Castellitx d'en Barra d'Or.

El top�nim d'aquesta antiga alqueria deriva del llat� castellum, que significa "castell", amb el sufix -itx, que prov� igualment del llat� -icium i que es repeteix en altres noms topon�mics mallorquins (com �s Costitx, Felanitx, Fart�ritx, etc.). Est� situada damunt un petit promontori i aix�, afegit a la proximitat de dues fonts, degueren ser motius m�s que suficients perqu� fos habitada durant l'�poca romana; basta recordar que vora la ve�na Albenya hi ha restes d'empedrat d'una cal�ada romana. Recentment s'ha excavat part de les restes d'un mol� d'aigua de temps de la dominaci� �rab, prop del q�nat o font de Castellitx, que demostren la import�ncia que ja tenia la poblaci� d'aquest lloc.

Les seves terres confronten a tramuntana amb Binicomprat i Castellitx de la Pau; a llevant i migjorn, amb Albenya, i a ponent, amb So n'Alegre i els establits de Treur� i Son Red�.

En el Llibre del repartiment consta que l'alqueria de Castellitx, de 14 jovades d'extensi� -equivalents a 225 quarterades-, va correspondre a Garc�a P�rez de Pina i poc despr�s, durant l'any 1236, com molts sabreu, hi va tenir el seu origen la primitiva parr�quia del nostre poble, que romangu� com a tal fins a la tercera d�cada del segle XV, durant el regnat de San� I, en qu� fou definitivament traslladada a l'actual Algaida.

En el cadastre de l'any 1603 podem comprovar que la primitiva alqueria ja s'havia subdividida, perqu� hi figuren dops propietaris de Castellitx; per una part, Joanot Anglada tenia estimada la seva possessi� en 7.000 lliures i, per altra, Antoni Pujol, en 6.000.

De l'any 1789 tenim not�cia de Castellitx pel llibre de Jeroni de Berard Viaje a las Villas de Mallorca, en qu� figura que produ�a principalment blat i vinya, tenia un hort regat per una font i dos molins d'aigua en funcionament. El propietari d'aleshores era el marqu�s de Solleric, de la noblesa ciutadana. (Hem de ressenyar que l'autor va tatxar el nom de Sic�lia Forteza perqu� suposam que s'havia equivocat o perqu� era l'antiga propiet�ria de la possessi�).

De Die Balearen hem recollit que l'actual Castellitx d'en Barra d'Or ocupava el sis� lloc en import�ncia del nostre terme municipal devers l'any 1870; el propietari de la possessi� era Josep Quint Zaforteza i tenia 148 hect�rees d'extensi�, equivalents a 208 quarterades. Afegeix l'Arxiduc que distava 3 quil�metres del nucli urb� d'Algaida.

Ja dins el segle actual va pert�nyer a Jaume Munar fins a l'any 1820, que la compr� Bernat Coll Roca, pare del propietari actual, Ignaci Coll Moragues, que habita al casal de la pla�a de Sant Francesc de Palma. Avui aquesta possessi� t� una extensi� de 222 quarterades despr�s de la compra de les tres quarterades que hi ha vora la cova de na Niu, compra que es va dur a terme en vida de Bernat Coll. Les terres de les dues possessions de Castellitx varen estar a punt de ser reunificades als anys 40, per� les negociacions no continuaren endavant i finalment el comprador de Castellitx de la Pau va ser Jordi Llull.

Les cases dels amos s�n antiqu�ssimes -damunt el portal for� hi ha la data gravada, mig esborrada pel temps, de l'any 1533- i l'interior no ha sofert cap reforma pr�cticament des d'aquell temps. En canvi, les cases dels senyors s�n bastant modernes, ja que foren edificades damunt les restes de depend�ncies anteriors pel mestre picapedrer algaid� Guillem "Tano" quan va comprar la possessi� Bernat Coll. Mestre Antoni "Fosca", el seu fill Pere Joan i l'oncle Bernat feren feina a les cases dels senyors i constru�ren les parets de pedra seca del jard� que les envolta. Els pins que aleshores s'hi sembraren han assolit una gran al�ada, sobretot els dos de m�s avall, perqu� les arrels xuclen directament la humitat de la cisterna clivellada del jard�.

