Males Herbes.

La possessi� que analitzarem aquest mes es troba mig partida entre els quarters I i II, quasi tocant a Montu�ri; les cases i 27 quarterades que les envolten estan situades dins el quarter I; les altres 30 queden separades per la carretera de Manacor. Confronta a tramuntana amb establits antics de la possessi� mateixa -com l'hort des Notari- i de son Maiol; a llevant i a migjorn, amb primitius establits de Son Trobat i Son Coll Vell, i a ponent, amb les 17 quarterades que fins l'any 1957 tamb� formaven part de la possessi� i que per una lleg�tima foren adquirides per l'amo en Joan de Males Herbes; aquest fou, de fet, el darrer desmembrament.

Si hem de fer cas a la tradici� oral trobarem explicaci� l�gica al top�nim d'aquesta possessi� a la contarella seg�ent recollida per all�. Fa molt�ssims d'anys un captaire que passava pel cam� de Maacor s'acost� a les cases per demanar almoina: els amos, que no devien anar d'herbes, el tregueren defora sense donar-li res. Decebut i just passat el revolt de les cases li entraren ganes d'anar del cos. Sense pensar-s'ho dos pics, va botar la paret i quan s'acotava per defecar se li clavaren a les anques les espines d'uns cards: "mals amos -male�- i males herbes". De llavors en�� aix� �s coneguda la possessi� Sigui veritat o llegenda, all� cert �s que, si deixen de llaurar anualment les terres de Males Herbes, es multipliquen, com si sortisin de les entranyes, els cards i les calcigues, com ho corroboren diferents estadants.

La not�cia m�s antiga que coneixem de l'exist�ncia de la possessi� �s per un testament de l'any 1245, quan un tal Joan de Males Herbes deixa "al senyor Ramon, per la gr�cia de D�u bisbe de Mallorca, trenta sous malguresos perqu� se'n recordi de la meva �nima". Despr�s afegeix, "tamb� deix a Santa Maria de Castellitx, esgl�sia de la qual som parroqui�, deu sous malguresos; per� per l'obra de la mateixa esgl�sia, vuit sous". Aquest document es troba a l'Arxiu Hist�ric de Mallorca i du el signe del notari Castellet.

Pel cadastre de l'any 1603 sabem que Males Herbes era propietat de la fam�lia d'Alfons Dusay i que, juntament amb Son Marimon, estaven estimades en 5.500 lliures. Pel cadastre de 1626 ens assabentam que la propietat havia passat a Antoni Dusay, segurament fill de l'anterior, i la renda anual s'estimava en 66 lliures. Aleshores, la possessi� degu� sofrir una subdivisi� perqu� tamb� n'apareix un fragment de la propietat de Francesc Garau de Males Herbes, amb una renda anual de 50 lliures. Segons el llibre altres vegades esmentat Viaje a las villas de Mallorca de Jeroni de Berard, durant l'any 1978 la possessi� de Males Herbes pertanyia al Dr. Borr�s Gall�n, de Palma, i produ�a primordialment blat i ramaderia.

Pel que fa a la hist�ria moderna de Males Herbes, ens situam a finals del segle passat, quan ja era propietat de la fam�lia dels Zayas. Aix� ens trobam que des de principis del segle fins a la seva mort, l'onze de juliol de 1922, la possessi� era propietat e Bartomeu de Zayas, marqu�s de Zayas. Despr�s pass� a la seva filla Mar�a Josefina de Zayas i de Babadilla, casada a Saragossa i germana del conegut cap de Falange Alfons, marqu�s de Zayas. En morir (1979), la possessi� qued� dividida entre tres fills, dels quatre que tenia, de la manera seg�ent: 4 novenes parts a Josep Maria, 4 novenes parts a Bartomeu i 1 novena part a Antoni Ardid i de Zayas, tots ells cosins germans de Rafel Ardid, casat amb una n�ta del general Franco. Aquests germans conservaren la possessi� fins al mes d'octubre de l'any 1984, data en qu� pass� a propietat de Bernat Marim�n Piz�, de Montu�ri, que n'�s el propietari actual.

