JOAN OLIVER SANTMART� “SEREN�”. 1908-1936.

Fill de Joan Oliver Amengual i de Catalina Santamart� Xamena, va n�ixer a Algaida, al carrer del Campet n� 31, a les 7 de dia 26 de setembre de 1908.

Era fadr�. Vivia amb els seus pares. Havia fet de foraviler a Ca n’Amor�s de Llucmajor i a Son Romaguera, a Randa. Despr�s es va dedicar a treure mar�s i, darrerament, picava esquerda i tamb� ajudava al seu pare amb les feines de la pagesia.

Era el president de les joventuts socialistes d’Algaida. Ell i en Miquel Jaume “Mindona”, foren els dos �nics que sortiren a la pla�a amb corbata vermella el dia que es va iniciar el cop d’estat; els socialistes tenien previst fer una excursi� i havien fet una bandera roja i tots s’havien comprat una corbata vermella.

Un dia d’agost, quan venia de treballar de Campos, una dona l’avis� que els falangistes el cercaven i se’n va anar a amagar a Sant Jordi, en un hort que es deia Son Ferrer. Una altra versi� diu que feia feina Son Ferrer i els dissabtes carregava la bicicleta damunt el cami� de l�nia i venia a Algaida i que, quan es va aturar a l’hostal d’en Tugores, que, aleshores, es deia l’hostal d’en Palanca, la madona el va avisar que el cercaven i, amb la bicicleta, se’n torn� cap a Son Ferrer.

El dia bans d’agafar-lo, els falangistes anaren a registrar ca seva per detenir-lo. Dia 16 d’agost, diumenge, venia de Sant Jordi, per Son Gual, i, quan va a ser a la Comuna, s’atur� a Can Batle. Com que anava dej�, la madona li va fregir dos ous perqu� beren�s. Es veu que alg� el degu� veure i va donar part perqu�, abans de que acab�s de berenar, ja havia arribat un cotxe carregat de gu�rdies civils i falangistes algaidins. Nom�s havia sortit al corral quan un gu�rdia civil carreg� l’arma i el va detenir. Els falangistes s’enfadaren molt perqu� es pensaven trobar en Pere Capell�, que era cos� dels “Batles” de Sa Comuna. El ficaren dins el cotxe on ja duien a mestre Lloren� “Batle –pare de Pere Capell�-, al qual havien agafat abans d’anar a Sa Comuna. Altres m’han contat que el feren venir a Algaida amb la seva bicicleta i que, quan passaren pel Campet, tiraren la seva senalleta dins ca seva. El dugueren directament a l’ajuntament. Durant dos dies la seva mare li duia menjar per�, el tercer dia, quan hi an�, no va trobar cap home tancat i es va mal penar, fins al punt que s’acub�.

La nit de dia 17, juntament amb vuit homes m�s, fou portat a Manacor i, al cementeri de Son Coletes, fou cremat viu. Els falangistes algaidins en feren befa perqu�, quan la benzina amb que l’havien cremat s’acab�, en Joan encara era viu i n’hi varen haver de tornar tirar i tornar pegar-li foc.

Tots aquells qui el conegueren coincideixen en el fet que era un home d’una bondat extremada.

Temps despr�s, un beat i falangista algaid�, parent d’en Miquel, an�, plorant, a demanar perd� a la seva mare i ella li contest� que la plorera l’havia d’haver tinguda quan se l’endugueren per matar-lo.

 

Rafel Antich. MEM�RIA als republicans algaidins v�ctimes de la repressi� feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936 .N� 2 de la Col•lecci� Pere Capell�. 2002 (2� edici�). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.