Mol� d�en Xina.

 

El top�nim d�aquesta edificaci� prov� del malnom de la primera fam�lia que en fou propiet�ria. A documents antics figura el nom m�s concret de Mol� d�en Toni Xina, per� al present segle nom�s ens ha arribat el sobrenom.

 

Es troba situat, com ja sabreu, al carrer de la Ribera 33, vora el col�legip�blic Pare Pou. La data de la seva construcci� correspon a l�any 1738, tal com figura escrita al llindar de la porta d�acc�s a la torre, de del portal d�envelar, i gravat tamb� al congreny inferior del repl� de les moles, perqu� no ens quedin dubtes.

 

La seva primitiva estructura est� formada per quatre naus de b�veda de can�, paral�leles entre si i perpendiculars al carrer de la Ribera. La nau lateral esquerra (a la part baixa del dibuix) �s m�s estreta tocant al carrer; despr�s s�eixampla quasi el doble. La torre se situa, descentrada, a la tercera nau m�s allunyada del nucli urb�.

 

El darrer moliner que hi moltur�,fins a finals del segle passat, fou l�amo en Pere de son Maig, que tamb� n�era propietari. Fonts orals conten d�ell que era un home molt pelut, menjador i for�arrut, fam�s al nostre poble per les seves excentricitats. Diuen que una vegada, per una aposta, va abraonar la soca d�un pi a les garrigues de Binicomprat i va arrossegar-la fins al molid�en Xina, per canviar una de les antenes, que s�havia fet mal b�. Aquest Pere mor� a Algaida fa devers 80 anys. Despr�s la seva germana Tonina va habitar al mol�, finsque a la seva mort el deix� a una neboda, na Petra Gomila, casada amb d. Toni Mulet, que fou el primer batle d�Algaida despr�s de proclamada la Segona Rep�blica. A la mort de Petra Gomila, l�any 1962, aquest mol� pass� al seu fill Antoni Mulet Gomila.

 

Dia 21 de maig de l�any 1980 en V�ctor Andreu, qui n��s l�actual propietari, compr� aquest mol� i els pocs m�s de 2000 metres quadrats que l�envolten a Joan Bestard, sogre de Toni Mulet, que li ho havia traspassat amb motiu de la primera crisi financera que afect� al sector tur�stic.

 

En V�ctor Andreu s�engresc� immediatament en la restauraci� del mol� i va contactar amb mestre Xesc M�ra, mestre picapedrer, que ja tenia experi�ncia de la remodelaci� del mol� d�en Boi. Aquestes obres de restauraci� consistiren b�sicament en repicar les b�vedes i parets per retirar el crostaparatde cal� i argamassa que les recobria. Aquesta operaci� es complic� degut al mal estat de les dues b�vedes laterals, que varen haver de refer-se quasi �ntegrament, quedant nom�s de testimoni la part m�s acostada al carrer de la Ribera, a la b�veda adossada a la portassa i la corresponent al despatx actual, vora el portal for�. Aquest despatxet estava antigament ocupat per la cuina i la seva xemeneia fou reconvertida en claraboia de ventilaci�.

 

A la nau d�acc�s, per l�actual batiport, es retiraren uns compartiments de llivanya que separaven antigues depend�ncies. Es descobr� el primitiu arc, que restava tapiat des de feia molts anys darrera unes mitjanades. Al fons d�aquesta nau hi havia una finestra que es convert� en portal, per comunicar les noves sales amb volta de can� que substitu�ren els porxos i magatzems que abans hi havia. La cuina actual es va refer on antigament hi havia un dormitori que es comunicava amb la torre, donant origen aquest pas a un rebostet.A la nau que contenia l�antic estable li reconstru�ren la b�veda de can�; desmuntaren les menjadores i obrieren una nova porta d�acc�s a la primitiva portassa, que fou convertida en sala de confer�ncies.

 

L�actual clastra, o pati exterior, s�aconsegu� despr�s de la demolici� d�un aiguav�s de l�antiga f�brica de sifons, que arribava fins tall del carrer. L�escala exterior, que usaven els clients del moliner, fou retocada quan es constru� la paret d�esquena d�ase que tanca l�esmentada clastra, ja que abans desembocava en l�nia recta directament al carrer (vegeu-ho puntejat als pl�nols adjunts). El moliner tamb� havia de pujar for�osament per aquesta escala, perqu� la que hi ha de caragol que puja interiorment a l�envelador fou constru�da per mestre Xesc M�ra.

