Marina Vell.

Etimol�gicament, Marina prov� del llat� i significa "casa de la mar", la qual cosa, com sabeu, no podem explicar en sentit literal si tenim en compte la situaci� geogr�fica d'aquesta possessi�. Si de cas, l'�nica explicaci� d'aquest top�nim �s que des de la seva posici� es divisa la mar a la llunyania.

Per altra banda, l'extensi� actual de la possessi� �s de 180 quarterades, si hi afegim les aproximadament 40 que hi aport� la compra de la ve�na Son Xigala, devers els anys 50, i que avui tenen llogada. Aproximadament unes 100 quarterades s�n de conrad�s, i poc menys de la meitat �s garriga baixa o marina (heus ac� una definici� m�s l�gica que en fa del top�nim el diccionari Alcover-Moll: "marina: extensi� de terra inculta poblada de mates i arbusts").

Sabem, m�s que res per tradici� oral, que en el segle passat i l'anterior Marina va tenir una s�rie de parcel�lacions que donaren lloc a altres petites possessions prop de la carretera de Manacor. Aix� sorgiren Can Marineta, Can Rafel de Marina, Can Gabriel de Marina, ses Reganes de Marina, etc. Per tant, les seves propietats arribaven fins a l'actual carretera de Manacor, per tramuntana. A ponent confrontaria, i confronta, amb el terme de Palma per la urbanitzaci� de Son Gual; a migjorn fa parti� amb les terres de sa Comuna, sa Cova i Son Amagat, i per llevant �s ve�nat de Son Verdera, Son Xigala i Can Ferr�.

Alguns top�nims d'aquesta possessi� s�n, entre d'altres, la tanca de sa Vinya, tocant a Can Marineta, vora el cam� de Cas Brau, que donava una important producci� de vi i que fou arrabassada devers 1933 a causa de la fil�loxera, com tantes i tantes d'arreu dels nostre terme; la tanca des Figueral i la de s'Era. Prop del cam� de les cases hi ha el pinar de sa Senyora, on es fan bons esclata-sangs, guardats zelosament pel garriguer, etc.

La producci� d'ametles �s important a Marina Vell, ja que oscil�la entre 10.000 quilos els anys de bon esplet i els 6.000 quan l'anyada es presenta magra. Tamb� hi ha una bona guarda d'ovelles escampades per les pastures de Marina: actualment als sestadors n'hi dormen unes cent deu. Una altra treta, suposam que important, �s el lloguer del vedat, els esclata-sangs i la caseta del garriguer a una societat de ca�adors.

Les cases actuals, encara que es diguin Marina Vell, no tenen res d'antigues, ja que les primitives foren pr�cticament arrasades i edificades de bell nou devers l'any 1900.

Cal destacar la clastra posterior de les cases, a la qual tamb� donen les mal anomenades cases velles, amb el seu rellotge de sol, habitades antigament pels estadants o amos, ja que s�n de data posterior a les cases dels senyors i emprades avui com a magatzem. A les cases principals destaca sobretot la torre, per l'alt�ria considerable que assoleix i que la fa visible des de tota la contada. A l'interior hi ha una pe�a que crida molt l'atenci� i �s l'antiga capella, avui convertida en cambra-dormitori a la planta baixa, amb esvelts arcs mescla de flam�ger i de ferradura. Antigament, tenia un portal exterior que donava als jardins del frontis principal, encarats a migjorn. El mar�s per edificar les actuals cases fou extret d'una pedrera que hi ha prop, just al lloc que actualment ocupa l'hortet.

La propiet�ria actual de la possessi� �s Catalina Barcel� Vidal, v�dua de Jaume Veny Bonet, que la va comprar l'any 1950 a la fam�lia Massanet, que habitaven al carrer dels �ngels, travessia de Sant Jaume, a Palma. Els darrers estadants dels quals es t� mem�ria a la possessi� foren l'amo en Dami� de Campanet i, despr�s, l'amo en Miquel "Gofis", que m�s tard hi qued� de garriguer amb el nou estadant en Bernat de Can Serra, que dugu� la possessi� durant quasi quatre anys. Posteriorment habit� a les cases de Marina l'amo en Toni Torres durant vuit anys fins que ho deix� l'any 1996. De llavors en�� se n'encarrega, nom�s de les terres, l'amo en Joan de Son Canals.

Haur�em d'esmentar l'an�cdota que els vicaris "Joia" i "Barraca" s'alternaven cada diumenge horabaixa per dir missa a la capella de Marina Vell. Hi assistia molta gent del Call Vermell i de zones properes. Encara es recorda, entre la gent major de per all�, l'acudit del vicari Barraca quan la senyora li preparava el berenar de cada diumenge i li pregunt� com volia que li prepar�s l'ou, si estrellat o remenat, i ell respongu� "millor mesclat un amb l'altre".

Per acabar, com hem fet altres vegades, recordarem una vella can�� popular sobre Marina Vell, encara que sigui molt de passada:

 

D'assucinos veig Marina

i sa Basseta i Cas Brau

i sa Torre de n'Arnau;

all� on habites, Tonina.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.