Retaule de l�Assumpta.

 

El retaule dedicat a l�Assumpta es troba a la primera capella del costat de l�evangeli. Es tracta d�una obra d�estil barroc, de la segona meitat del segle XVII, en la qual encara perduren elements decoratius tardorenaixentistes.

 

L�estructura arquitect�nica, que s�aixeca sobre un s�col de pedra, es configura a partir d�un cos dividit en tres carrers, predel�la i �tic. El carrer central �s quasi el triple de gran que els laterals, cosa que respon a unes necessitats funcionals motivades per la ubicaci�de la tomba de la Mare de D�u a la predel�la. Pel que fa a la tipologia es tracta d�un retaule de carrers plans o fa�ana.

 

Els quatre bassaments, amb m�nsules decoratives en els centrals, aguanten sengles columnes compostesde fust tripertit per anells. Les columnes laterals tenen la part inferior del fust decorada amb elements geom�trics, la central amb un estriat helico�dal i, a la superior, el fust es torna salom�nic amb un roser que s�enfila per les corbes. Les dues centrals s�n id�ntiques a les anteriors; per� canvia, com �s l�gic, la decoraci�. A la part superior i inferior s�hi apliquen diferents motius en forma de grotesc, mentre que la part central del fust �s de tipus salom�nic, per� llis. A sobre s�hi aguanta l�entaulament, amb un senzill fris ornamentat amb elements vegetals i volutes. La culminaci� del conjunt ve donada per un �tic rectangular, emmarcat per unes aletes conformades per motius auriculars i volutes. A banda i banda s�hi troben dues escultures exemptes de dos �ngels gesticulant.

 

La part central del retaule presenta un petit n�nxol amb volta de cassetons on hi ha la imatge de l�Assumpta. Est� flanquejat per dos est�pits tripartits rematats per un entaulament que aguanta un front� partit. En el centre hi trobam l�escut her�ldic dels Amengual. A cada costat d�aquests elements arquitect�nics, es desenvolupa un ric repertori decoratiu, consitent en encadenaments de motius org�nics, tal com fulles d�acant o els fistons de fruites i motius inorg�nics (volutes i teles penjades). La influ�ncia manierista �s ben clara, sobretot pel que fa als elements estructurals que envolten el n�nxol.

 

El centre de la predel�la �s ocupat per la imatge de la Mare de D�u morta, que podem contemplar a trav�s d�un vidre. Devers els anys 30 hi havia pintures en el lloc del vidre tapant completament l�obertura del sarc�fag. La qualitat formal d�aquesta fotografia de Miquel Puigserver no ens ha perm�s identificar el que hi havia representat.(58) L�escultura �s una talla barroca de fusta daurada i policromada, amb teles encolades, que la historiografia situa a mitjan segle XVII.(59) A les taules del fons hi ha la representaci� pict�rica dels ap�stols assistint al tr�nsit de la Mare de D�u, i dos �ngels m�sics. A banda i banda del n�nxol, en els carrers laterals, hi trobam les seg�ents escenes: a l�esquerra s�hi representa santa Catalina de Ricci agenollada resant davant una imatge del Crist crucificat en actitud d�abra�ar-la;(60) a la dreta hi trobam la beata Lucia de Narni de genollons i enrevoltada d��ngels en l�acte de rebre els estigmes.(61)

 

L�Assumpta que s�ubica en el n�nxol, apareix dreta sobre un n�vol, enrevoltada d�angelets.(62) T� les mans plegades damunt el pit i la vista dirigida cap a dalt. A banda i banda, �s a dir, a cada carrer lateral, s�hi desenvolupen dues escenes pict�riques. A l�esquerra, a la part inferior, hi apareix sant Gaiet� representat amb el nin Jes�s en bra�os, seguint el model iconogr�fic d�aquest personatge, utilitzat durant el XVIII, mentre se li apareix la Mare de D�u.(63) Al carrer de la dreta s�hi situa sant Felip Neri, de genollons, contemplant la Mare de D�u amb l�Infant. Pel que fa a les dues pintures que hi ha just a sobre de les anteriors, cal dir que estan tapades per un envernissat barroer que no permet fer cap tipus d�identificaci� iconogr�fica.

 

L`atic contempla una sola pintura en la que hi ha representat sant Tom�s d�Aquino, te�leg dominic, amb el so sobre el pit. L�autor de la Summa Theologica figura en primer terme, en �xtasi, nom�s aguantat per dos �ngels pels cordons de l�h�bit mentre se li apareix la Mare de D�u amb el Nin.

 

Una de les poques not�cies que podem associar, per b� que indirectament, amb el retaule �s el fet que el 1703 es f�u una corona de la Mare de D�u del Goigs, L�autor va ser l�escultor Pere Bau��.(64)

 

Respecte a la Mare de D�u Morta, donada la seva gran qualitat, alguns autors han pensat que arrib� a Algaida provinent d�algun convent desamortitzat. Concretament, el pare Gaspar Munar afirma que es tracta d�una imatge del XVIII procedent, ensems amb el llit, de la destru�da esg�sia de St. Francesc de Paula.(65) Un argument en contra d�aquesta idea �s que la imatge jacent s�adapta, amb total exactesa, a les dimensions del n�nxol. Per altra banda, segons un inventari del 1902 hi havia dues imatges d�aquesta iconografia, suposam que de diferent �poca.(66)

 

Associat al retaule funciona el llit que serveix per muntar el monument de la Mare de D�u el 15 d�agost. El d�Algaida es conserva en molt mal estat. Hom creu obrat al segle XVIII.(67)

 