Les cases estan situades vora la carretera i darrerament estan en obres de restauraci�. S'ha canviat l'antic trespol interior per rajoles de cer�mica a totes les depend�ncies. Tamb� l'arc entre aiguavessos, que estava molt deteriorat i tenia un pilastre central de refor�, ha estat substitu�t per un modern arc rebaixat. De la cuina antiga nom�s queda com a testimoni el pinte de la xemeneia, que tamb� est� restaurat aix� com els bancs de pedra que l'envolten. Totes aquestes reformes de Males Herbes, fetes amb bastant de gust, estan destinades a convertir-lo en restaurant o alguna cosa similar, segons ens explic� la propiet�ria, en un futur no molt lluny�. La part que encara no ha estat objecte de reformes conserva l'aspecte primitiu i �s la corresponent al doble cup de fer vi, situat a la part m�s apropada de la carretera, la qual cosa demostra la gran import�ncia que abans de la fil�loxera devien tenir les vinyes de la possessi�. Vora aquests cups hi ha l'acc�s en pedent al celler soterrani, on antigament es guardaven 22 b�tes congrenyades que, inutilitzades, es posaren a l'Hostal d'en Mateu per decorar. La coberta d'aquestes darreres depend�ncies crida molt l'atenci� per la gran superf�cie de teulada, que assoleix la longitud de tres aiguavessos normals. Altres habitacles antics de la possessi� s�n les solls i els estables situats davant les cases, aix� com tamb� els sestadors i les vaqueries de la part posterior. Totes aquestes depend�ncies manco l'estable i el sostre de palla foren constru�des en temps de l'amo en Pep Llompart i el seu fill Joan de Males Herbes. Tamb� cal destacar-ne el bell portal for�, que no s'ha fet malb� amb les reformes, i un antic pou situat davant les cases. Antigament, hi havia tres pous m�s a Males Herbes. Un situat dins la propietat de l'amo en Joan, a na Blanca; un altre abans de la via del tren i un altre passat el pont soterrat per la via del tren, amb un hortet i una s�nia, avui ru�nosa.

Quan es constru� la via del tren que menava de Palma a Felanitx, l'any 1897, el marqu�s de Zayas man� construir un pont per damunt les vies que enlla�ava males herbes amb Son Company, tamb� de la seva propietat, i les 6 quarterades de la possessi� situades a l'altre costat de les vies. Avui nom�s queda la barana del pont, perqu� el tall de les vies s'ha reomplert de terra.

Un altre caminoi de tes peus, o de beaces, travessava les terres de Males Herbes des de la vora de les cascs fins al cam� de Son Maiol i era utilitzat pels propietaris dels antics establits de la possessi�.

Les terres de la possessi� (57 quarterades) s�n totes de conrad�s, fins i tot el primitiu corral de figueres de moro, vora la carretera, que foren arrabassades fa uns anys. L'ametlerar, situat a l'altre costat de la carretera, mai no ha tingut gaire import�ncia a Males Herbes; en canvi tenien, i tenen, un bon figueral a tramuntana de les cases, que servia per engreixar una guarda de 40 o 50 porcs.

Un fet remarcable �s que a Males Herbes perqu� tenguin una bona anyada �s indispensable que el temps no vengui gaire plover perqu� l'argila del subs�l anomenada vulgarment blanquer �s molt poc permeable i fa que el terreny molt sovint quedi embassat.

Esls estadants de la possessi� m�s antics que coneixem foren l'amo en Pep Llompart Barcel�, qui hi entr� d'amo l'any 1930 i que juntament amb el seu fill Joan hi habit� fins l'any 1959. Els darrers anys l'amo en Joan hi feia de majoral l'amo en Pep Barraca de Sineu, que despr�s, per poc temps, hi qued� d'amo. Devers l'any 1960 i durant 28 anys la possessi� ha estat a c�rrec de l'amo en T�fol Pocov� de Montu�ri, que �s cunyat del propietari actual.

Com a personatge de la possessi� hem d'esmentar Alfons de Zayas i de Bobadilla, que va n�ixer a Palma dia 23 de gener de 1896, fill de Bartomeu, marqu�s de Zayas i comandant de l'Estat Major. Fou conspirador antirepublic� i la seva intervenci� durant la guerra civil fou molt destacada. Ocup� la Casa del Poble, control� i exerc� brutalment la repressi�, gestion� la important ajuda italiana, va combatre al front de Manacor com a cap de les tropes falangistes, particip� en la recupraci� de les Illes Piti�ses, etc. El mes de juliol de 1938 fou nomenat secretari general de Falange Espa�ola. L'any 1955, public� a Madrid Historia de la Vieja Guardia de Baleares. Alfons de Zayas va morir dia 3 de gener de 1970, a Sabadell, i est� enterrat a Pama.

Amb aquesta nota biogr�fica ens acomiadam de la vella possessi� de Males Herbes.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.