PERE LLULL FULLANA “SERRAL”, “TIR�”. 1908 – 1936

Fill de Pere Llull Mudoy i de Margalida Fullana Piz�, va n�ixer a Algaida, al carrer del Campet n� 30 a les quatre hores de dia 20 de maig de 1908.

Casat amb Francesca Miralles, no tingueren fills. Tenien botiga i negoci de productes agr�coles al carrer de San Joan, davant Can Bondat (avui Can Climent Garau).

Estava afiliat a Esquerra Republicana. Era �ntim amic de Lloren� Antich, “M�ra” i de Pere Capell� “Batle” (Mingo Revulgo). Aquest, quan se n’an�, l’avis� que anaven per ell i li va insistir que fugissin junts, per� en Pere li contest� que mai no havia fet res mal fet i no tenia per qu� fugir ni amagar-se.

Dia 7 de mar� de 1936, en sessi� extraordin�ria, fou nomenat gestor (regidor) de l’ajuntament d’Algaida. En sessi� ordin�ria, el mateix dia, fou nomenat gestor d’hisenda.

Dia 15 d’abril de 1936, per abs�ncia del president de la Comissi� Gestora (el batle), qud� com a batle en funcions i, dia 17 d’abril, autoritz� el rector d’Algaida a fer una diada a Castellitx. Com que la gent pr�xima al clergat i les dretes tenien previst aprofitar la diada per fer manifestacions violentes antirepublicanes, en Pere adre�� un escrit, dia 18 d’abril, al rector Sebasti� Guasp en el que li deia “obedeciendo a la actual situaci�n social y en evitaci�n de posibles des�rdenes en la v�a p�blica, queda revocado dicho permiso anterior”.

Dia 25 de juny de 1936 tingu� lloc una sessi� extraordin�ria a l’ajuntament amb un �nic punt en l’orde del dia: nomenament de Pere Llull com a president de la Comissi� Gestora (batle) i, en el mateix ple, el president accidental li va lliurar les ins�gnies representatives del c�rrec.

El darrer ofici que Pere Llull sign� com a president de la Comissi� Gestora va ser dia 18 de juliol: orden� a la f�brica d’electricitat d’Algaida que no atur�s el corrent el�ctric fins a nova orde, a causa de la necessitat d’estar comunicats amb el Govern, ja que s’havia produ�t un al�ament contra la Rep�blica.

El dia del desembarcament de Bayo a Portocristo, el diumenge 16 d’agost a les 8 del mat� els veieren passar a ell i al seu germ� Toni pel Campet. Se n’anaven a amagar a una finca d’en Toni que es deia Son Bernat Reus. L’esposa d’aquest hi envi� un nebot perqu� els avis�s que no sortissin , ja que els falangistes agafaven molts republicans i els duien a tancar. A les deu del mat�, falangistes perfectament armats havien acordonat la casa de la seva germana Catalina i l’escorcollaren per veure si hi estaven amagats. Els dos germans no feren cas de les recomanacions de la dona d’en Toni sin� que, ben al contrari, es dirigiren cap al poble per sebre qu� passava. Quan foren a al Colomer els falangistes els agafaren i els dugueren a l’ajuntament. L seva esposa el va anar a veure i ell, perqu� no pat�s, li digu� que l’endem� l’amollarien. Tot i que volgu� tranquilitzar-la, estava conven�ut que els durien a tancar al vaixell Jaume I, ja que digu� als seus amics que tamb� estaven retinguts que si tenien influ�ncies les fessin servir perqu�, si no, els durien a tancar al vaixell.

L’endem� hi havia m�s de cent republicans detinguts per� els anaren amollant fins que, a les 10 del vespre, nom�s en quedaren tretze. Amollaren els quatre darrers i, immediatament, posaren els altres nou dins cotxes i els dugueren a Manacor. All�, en Pere, el seu pare i el seu germ� foren cremats vius i, despr�s,tirats dins una gran sitja per fer-ne desapar�ixer els cad�vers. A les 4 del mat�, un algaid� dels qui havien anat a veure com els mataven, digu� que els havien tirat dins un gran foguer�. Hores m�s tard, un falangista de Santa Eug�nia digu�, dins Algaida, “aquesta nit hem fermat el Tirons, hem posat el vell enmig, i els hem cremats amb benzina”.

Les viudes dels dos germans i la de Lloren� Antich anaren al cementeri municipal de Manacor, on veieren un gran caramull de cendres amb molt botons que no havien cremat. Despr�s anaren al cementeri de Son Coletes, on trobaren uns homes que feien s�quies per enterrar-hi els homes que havien de matar els dies seg�ents. Els hi digueren que hi havia mort molt�ssim d’homes per� que no en sabien els noms i, a m�s, tampoc en guardaven la roba dels morts, aix� com es solia fer al cementeri de Palma.

Quan als motius de l’assassinat d’en Pere, s’ha de dir que, per els seus assassins, el fet de qu� fos el batle els serv� de justificaci�, per� tothom sabia que, a m�s de les rivalitats pol�tiques, hi havia, sobretot, enveges personals econ�miques. Tamb� hi havia qui digu� que el dia que sign� l’ofici prohibint al rector fer una diada a Castellitx, tamb� sign� la seva pena de mort.

Dia 28 de novembre de 1941, des del Jutjat Provincial de Responsabilitats Pol�tiques de Palma, s’adre�� al batle d’Algaida l’ofici 11965 amb refer�ncia a l’expedient 3153-41 obert a Pere Llull Fullana, en qu� es demanava antecedent pol�tics i socials , c�rrecs directius que havia tingut als partits, agrupacions o associacions del Front Popular, el b�ns que tenia i de qu� vivia, serveis prestats al Glorioso Movimiento Nacional i si s’hi havia oposat d’una manera activa. Dia 5 de desembre de 1941, des de l’ajuntament d’Algaida, es contest� mitjan�ant l’ofici n� 635 per� no en podem saber la resposta perqu� d’aquest ofici- aix� com de tots els semblants- n’ha desaparegut la c�pia.

Dia 25 d’octubre de 1946 s’en va inscriure, al jutjat d’Algaida, la defunci� en qu� consta que mor� dia 18 d’octubre de 1946.

 

Rafel Antich. MEM�RIA als republicans algaidins v�ctimes de la repressi� feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. N� 2 de la col•lecci� Pere Capell�. 2002 (2� edici�). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.


tomtop | andoer | anet a8 | Anet | Anet A6 | trumpy bear | amazfit bip | hubsan h501s | hohem gimbal | LEMFO LEM7 | Vernee T3 Pro | dobby drone | Hubsan Drone | Creality Ender-3 DJI Mavic Air | isteady pro | klook| Travel 旅遊| KUONI 勝景遊