JOAN BIBILONI CAPELL� “MONET” 1905-1936

Fill de Felip Bibiloni Segu� i de Petra Capell� Mir, va n�ixer a Algaida, al carrer Nou n� 16, a les tres de l’horabaixa de dia 3 de maig de 1905.

Es va casar amb Ant�nia oliver Garcies “Gaspana” dia 6 de desembre de 1923. Varen tenir quatre fills, dels quals dos moriren despr�s d’haver nascut. Va quedar viudo. Dia 24 d’abril de 1933 es cas� amb Catalina Oliver Garcies, “Gaspana”, germana de la primera esposa i tigueren un fill i una filla.

Acabat de casar an� a viure al Coll d’en Rabassa, per� al cap de poc temps torn� a Algaida. Es dedicava a treure mar�s i tamb� era corredor de bicicleta. En una volta a Catalunya va quedar en molt bon lloc, i amb els dobbers que guany� pos� una botiga al carrer del Colomer i compr� una egua amb la qual es dedicava a traginar esquerda. Mentre la dona tenia esment de la botiga, ell agaf�, a escarada, l’esquerda per fer la carretera de Cura que picaren ell i uns quants d’homes que tenia llogats. M�s endavant, pos� botiga a la casa que havia comprat al carrer del Sitjar n� 2, i a la mateixa hi pos� carnisseria i caf�. A m�s a m�s, comprava hortalissa als horts de Montu�ri i l’anava a vendre a S�ller, primer amb carro i despr�s amb el seu cotxe.

Joan Bibiloni guanyava dobbers: dia 30 de gener de 1934 compr� en Peugeot (PM 4392) i l’any 1935, al febrer, el canvi� per un altre de marca Ford. En una ocasi�, quan venia de S�ller, es va quedar sense frens i va fer unes quantes voltes de campana.

Sempre s’ha dit que els falangistes li requisaren el cotxe i que l’empraven per anar a assassinar homes; fins i tot, hi va haver qui va veure, en una pla�a de Manacor, dins el seu cotxe, alguns algaidins que foren morts a son Coletes. Des de l’ajuntament d’Algaida, dia 20 de novembre de 1936, mitjan�ant l’ofici n�mero 883 contestaren al recaptador de zona de Palma que “referente al coche, seg�n referencias, presta servicio en aviaci�n; respecto al individuo se ignora su paradero por haber desaparecido de esta villa”.

D’qu� es dedueix que el cotxe d’en Joan, durant la primera �poca d’assassinats incontrolats, fou emprat pels falangistes algaidins i, posteriorment, fou requisat per l’ex�rcit.

Pocs dies despr�s del cop d’estat, en Lloren� “Sabater” i en Sebasti� “Truc” anaren al seu caf� a avisar-lo perqu� s’amag�s, ja que es deia que era en una llista d’homes que els falangistes volien matar. Va estar dos o tres dies a S�ller i despr�s va anar al Pil•lar�, a un hort que es deia can Buscaneta. Mentre estava amagat a aquest hort, l’aava a visitar amb freq��ncia en Miquel Noguera “Barrera”, qui, posteriorment, tamb� fou assassinat.. Durant aquest temps vingu� unes quantes vegades, de nit, a veure els seus fills.

En una ocasi�, ell i el seu germ� Felip anaven d’Algaida cap a Ciutat amb bicilcleta i van veure el seu cotxe que venia per la carretera. En Joan, a la Punta de Son Gual, va voltar cap a Sant Jordi, i el cotxe, carregat de falangistes i gu�rdies civils, volt� de cop i comen�aren a disparar-li amb fusells. Un hortol� que era prop compt� exactament vint-i-cinc trons i encara recorda com xiulaven les bales. Un dels falangistes, enfadat perqu� no l’havien ferit, va pegar una culatada al seu germ� Felip.

Estava amagat en un bosc que hi havia prop de l’hort i, a l’hora de munyir, anava a la vaqueria, on un fill dels hortolans, que tenia aproximadament 12 anys, li donava pa i llet. En Joan li havia prom�s que, si li donava menjar i no deia res als seus pares, li reglaria la bicicleta.

Hi ha diferents versions de com saberen o estava amagat; el cas �s que dia 18 d’agost es present� a Can Buscaneta un cotxe amb flangistes i el caporal de la gu�rdia civil d’Algaida. All� mateix estaren a punt de matar-lo a ell i a l’amo de l’hort, per� es va aclarir que l’amo no en sabia res, d’en Joan –cosa que era veritat- i decidiren matar en Joan i el nin damunt l’era. Els pares, plorant, els suplicaren que no mat�ssin el nin davant ells, i els falangistes els feren cas i se’ls endugueren cap a Algaida. Els tigueren tancats a l’ajuntament fis dia 21. Aquest dia els ficaren dins els cotxe d’en Joan i els dugueren al Coll de la Grava, a la carretera que va de Montu�ri a Sant Joan, concretament a una finca que es deia Horteta. Des que sortiren de l’ajuntment ja comen�aren a torturar-lo. Un cop arribaren, abans de sortir del cotxe, un falangista li dispar� un tret de pistola a cada cama, alhora que li deia “no em guanyar�s pus mai a c�rrer”. Despr�s s’hi acarnissaren brutalment, fins al punt que un matrimoni que hi havia per all� prop, a causa dels crits espantosos d’en Joan, dedu� que mataven un home a ganivetades. Quan es cansaren de martiritzar-lo, digueren a un caminer de Montu�ri si volia matar un home; ell s’hi neg� dient que no era feina seva. Tot seguit el fermaren al cotxe i l’arrossegaren fis que va ser mort. Despr�s posarenel cos damunt uns feixos de llenya i prengueren foc. El degueren matar entre les tres i les quatre de la tarda, ja que, a les cinc, on l’havien cremat encara fumejava.

Quan el montu�rer que presenci� el fet deman� qu� farien amb el nin que duien dins el cotxe, estigueren empegue�ts de dir que tamb� el volien matar i respogueren “ara mos n’anam de putes i els mos ne durem amb noltros”. Partiren cap a sa Cabaneta i, quan foren a la Creu Vermella, el feren davallar per matarlo per� tots es posaren a pixar, moment que el nin aprofit� per fugir corrent. Els falangistes disparen les pistoles per� no el varen ferir. Pocs dies despr�s, el nin va perdre tot el p�l del seu cos i pus mai no l’hi va tornar sortir. Els seus pares moriren poc temps despr�s, fet que s’atribu� al patiment que els produ� aquell succ�s.

El mateix dia 21 va n�ixer el seu darrer fill i, l’endem�, quan l’incrigueren en el jutjat, feren constar que el pare, Joan Bibiloni, tenia “31 a�os de edad, tabernero, vecino de esta villa, hoy ausente de la misma”.

Pel poble deien que on el cremaren, durant anys, no hi creixia el sembrat, per�, ben al contrari, almanco dos anys s’hi va fer un bon boldr�.

En Joan no era, en absolut, pol�tic, per la qual cosa la seva mort s’ha d’atribuir a motius purament personals.

 

Rafel Antich. MEMORIA als republicans v�ctimes de la repressi� feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. N� 2 de la Col•lecci� Pere Capell�. 2002 (2� edici�). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.

tomtop | andoer | anet a8 | Anet | Anet A6 | trumpy bear | amazfit bip | hubsan h501s | hohem gimbal | LEMFO LEM7 | Vernee T3 Pro | dobby drone | Hubsan Drone | Creality Ender-3 DJI Mavic Air | isteady pro | klook| Travel 旅遊| KUONI 勝景遊