em, ja que pr�cticament fa vint-i-cinc anys que estan deshabitades.

Les cases sempre foren utilitzades pels estadants i els propietaris no hi habitaren mai, ni hi tenien depend�ncies reservades. Normalment feien les estades a la posada de Cabrera, cap al carrer dels Cavallers (a l'actual Can March, que t� el frontis davant el carrer d'Antoni Maura).

En el contracte d'arrendament esmentat es parla de dos molins de sang "condrets i molents", �s a dir, en bon estat de funcionament, l'un a Formiguera (Son Mesquida) i l'altre a Cabrera. Actualment, no es conserva cap vestigi d'aquest mol� ni sabem on era situat.

La vinya de Cabrera -que fa uns anys va comprar l'amo en Mateu de l'Hostal- era just passat l'hort de les cases i era d'�s privat dels senyors per fer vi al celler de Cas Metge Jordi.

L'amo en Lloren� Puigserver Amengual, l'amo de Cabrera, que mor� dia 20 d'octubre de 1987, fou el darrer estadant de la possessi�; hi habit� des de l'any 1937 fins al 1963. La seva filla Margalida ens digu� tot quan sabia de les cases, i lamentava que no ho hagu�s pogut fer son pare, que tant les estimava. Es recorda que tenien una guarda d'ovelles i porcs, amb un porquer que se'n cuidava. Feien hortet vora l'ant�gua s�nia, ara tamb� ru�nosa. L'amo en Lloren� durant aquells anys va dedicar-se als cavalls de curses i es f�u fam�s a tot Mallorca sobretot per una egua, na Nelsona, d'una categoria tan excepcional que va cansar-se de guanyar carreres als hip�droms de Palma i Manacor. Per cert, els cavallets joves creaven problemes al pas del tren dins la possessi�, perqu� tenien la mania de perseguir els vagons. Altres vegades la m�quina del tren va matar porcs, ovelles i els va calar foc en diverses ocasions; fins i tot hagueren d'anar a cercar ajuda al poble i tocar de foc perqu� cremaven els sembrats.

Quan llevaren el tren, l'any 1967, la companya va intentar vendre els terrenys que ocupaven les vies; com que els propietaris es negaren a comprar-lo, alli�onats per altres casos similars, ja no se n'ha parlat pus. Despr�s tingu� cura de la possessi�, m�s ben dit, de les terres de conreu un cunyat dels senyors de Sant Jordi i ara fa quatre o cinc anys les va llogar l'amo de l'Hostal d'en Mateu per sembrar i donar menjar a la guarda d'ovelles.

Hem dit abans que fins fa poc tenia 100 quarterades d'extensi� perqu� aquests darrers mesos se n'han venut 20 quarterades m�s, les m�s apropades al poble, �s a dir, un rectangle que limita amb les carreteres de Manacor, Pina i Sant Joan. Sabem que aquest mateix mes de desembre ha entrat al nostre Ajuntament un projecte a nom de Gabriel Amer per edificar vora la carretera de Manacor un complex que acollir� un centre privat d'ensenyan�a de les t�cniques de la cer�mica, un altre de restauraci� de mobles antics i un gran aparcament. Esperem que, ja que sembla inevitable la construcci� de tot aix�, almanco es respecti l'entorn paisag�stic i no ens amagui la visi� de les cases de Cabrera, una rel�quia d'altre temps, humil, si voleu, per� que mereix ser conservada, o m�s aviat restaurada.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.