El juny de 1713 els obrers de la confraria de Nostra Senyora dels Goigs demanaven a la Universitat un llit nou, ja que consideraven que estava molt deteriorat. El Consell determin� que un mestre l�examin�s i, si tenia adob, que digu�s el que hi faltava.(68) L�acta de la reuni� de la Universitat del setembre del mateix any reflecteix que no es va prendre cap decisi� per mor de la diversitat de vots. El mestre els havia dit que en cosa de 8 0 9 L lo posaria que duraria com si fos nou.(69)

 

No hem localitzat cap altra not�cia, al llarg del segle XVIII, sobre el monument. Per aquest motiu no sabem si se�n constru� un de nou o b� si s�adob�. Per completar les dades referents al llit afegirem que un inventari del 1918 es torna a constatar el deteriorament del conjunt.(70)

 

Pensam que la imatge central del retaule la compr� la confraria el 1862 pel preu de 94 lliures i 15 sous.(71) I que sustitu� la figura original, que tal vegada �s una de les que hi ha col�locades actualment damunt els canteranos de la sacristia.

 

Durant la primera meitat d�aquest segle el moble pat� una desafortunada actuaci� que consist� en l�envernissat de tota l�estructura arquitect�nica, tapant les restes de daurat i donat-li un aspecte ins�lit. La mala tra�a arrib� fins al punt que l�envernissat afect� tant les pintures del cons central com les de l�interior del sarc�fag.

 

Ignoram quins van ser els autors de l�obra, emper� el que s� podem afirmar �s que el treball escult�ric se pot situar dins l�art retaul�stic practicat a Mallorca durant la segona meitat del seglelXVII. Algunes de les pintures podrien ser de ben entrat el segle seg�ent. Baltasar Morey consider� que el promotor d�aquest moble va ser Miquel Amengual Rebassa, rector de l�esgl�sia entre 1647 i 1679.(72)

 

(57) P. FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAP�, S. RIUTORT I TABERNER: 750 anys d� Esgl�sia a Muro, Muro, 1998, 48-54.

(58) M. PUIGSERVER POU: Inventario art�stico y arqueol�gico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida,50.

(59) La descripci� feta en el cat�leg de l�exposici� titulada Nostra Dona Sta. Maria dins lArt Mallorqu� ens serveix per a constatar la profunda impressi� que caus�: La cara, bell�ssima, �s de gran serenor. El cap va cobert per un mantell que cau per damunt del cos, tapant part de la t�nica, formant grans plecs, certament il�lustratius de les formes barroques. Sobre el pit, les mans juntes en actitud de preg�ria. Els peus nuus, molt realistes (Nostra Dona Sta. Maria dins l�Art Mallorqu�, 152).

(60) Es tracta d�una religiosa italiana del segle XVI que va ser canonitzada el 1746. Al peu del pedestal del Sant Crist hi ha la inscripci�: St. Chatarina deRitxi. Si no es modific�, la inscripci� ens indica que les pintures s�n posteriors a la canonitzaci� i, per tant, uns anys m�s moderns que la resta del retaule.

(61) Porta la inscripci�: Beata Lucia de Narni. Es tracta d�una monja italiana, del segle XVI, que solia rebre amb freq��ncia aparicions divines.

(62) El pare Munar indica que el n�nxol de l�Assumpta, imatge que considerava del segle XVII, es tancava amb una tela pintada amb la representaci� de la Mare de D�u pujant als cels amb els bra�os oberts. Identific� l�escut nobiliari com les armes de la fam�lia Sastre (G. MUNAR :Devoci�n de Mallorca a la Asunci�n, 115).

 

(63) G. LLOMPART: �Los Gozos populares de San Cayetano en el Levante Espa�ol�, RDTP, 20, Madrid, 1964, 466. En el segle anterior solia apar�ixer representat com advocat de la Divina Provid�ncia.

(64) AMA, AC 23fol. 23-24v. Ap�ndix Doc. 35.

(65) G. MUNAR: Devoci�n de Mallorca a la Asunci�n, 115. No aporta la refer�ncia d�on es treu aquesta informaci�.

(66) APA (ADM), Inventaris, 1902, 4.5.1, sense foliar. L�inventari diu el seg�ent: Dos figuras de la Virgen, en actitud de muerta, en una especie de sarc�fago cubierto por una tela pintada talladas en madera, una vieja otra regular.

(67) Nostra Dona Sta. Maria dins L�Art Mallorqu�, 152.

(68) AMA, AC 27, fol 93v. Ap�ndix Doc.36

(69) AMA, AC 27, fol. 94v-95. Ap�ndix Doc. 37

(70) APA(ADM), Inventaris, 1951, 4.5.1, sense foliar. En aquest altre inventari de la mateixa carpeta, per� de l�any 1951, es fa una petita descripci� de l�estat del conjunt: Escalinata para el lecho de �Assumpta�. Inservible. El lecho de �Assumpta�. De madera dorada. Muy deteriorada.

(71) APA (ADM), Obrer�a de l�Assumpci�, 1853-1912, 6.5.1, sense foliar. Ap�ndix Doc. 53.

(72) B. MOREY CARBONELL: �Els rectors Amengual d�Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx�. Certamen Literari de Castellitx. Obres premiades, 147-149, 152. Desconcerta una mica que no fos enterrat a la capella en la qual havia pagat el retaule i en canvi ho fes a la de la Passi�, on tamb� el 1741 hi sepultaren el seu nebot. Tal vegada els promotors d�aquesta obra foren els altres Amenguals del poble.

MIQUEL �NGEL CAPELL� GALM�S: Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida . Institut d�Estudis Bale�ricsAjuntament d�Algaida, 1999.