 

El terrat d�envelar tamb� fou remodelat: li col�locaren una tela asf�ltica a tota la superf�cie, rematada amb rajoles cer�miques. Est�ticamentsorgiren dos nous fumerals, un d�aut�ntic i l�altre fals, que serveix per amagar-hi un aparell d�aire condicionat. Tamb� criden l�atenci�, si hom hi puja, una s�rie de claraboies de vidre, estrat�gicament situades, per donaril�luminaci� als racons del taller m�s allunyats de les finestres. Clavades a la torre encara queden unes baules, a diferent al�ada, que servien per fermar el rest de l�antenada els dies que bufava fort el vent.

 

Assuta una mica pujar a la torre actualment perqu� amb les reformes s�han eliminat dues plantes intermitges, una a nivell del terrat d�envelar i l�altra m�s amunt, on s�ensacava la farina, subaix les moles. Tots els mecanismes del mol� restaren intactes all� dalt fins l�any 1947, per� aquest any foren davallats. Primer baixaren les moles, despr�s la roda,l�arbre, la llanterna i les altres peces pel perill que suposava tota aquella sobrec�rregaque aguantaven les j�ceres. Aquest mateix any mestre Joan de Can Rata hi col�loc� un nou ramell per enc�rrec de D. Toni Mulet, m�s que res per recobrar l�est�ticaprimitiva. Acabada aquesta operaci�, estaren ben a punt de tenir un accident perqu� de sobte l�antenada sense veles es pos� a girar, nom�s amb el vent que recollien les perllongues i els velerons, o sia l�entremat de fusta.

 

l�any 1981 el caparrot o eix de fusta que havien instal�lat l�any 47 fou substitu�tper un altre met�l�lic, perqu� s�havia deteriorat molt. El capell, que en un principi el nou propietari volia que fos de c�rritx, acab� essent tamb� met�l�lic per evidents problemes de manteniment.

 

L�objectiu final de tota aquesta restauraci� promoguda per V�ctor Andreu fou dedicar el mol� d�en Xina a la promoci� de la cultura en les seves diferents modalitats, ja siguin pl�stiques, musicals, liter�ries, etc. Per aix� des de llavors s�hi han organitzat exposicions, confer�ncies, tallers, concerts i altres activitats com �s ara alguns actes patrocinats per l�Obra cultural quan no disposava de local propi.

 

El mol� tamb� ha servit per a altres activitats. L�any 1930 l�amo en Pep Caragol el va tenir llogat un parell d�anys, i despr�s de la guerra civil el llogater va ser en Marcelino G�mez, que treballava de funcionari a l� Ajuntament. Despr�s d�afegir-hi unes depend�ncies anexes, l�usava com a f�brica de sifons. Al prinicipi s�anunciava Cresp�-Mulet, combinant els llinatges de la seva dona i el del propietari del mol�. Despr�s pass� a denominar-se gen�ricament �El Molino�. La producci� de sifons i altres begudes carb�niques dur� fins devers l�any 1967.

 

Com unacuriositat afegirem que fins a principis del present segle regia una normativa ben clara que protegia l�entorn dels molins fariners. En aquella �poca no hauria estat possible la construcci� de l�edifici de vivendes de protecci� oficial situat davant aquest mol�, per l�exc�s d�al�ada naturalment. Citarem un exemple de l�any 1712 sobre una �den�ncia de Bartomeu Fullana, moliner de vent, contra Rafel Miralles perqu� construeix una casa prop del seu mol� i li llevar� ventilaci�; aix� en contra d�una Pragm�tica que per aquests casos accepta una alt�ria m�xima de 12 palms. L�altre diu que no el perjudica�. Els enviaren davant al Procurador Reial perqu� resolgu�s el plet.

 

Finalment, per no perdre el costum, acabarem aquest article amb les estrofes d�una can�� popular que fa refer�ncia a l�ofici de moliner. Diu aix�:

 

�������������������������������������������� En tenir blat tenc farina:

���������������������� ����������������������jo, sabeu que estic de b�!

�������������������������������������������� tenc s�estimat moliner

�������������������������������������������� i me mol es mateix dia.

 

Miquel Sastre Pujol �Fiolet�. Es Saig n� 144. Fotografies del mateix autor.