Darrerament, els senyors hi v�nen poc i les cases fan un poc la sensaci� d'aband�; aix� no era aix� quan la seva germana Aina gaudia de bona salut -mor� l'any 1987-, ja que fins als anys vuitanta cada estiu hi solien passar uns dos mesos sencers durant les vacances. Hem de considerar, per altra banda, que Ignaci Coll �s propietari d'altres possessions a la part forana, com s�n Massanella, Comafreda, Can Bajoca i Son Granada, entre les m�s conegudes.

Davant les cases dels amos hi ha les antigues depend�ncies del sostre de la palla, la portassa, la bugaderia i, arrecerada vora les ve�nes cases de Castellitx de la Pau, hi ha la vella pallissa o estable, avui en des�s.

Les ja esmentades 222 quarterades de la possessi� poden dividir-se en 85 o 90 de conrad�s i la resta de garriga i pinar. L'ametler predomina a les terres de conrad�s i un any de bona collita arriba a una producci� de 70-80 hectolitres, tot i que est� en retroc�s perqu� els arbres tornen vells. Prop de la font i davant l'hortet hi ha la caseta del garriguer amb un vedat que tenen llogat a una societat de ca�adors.

L'amo m�s antic que recorda Ignaci Coll �s un estadant de Felanitx que hi habitava durant la Guerra Civil. Els m�s recents foren l'amo en Mairata i posteriorment el seu gendre, Pere "Pollo". Despr�s hi habit� l'amo en Joan d'Inca i ara far� 19 anys que hi viu l'amo en Felip de Liern. Ell ens cont�, quan hi an�rem per fer les fotografies, que tamb� s'encarregava de guardar les claus de l'esgl�sia de la Pau, �s a dir, que feia un poc de donat. Era un servei sense cap benefici, ans al contrari, perqu� havia d'aguantar de vegades qualque grup de visitants, escolars principalment, que no feien gens de b� als sembrats o als arbres fruiters.

Com ja hem dit abans, prop del torrent que ve de l'adoberia de Randa hi ha el q�nat o font de Castellitx; la mina �s bastant curta i no us n'oferim fotografies perqu� est� enva�da d'esbarzers i altra vegetaci�. Les aig�es arriben a dos safarejos que s'usen per regar l'hort casol� de la possessi�. Pel que fa a aquest q�nat, l'any 1985 Biel Bibiloni, aleshores estudiant algaid�, va redescobrir, perqu� mai no s'havia esborrat de la mem�ria dels pagesos de la contrada, concretament el dia d'anar a la Pau, l'exist�ncia d'un mol� d'aigua suposadament d'�poca �rab -la t�cnica de la construcci� aix� ho denota-. Posteriorment, es va formar un equip d'investigaci� dirigit pels doctors Miquel Barcel�, de la Universitat Aut�noma de Barcelona, i Guillem Rossell� Bordoy, director del Museu de Mallorca. Es va excavar un bon tros de la s�quia, que venia del q�nat de Castellitx i arribava a un petit embassament, que es pot endevinar mig cobert de vegetaci�, i tamb� de les ru�nes d'una sitja de carboner, de la barraca i d'un forn de coure pa. L'aigua aqu� acumulada era condu�da per una altra s�quia al forat del mol� i per pressi� feia moure les pales, i despr�s se n'anava torrent avall en direcci� a l'altre mol�, que abans formava part de Castellitx de la Pau i ara �s propietat de la fam�lia de l'amo en Miquel des Serral.

Volem acomiadar Castellitx d'en Barra d'Or recordant aquesta vella can�� popular que al�ludeix a un dels llocs que consideram m�s bells de l'antiga alqueria:

Jo ja tenc es paner mig

de m�res i olivons

a sa vorera dets oms

baix des puig de Castellitx.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.