RAFEL CLAR AMENGUAL “MESTR�S”, “L’AMO DE SON GENER DE RANDA”
1882-1936.

Fill de Guillem Clar i Creus, adobador, i de Margalida Amengual Duran, va n�ixer a Llucmajor, a les dues de la matinada de l’11 de desembre de 1882. El seu naixement no s’inscrigu� en el jutjat de Llucmajor fins dia 6 de desembre de 1916, cinc dies abans de complir trenta-quatre anys.

Casat amb Esperan�a Vicen� Cardell, tenien el domicili a Llucmajor, al carrer dels Pescadors n�mero 9. Tingueren un fill i una filla.

Feia de pag�s. L’any 1993 –any envant any enrera- es va fer c�rrec de la possessi� de Son Gener, a Randa i pass� a viure a la planta baixa del casal de la fica amb la seva fam�lia. Encara que vivia a Randa, tenia molta relaci� amb Llucmajor, ja que hi tenia una casa i, a m�s, tota l’hortalissa que feia l’hi venia els diumenges a la pla�a.

Dia 28 d’agost de 1936, a les deu del vespre, es presentaren a Randa quatre falangistes llucmajorers. Deixaren el cotxe abans d’arribar a la font i anaren a cercar un rand� perqu� els acompany�s a Son Gener. Un cop all� li digueren que toc�s a la porta i que, quan en Rafel deman�s qui era, don�s el seu nom. Aix� ho va fer i, quan Rafel obr�, un dels falangistes pos� un peu entre la porta i l’escal� del portal, al mateix temps que, amb una estirada, el tragu� de la casa. Li digueren que els acompany�s perqu� havia de declarar davant el jutge. Tots sis davallaren fins a la portassa que hi havia al cap de cant�, al primer revolt de Randa cap a Cura, on una partida de falangistes randins feien gu�rdia i on qued� qui els havia acompanyat. Ficaren en Rafel dins el cotxe, que estava aparcat dues o tres passes m�s amunt, en direcci� a la font, on ara hi ha l’indicador Llucmajor-Algaida. Pocs minuts despr�s d’haver partit el cotxe sentiren uns trets i un dels qui feien gu�rdia assegur� que havia sentit els crits d’en Rafel. Un home que guardava un melonar va sentir que, quan els falangistes se n’anaven, un digu� “no hem pensat a tallar-li l’orella” i tornaren enrera per tallar-la-hi.

La seva dona, quan se’el varen haver duit, sort� de la casa i puj� damunt un turonet des d’on sent� uns trons i va sospitar que anaven cap el seu home. Com que a la matinada en Rafel no havia tornat, despert� el seu fill, que tenia uns denou anys, i l’envi� al pis del casal on estiuejaven els senyors de la possessi� perqu� els cont�s all� que havia passat i les seves sospites. Immediatament avisaren el batle de Randa, i,amb una partida d’homes, es posaren a cercar per la zona on es creia que s’havien disparat els trets. En una finca que es diu Es Pinaret hi trobaren el cad�ver que fou portat al cementeri d’Algaida. Dos dies despr�s s’en va inscriure la defunci� en el jutjat i hi feren constar que va morir “... en la finca Es Pinaret el dia veintiocho del actual sobre las veintitres horas a consecuencia de heridas recibid as”. No s’hi fa constar que la mort es produ�s mitjan�ant armes de foc, ni tan sols que fos mort violenta.

Quant als motius ue hi havia per matarlo: una vegada que es va haver produ�t el cop d’estat, en Rafel, que era republic�, socialista i amb fama d’esquerr�, no es va acovardir i xerrava, sense cap temor, en contra dels falangistes. Fou per aquest motiu que a Llucmajor li feren beure oli de ric�. Aix� no va bastar per fer-lo callar, sin� que, ben al contrari, fis i tot els amena�ava i deia que sabia ben b� qui era que li havia fet beure l’oli i que els arreglaria els comptes. Sigui pel que xerrava, sigui per les amenaces, el fet �s que una nit l’anaren a cercar i el mataren.

En aquest assassinat hi ha algunes coses que criden l’atenci�; en primer lloc, els falangistes que el mataren, encara que el primer dia en passejaven l’orella per Llucmajor, posteriorment negaven que l’haguessin matat, fins al punt que asseguraven que havia mort d’una caiguda d’un arbre mentre treballava.En segon lloc, corregu� el rumor que el mat� un falangista algaid� i que despr�s li tall� l’orella per demostrar al seu pare que l’havia matat. Per tot all� que he pogut aclarir, �s m�s que improbable que aquest algaid� particip�s en l’assassinat, ja que, al pocs minuts d’haver-se’n anat en Rafel i els falangistes llucmajorers, ja es sentiren els trons i �s quasi impossible que l’algaid� esper�s a la carretera de Llucmajor perqu� primerament el volien anar a matar al portell de Gr�cia per� els falangistes que estaven de gu�rdia a la portassa els desencararen perqu� hi havia una altra gu�rdia de falangistes en aquell lloc i corrien el perill que els rebessin a trets en creure que havien burlat el control de Randa. Per altra banda, els assassinats pels falangistes algaidins no s’incrivien en el registre de defunci� sin� que simplement desapareixien; el fet que la defunci� s’incrigu�s en el registre del jutjat d’Algaida encara fa m�s improbable que fos assassinat per un algaid�. Quan a l’orella, tant se ‘n va parlar que podria ser que aquest algaid� l’hi tall�s quan dugueren el cad�ver a Algaida.

 

Rafel Antich. MEMORIA als republicans v�ctimes de la repressi� feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Rafel Antich. N� 2 de la col•lecci� Pere Capell�. 2002 (2� edici�). Ajuntament d’Algaida. Consell de Mallorca.

tomtop | andoer | anet a8 | Anet | Anet A6 | trumpy bear | amazfit bip | hubsan h501s | hohem gimbal | LEMFO LEM7 | Vernee T3 Pro | dobby drone | Hubsan Drone | Creality Ender-3 DJI Mavic Air | isteady pro | klook| Travel 旅遊| KUONI 勝景遊