Castellitx de la Pau.

Aquesta alqueria antiga est� situada al quarter II, a mig cam� entre Algaida i el Puig de Randa. En el Llibre del repartiment consta que tenia 14 jovades, equivalents a 225 quarterades. Va correspondre a Garc�a P�rez de Pina i despr�s a Ferrer de Pallar�s, prebost de Tarragona en representaci� de la C�ria. El top�nim d'aquesta possesi� deriva del llat� castellum, �s a dir "castell" amb el sufix moss�rab -itx, que es repeteix en altres noms top�nims mallorquins- (recordem Costitx, Fart�ritx, B�litx, etc.). Es troba dalt d'un turonet, a uns 225 metres sobre el nivel de la mar, i hi ha proves que demostren que fou habitada en l'antigor, en �poques romana i �rab. Del temps de dominaci� romana qued� el testimoni d'un encenser de bronze en terres de la ve�na Albenya. De l'�poca dels �rabs ens queden restes d'un mol� d'aigua situat al torrent que, procedent de Randa, fa parti� amb antics establits de la possessi�. De totes formes, la prova m�s demostratia �s l'exist�ncia de dues fonts naturals a l'entorn de les cases que devien tenir un fort atractiu pels antics pobladors.

Confronta a tramuntana amb el torrent esmentat, o s�quia des Molinet, dels germans Joan i Tom�s des Serral; a llevant, amb Son Coll Vell i Sa Mata Escrita; a migjorn, la cresta cimalera del puig d'en Bord la separa d'Albenya, i a ponent confronta amb les terres de Castellitx d'en Barra d'Or.

Un dels testimonis m�s antics de l'exist�ncia de la possesi� i de l'esgl�sia de Castellitx (extret de la calaixera de Mn. Antoni Gili) �s el 18 de novembre de 1395 i diu aix� "Jo Pere Manleu, prevere procurador de Pere Mulet, rector de Castelig que declara posseir los b�ns seg�ents: un alberg ab Son clos, prop de l'esgl�sisa (on devia estar situada aquesta rectoria) e afronta al cam� p�blic, e d'altra part ab l'esgl�sia, e altres parts de Domingo Grau" per tant, aquest darrer era propietari a les hores de la possessi� de Castellitx.

La divisi� de la primitiva alqueria �rab en dues possessions tingu� lloc a principis del segles XIV. Pel cadastre de l'any 1603 podem comprovar els noms dels propietaris d'ambdues cases pairals: per una part, Joanot Anglada tenia estimada la seva part (avui de la Pau) en 7.000 lliures, i, per altra, Antoni Pujol (d'en Barra d'Or) en 6.000. D'aquest Pujol pass� als Mesquida, d'aquests al Moragues, i dels Moragues als Sureda. Durant l'any 1871 era propietat de Josep Quint Zaforteza i amb les seves 204 quarterades era la setena gran extensi� del nostre terme, segons public� l'arxiduc Llu�s Salvador a Die Balearem.

A principis del segle XX era propietat de la fam�lia Gonz�lez-Moro, que la retingu� fins a l'any 1941, quan per mediaci� de l'amo en Guillem de Son Reus fou dividida un altre cop en dues parts i qued� de la manera seg�ent: 100 quarterades situades entre la s�quia del Molinet i Binicomprat foren adquirides pels germans Guillem, Joan, Miquel i Tom�s des Serral, que se les repartiren en parts iguals segons valoraci� econ�mica sense tenir en compte l'extensi� superficial; les altres 100 quarterades i les cases passaren a l'amo en Jordi Llull Bonet que, abans de morir, ja n'havia fet donaci� al seu fill Jordi Llull Burguera, metge i resident a la Col�nia de Sant Jordi, que n'�s el propietari actual.

Les cases de Castellitx de la Pau s�n prou antigues, amb data gravada damunt el portal for� de l'any 1796, que deu respondre, sens dubte, a una reforma que s'hi degu� dur a terme aleshores. Estan encarades a llebeig i situades, en suau pend�s, formant un carrer� amb altres depend�ncies que desemboca al mirador de davant la cisterna, d'on domina tot el comellar de Castellitx. L'interior mostra una gran rusticitat arquitect�nica, amb un trespol mal pla i les depend�ncies anexes a distint nivell, seguint el rost de l'exterior. Tant �s aix� que fins i tot dins els dormitori principal hi ha una roca, sobresortint del s�l, que, suposam, no fou excavada perqu� era massa dura. Tamb� cal destacar l'antiga cuina i l'arc entre aiguavessos. Davant les cases hi ha el sostre de palla, de gran dimensions, al costat l'estable per a les b�sties de c�rrega, que a la part superior d�na cabuda a la sala de l'ordi, on emmagatzemaven el gra.

