Retaule de les �nimes.

 

La segona capella del costat de l�evangeli �s ocupada actualment pel retaule de les �nimes del Purgatori, constru�t a finals del segle XIX.

 

Per raons que desconeixem Berard canvi� el nom de la capella amb la del Sant Crist, per� ens informa que hi havia un retaule de l�antiqu�ssim gust del segle passat.(73) Es tractava del retaule que els obrers de les �nimes bastiren, a petici� del bisbe, cap a 1630.(74)

 

A finals del segle XIX es constru� un nou quadre seguint els pl�nols dissenyats per Miquel Torres (Palma 1797-1885).(75) Aquest M. Torres fou arquitecte, pintor i escultor dins la l�nia historicista que caracteritza l�activitat art�stica de la segona meitat del segle XIX.(76)

 

L�estructura arquitect�nica es presenta de forma senzilla en un �nic carrer, dividit en predel�la, cos i �tic. Es tracta d�un retaule cambril, perqu� permet accedir a adorar la imatge de la forn�cula central, per qualsevol dels dos portalets laterals. Els elements que determinen el cos del moble s�n dues columnes compostes que emmarquen el n�nxol i aguanten un front� triangular. Els motius ornamentals s�han redu�t al m�nim. Aix�, tan sols trobam uns simples elements vegetals entrella�ats a les polseres del retaule i tamb� a l��tic. Encara, com a reminisc�ncia barroca, perviu el daurat de les columnes, entaulament, motllures... La resta dels plans escult�rics van recoberts de color blanc, que ajuda a aconseguir un resultar visual molt sobri, en conson�ncia amb el gust de l��poca.

 

A m�s a m�s, el discurs iconogr�fic tamb� es redueix al m�nim. A la predel�la hi trobam una representaci� pict�rica de Crist jacent. A banda i banda, damunt les portes d�entrada al cambril, les pintures de dues �nimes del Purgatori. El n�nxol est� presidit per una ben proporcionada talla de Crist crucificat. Tot el conjunt est� coronat per les armes de Crist,(77) com a s�mbols al�lusius a la Passi� : col�locades enrevoltant la santa Fa� hi trobam la creu, la columna, l�escala, la canya amb l�esponja...

 

La construcci� d�aquest moble es realitz� entre els anys 1871 i 1877.(78) El primer pas va ser encarregar una nova tra�a. S�opt� per un escultor que estava treballant en aquells moments a l�esgl�sia. Pel seu projecte, les plantilles, talla de capitells i la talla dels s�mbols de la Passi� col�locats a la definici� del retaule, Miquel Torres cobr� 56 escuts. Es veu que per a col�locar el nou quadre a la capella es van haver de fer obres d�habilitaci�. Els fusters que realitzaren la talla a partir del projecte abans esmentat cobraren, per comprar la fusta i llavor-la, 136 escuts.(79) La direcci� de la construcci� an� a c�rrec d�Antoni Peric�s.(80)

 

El pressupost del bieni econ�mic seg�ent compta amb una forta entrada econ�mica, 115 escuts, que provenien, la majoria d�ells, de les ofrenes que van fer els devots el dia de la festa de la benedicci� del nou quadre.(81) Ben segur que bona part d�aquests ingressos es destinaren a sufragar el daurat del retaule que encara quedava per fer. D�aquesta feina se n�encarreg� un mestre escultor, despla�at a la vila, no sabem si el mateix de la tra�a, que cobr� 320 escuts per talla i daurat.(82)

 

Tot just acabades les obres de construcci� del nou retaule la confraria decid� reformar l�aspecte de la capella amb la intenci� d�adaptar-la a la moda est�tica de finals del segle XIX.(83) El primer que es f�u va ser col�locar l�actual clau de volta, que t� tallat l�emblema dels confrares sobre fons de vellut. Despr�s s�estucaren les parets de la capella on s�hi posaren 633 pams de llistons daurats.

 

(73) G. DE BERARD :VIAJE A LAS VILLAS DE MALLORCA, 193

(74) AMA, LIC 884, FOL 123 v.

(75) APA(ADM), Obreria de les �nimes, 1853-1913, 6.3.2, sense foliar. Ap�ndix Doc. 65.

(76) La seva activitat com escultor no �s massa coneguda. �s autor de diversos retaules d�esgl�sies de Palma i de la part forana: entre la seva producci� destacar�em el retaule de Sant Pere de la Seu, l�altar major de Mancor de la Vall i diversos retaules per a l�esgl�sia de Pina (M. CARBONELL:�Els Torres�, GEPEB, 4, 324.

(77) G. LLOMPART: �Estandartes mallorquines de Pasi�n�, RDTP, 21, Madrid, 1965, 66.

(78) Miquel Sastre ens indica que la capella es renov� el 1874 (M. SASTRE NIGORRA: Monograf�a Hist�rica de la Parroquia de Algaida, 21).

(79) APA(ADM), Obreria de les �nimes, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 65.

(80) APA (ADM) OBRERIA DE LES �NIMES, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 79.

(81) APA (ADM), Obreria de les �nimes, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix 72.

(82) Com a nota curiosa podem afegir que el n�nxol del Sant Crist es guarn� amb un vellut tipus utrecht. (APA (ADM), Obreria de les �nimes, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 75).

(83) APA (ADM), Obreria de les �nimes, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 77.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999