Es Rafalet.

Aquesta vegada parlarem d'una antiga possessi� avui ja inexistent. El seu top�nim, rahl, ve de l'�rab i signica "casa de camp". Suposam que el turonet on hi havia les cases fou poblat durant l'�poca talai�tica: recordem que a molt poca dist�ncia es troben els jacimets arqueol�gics de Son llub�, Can Falet i la Miranda. A les ru�nes de les cases s'han trobat restes de cer�mica romana, �rab i medieval, aix� com tamb� dos sitjos -esp�cie de cisternons utilitzats pels �rabs i romans per guardar-hi gra, oli, i, de vegades, vi-, un situat davall un mur de les antigues cases i l'altre, segons diuen les fonts orals, a baix d'un safareix a l'altre costat de la carretera de Sencelles.

Es Rafalet en els moments de, diguem-ne m�xim esplendor, tenia m�s de 2.000 quarterades d'extensi�. Les seves propietats s'estenien des d'un poc m�s enll� del cam� de la possessi� -l'actual carretera a Sencelles- a llevant fins a la parti� de Xorrigo a ponent. Per tramuntana confrontava amb Son Pujol i el terme de Sencelles i arribava fins a l'actual carretera de Manacor, a Migjorn; a l'altre costat del cam� de Manacor tamb� tenia la planeta de Son Gual. Per adonar-nos de la magnitud d'aquesta possessi�, ens hem de fixar en la superf�cie total del terme d'Algaida, 12.285 quarterades. Com podeu veure, comptava amb una part considerable del terme, pr�cticament tot el quarter IV.

En el cadastre de 1603 estava estimada en alou propi en 20.000 lliures i pertanyia a Joanot de la fam�lia dels Pax, que en fou propiet�ria durant prop de 300 anys. Tamb� sabem que el seu propietari, Nicolau de Pax, pagava 1.000 lliures de renda anual l'any 1626. La darrera propiet�ria de les 136 quarterades des Rafalet que quedaven despr�s de successives parcel�lacions va ser Teresa Kirchhofer i Balaguer, v�dua de Francesc Balaguer i Puigdorfila, que va posar en subhasta p�blica tota la propietat, incloses les cases, que quedaren en poder de Miquel Mut Jaume, despr�s de pagar sis-centes pessetes per les dues quarterades i cent-cinquanta destres que les envoltaven. Sabem que aquesta subhasta tingu� lloc el 5 de gener de 1897 perqu� Miquel Jaume "Caragol", n�t del comprador, conserva l'escriptura de la transacci�.

Alg� es pot preguntar com �s possible que la possessi� m�s gran del nostre terme es fes malb� i desaparegu�s pr�cticament en poc m�s d'un segle de decad�ncia. Resposta clara i contundent no en tenim, per� s� suposicions: a uns propietaris que habitaven a Palma i vivien d'esquena als problemes del camp, els era m�s f�cil parcel�lar en alous i censals que conrar una possessi� de terra prima o exposar-se a les freq�ents epid�mies de la ramaderia, que sens dubte devia ser la principal font d'ingressos de Rafalet.

Hem pogut consultar una escriptura d'una de les parcel�lacions, la de l'any 1838, en que s'especifiquen les condicions de l'establiment. El seu propietari n'era Francesc Mari� Villalonga i Escalada.

Les cases devien ser monumentals o, almanco, les ru�nes aix� ho fan suposar. Tenien una gran clastra interior, amb aljub central, a la qual tamb� donava la capella. Sabem la situaci� d'aquesta per un top�nim del lloc, la figuera de sa Capella. A l'altre costat de la clastra, hi ha l'�nica depend�ncia o habitacle que resta dreta i �s el pastador, que t� un air�s portal de mig punt per entrada.

Una de les causes que contribu� a l'ensorranament r�pid de les cases fou que es desmuntaren els encadenats d'angles (cantonades) per construir en altres llocs, com, per exemple, Can Sant de Pla�a i la actual des Rafalet, vora les antigues ru�nes. Haur�em de fer menci� tamb� de l'exist�ncia d'un altre aljub, exterior al recinte antic, situat per davant la casa nova des Rafalet, al qual tenien empriu els nous propietaris de les parcel�lacions de la vella possessi�. Aquest aljub t� una fibla o clavegueram estreta i profunda que, segons ens digu� Miquel "Caragol", fou reconstru�da per l'amo en Joan "Tiu".

Per acabar, i com an�cdota, tamb� hem vist el document-inventari que es conserva de la visita del bisbe Salv� a la capella des Rafalet l'any 1853, en qu� fa refer�ncia al propietari encarregat de la cust�dia, l'honor Francesc Llad�, i als ornaments del culte, mobiliari de la capella i, fins i tot, al pes de la campana de damunt la teulada, que feia duos o tres arroves.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.