Al costat hi ha l'antiga depend�ncia dels missatges, que despr�s fou reconvertida en galliner. Passat les cases, vora el mirador esmentat, hi ha una gran cisterna amb el bassament dins el buit del coster, que fou manada construir quan hi habitava l'estadant l'amo en Guillem de Son Romaguera i que fa ser feta per l'amo en Sebasti� "Truc" abans d'anar-se'n a fer fortuna a Am�rica. Vora el cam� que baixa al comellar de la Font, prop dels fonaments de la cisterna, hi ha un caramull de maressos que hi foren transportats per Titan, un cami� que fa devers quaranta-vuit anys feia aquest servei. Els maresos havien de servir per fer una vaqueria, per� alguna crisi econ�mica ho va aturar i all� resten abandonats.

Entre les cases i l'esgl�sia de la Pau hi ha l'antiga era de batre, testimoni de tantes trobades populars els dimarts de Pancaritat. Fa anys hi hagu� qualque topada per mor d'aquesta era entre el poder civil i l'eclesi�stic, per una banda, i la propietat de la possessi�, per l'altra, feli�ment superada.

Podem classificar les terres de la possessi� en 40 quarterades de conrad�s i les altres 60 de garriga o alzinar. Entre els seus top�nims hem d'esmentar es Molinet, de 4 quarterades, vora el torrent, i la tanca dels Ametlers, tamb� de 4 quarterades.

Quasi tot l'ametlerar i les figueres foren arrabassades, devers l'any 1944, i les marjades de paret seca desmuntades per convertir-ho tot en conrad�s. Per contrapartida, l'any 1950, sembraren dues quarterades d'ametlers joves, situades damunt el puig o pinar de ses Gatoves.

Els estadants m�s antics de qui tenim refer�ncia, per ordre cronol�gic, s�n els seg�ents: l'any 1 del segle XX, quan era propietat de Gonz�lez Moro, hi habitava l'amo en Biel Bosso, de Santa Eug�nia; despr�s hi va passar l'amo en Guillem Romaguera, rand� casat a Algaida. Durant la Guerra Civil, hi habitaren uns estadants de s'Horta de Felanitx. Quan fou dividida la possessi� l'any 1941, els estadants eren el germans Rossinyol de Montu�ri, amb sa mare viuda. Despr�s se n'encarreg� un majoral de Lloret, qu li deien Toni "S�ller", i, finalment, va conrar la possessi� l'amo en Rafel "Palouet", durant 9 anys, fins que ho deix� l'any 1979. De llavors en��, en t� cura el propietari actual mateix.

L'esgl�sia de Castellitx de la Pau �s una illeta enmig de les terres de la possessi�, propietat del Bisbat, formada pel primitiu fossar i l'antiga parr�quia. Va ser edificada poc despr�s de la conquesta, durant l'any 1236, i est� formada per tres cossos diferenciats. El primer �s el porxo, amb acc�s des del fossar per un portal d'arc rebaixat, que �s del final del segle XVI. Del porxo s'accedeix al segon cos central a trav�s d'un bell portal de mig punt amb arquivoltes, brancals adornats i l'escut dels Armengol, que finan�aren l'obra. Aquest cos �s la primitiva edificaci� del segle XIII, joia de l'arquitectura cistercenca, que fou parr�quia del nostre poble fins al la tercera d�cada del segle XV, quan va ser traslladada a l'actual d'Algaida, durant el regnat de San� I. El tercer cos �s el del retaule, restaurat i col�locat dins l'esgl�sia d'Algaida, on hi ha l'altar; �s m�s baix que no la part central i �s un afegit� del segle XVII. A l'exterior es veuen contraforts, que reforcen els arcs interiors i un campaneret o espadanya situat sobre el portal principal.

Dins el comellar de Castellitx a baix del puig d'en Bord, hi ha la font d'aquesta possessi�. �s de l'�poca musulmana i nom�s t� una curta galeria de drenatge, sense cap pou de ventilaci�, abans de sotir a cel obert. Aquesta galeria �s de paret seca i coberta amb volta de can�. En un moment indeterminat, enfondiren el subs�l de la galeria per obtenir-ne un major cabal, per� l'operaci� result� fallida i l'aigua va minvar. Antigament, una canaleta, amb el primer tram subterrani, condu�a l'aigua al safareig per la part baixa del marge. Una altre canaleta, que recollia els sobrants de la fot d'Albenya, discorria per damunt del marge mateix i alimentava les piques d'abeurar, abans d'entrar al safareig. Actualmet, aquest q�nat est� ple de crivells, fins al punt que a l'iterior hi ha crescut un ullastre que ja t� devers tres metres d'al�ada. Nom�s fa una trentena d'anys, quan el temps venia molt plover, els sobrants del safareig es perdien cap-rec avall en direcci� a Son Coll, formant una torrentera.

Per acabar, farem refer�ncia a unes estrofes del Can�oner popular del Mallorca del pare Ginard que parlen de la possessi�:

Jo sempre vaig penya-penya

per complir lo meu desig.

Habit a dins Castellitx

i tenc s'amor dins Albenya.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.