Punxuat.

 

Aquesta antiga possessió és situada al quarter III  i degué ser un dels primers indrets del nostre terme que va ser habitat, ja que hi ha indicis que així ho fan suposar. Just darrere les cases hi ha una cova prehistòrica i al costat de les de Can Gallot, veïnades de Punxuat, hi ha diverses sepultures excavades dins la roca, que daten probablement del període neolític(1.500 a 1200 anys aC).

 

L’origen etimològic del topònim és desconegut i figura en el llibre del repartiment amb 12 jovades d’extensió, com a donació que el rei fa als seus cavallers. Antigament confrontava a tramuntana amb la Serra; al sud, amb terres de Galdent i el terme de Llucmajor; a llevant, amb altres establits i, a ponent, amb Son Canals.

 

Hi ha diverses suposicions que situen a Punxuat l’existència d’un convent de frares mendicants dels cavallers de l’orde de Sant Jordi d´Alfama, establerts a Mallorca poc abans de l’any 1300. Fins a l’any 1927  es conservaren restes d’un edifici de grans proporcions, adossat a la capella recentment restaurada que, suposadament, devien formar part del convent. El conjunt estava protegit per una torre de defensa, edificada entre els segles XIII i XIV. El portal inferior que dóna entrada a la torre és d’estil gòtic i s’accedeix al terrat superior per una singular escala de caragol.

 

Durant els segles XVI i XVII la possessió era propietat de la família dels Santacília i era una de les més importants del nostre terme. Pel cadastre de l’any 1603 sabem que Llorenç de Santacília tenia valorada la possessió en 10.000 lliures, només superada per Rafelet i Albenya. Posteriorment, l’any 1629 a Joan Miquel de Santacília se li valoraren rendes anuals de Punxuat en 500 lliures. Joan Miquel fou el darrer propietari de la nissaga dels Santacília, ja que l’any 1668 va vendre la possessió a l’ajuntament d'Algaida per la quantitat de 13.164 lliures. Seguidament, l'Ajuntament es va encarregar d’establir-la en parcel·les d’una o dues quarterades. Aquests establiments es realitzaren en diverses etapes, els anys 1668, 1721, 1783 i 1836-37.

 

Les cases foren adquirides pel rector d'Algaida d’aleshores, Miquel Amengual Rebassa, que va distingir-se per les obres i reformes que va impulsar a l’església d'Algaida i l'absis de la de Castellitx, i també per la construcció  de la creu de Can Vicó. Per això, en un dels claus de l’església d'Algaida i damunt el portal exterior de Punxuat hi ha el seu escut d’armes: un braç empunyant una espasa. Després, en morir el rector, la possessió passà a mans del seu germà Salvador i hereus successius, que la retingueren fins a mitjan segle XIX.

 

Devers l’any 1882 n’era propietària la família de Martí Mayol, de Palma, que la va permutar per Son Galdent de Sencelles, que era propietat de Llorenç Oliver, parent dels Oliver de Cas Metge Jordi, que la reberen per herència i en foren propietaris fins a l’any 1964, que va subdividir-se perquè la compraren dues parelles de germans: d’una part, Pere i Antònia Puigserver, que ja hi habitaven d’estadants, es quedaren amb les cases i 11 quarterades de terres. D’altra, Guillem Vanrell de Cas Brau i la seva germana Joanaina compraren les 11 quarterades restants. Posteriorment, Pere Josep Noguera, de Llucmajor, va comprar les cases de Punxuat, l’any 1979, juntament amb una quarterada i mitja del terreny que les envolta.

 

Quan la possessió ja només tenia 22 quarterades, abans de l'esmentada subdivisió, en Pere Puigserver, de Punxuat, ens digué que recordava que el seu padrí Llorenç ja hi habitava d’amo i que son pare hi va néixer. Les terres de la vall de Punxuat eren les més fèrtils del terme i en vivien cinc germans, el pare i un missatge que tenien llogat.

 

L’any 1980, la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura va aprovar una subvenció de 12.850.000 pessetes per restaurar Punxuat. Vegeu una de les fotografies de quan començaren les obres de restauració de la torre de defensa, encara amb el campaneret que després va traslladar-se a la primitiva capella. També hi podem observar que la coberta de teules estava a punt de ser substituïda pel terrat actual, segons se suposava que havia estat originàriament. Les obres de restauració foren realitzades pel mestre picapedrer algaidí Miquel “Rito”.

 

L'actual capella de Punxuat sembla que fou utilitzada, en desaparèixer el culte, com a celler i, recentment, per emmagatzemar palla. L’existència de vinya és coneguda de temps enrere, sobretot en el cadastre de 1625; el rector Amengual deixà als seus successors dotze botes congrenyades per al vi de la possessió, que devien guardar-se a l’antic edifici conventual o bé a l'actual capella restaurada. Abans de l’aparició de la plaga de la fil·loxera, l’any 1891, hi havia a Punxuat nou quarterades de vinya, segons explica Baltasar Morey en el seu llibret Punxuat i su entorno.

 

Molt a prop de les cases, a la part baixa del coster que tanca el comellar de Punxuat, hi ha la font, que no és altra cosa que una caseta-abeurador coberta, alimentada per un degotís. Antigament, quan a can Gallot no tenien cisterna, se servien d’aquesta font per a totes les seves necessitats. Fa uns tres o quatre anys i després d’altres tants de secada, la font es va eixugar, però ara torna a rajar i vessa per damunt durant tot l'hivern. Aquesta font, després de les esmentades parcel·lacions, fou propietat dels hereus de Can Montblanch.

 

Dins la propietat de Pere de Punxuat, passades les cases i vora el camí en direcció a Cas Cícero, hi ha un aljub de grans dimensions. Està totalment excavat dins la roca viva, té una cabuda de 400 tones d’aigua i està cobert de volta. Precisament dins aquest aljub, quan el netejaven, fou trobat l’escut d’armes que avui està col·locat damunt el portal forà de la possessió ; això succeí devers l’any 1923, quan n’era propietari Antoni Oliver de Cas Metge Jordi.

 

Hauríem de mencionar també l’albelló que travessa tota la vall de Punxuat en direcció a sa Cabana; no és altra cosa que una síquia que es va fer, originàriament, en temps dels àrabs, a la part més baixa dels camps de conradís, revestida de pedres grosses i reblida de terra, que serveix per recollir l’aigua de pluja i evitar els embassaments.

 

 Del Cançoner popular de Mallorca recollim, per acabar, aquests mots referits a Punxuat:

 

                                          Dalt es Puig de s´Heretat

                                          s’hi solen fer margalides,

                                          però no són tan garrides

                                          com ses que hi ha a Punxuat.

 

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida.  Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.