Retaule Major.

 

El retaule major de l�esgl�sia parroquial d�Algaida �s una bona mostra de la retaul�stica mallorquina de finals del segle XVII.

 

No �s extrany que just acabada l�edificaci� de l�absis que actualment veim s�emprengu�s la construcci� d�un retaule major a fi que guarn�s totalment el nou presbiteri. La determinaci� d�envestir les obres d�aquest majestu�s quadre es pren en un Consellde la Universitat celebratel 30 d�abril de 1693 (37). La veu parlant la portaren en Miquel Armengual antic rector i el seu nebot, tamb� Miquel Armengual, el rector d�aleshores. Est� ben clar que la iniciativa prov� d�aquests dos personatges tan importants en la petita hist�ria de l�edat moderna d�Algaida. Aquesta proposta es concret�, com era pertinent, en un comprom�s econ�mic clar: el primer, el rector vell, donava 100 lliures per a les obres d�inici del retaule i 25 lliures anuals fins que s�enllest�s. Mentre que el segon, m�s jove, es comprometia a fer-lo acabar durant la seva vida i pagar 50 lliures cada any. Aquest document �s ben conegut per tots nosaltres ja que apareix citat en diversos treballs sobre la hist�ria de l�esgl�sia. Ens referim a dos estudis realitzats un a principis dels anys setanta, sobre els rectors Amengual, per Baltasar Morey(38) i a un altre molt m�s recent sobre la hist�ria de la construcci� del temple parroquial, elaborat per Pere Mulet.(39)

 

Continuant amb la narraci� dels fets es veu que, davant l�interessant proposta econ�mica, el Consell no refus� la invitaci� i, un cop feta la votaci�, don� ple poder al Jurat i al rector a fi que fessin el retaule del modo que a Vs. los ser m�s ben vist. A m�s a m�s, es menavaque un cop designats els mestres escultors se�ls don�s resid�ncia a la Casa de la Vila i carros amb b�sties quan en tengu�ssin necessitat.

 

�s evident que just presa la determinaci� d�abastir el retaule se cercaren els mestres idonis i es firm� un contracte notarial que, malauradament, no hem pogut localitzar. Ara b�, han aparegut unes altres not�cies arxiv�stiques que ens han perm�s fer una mica de llum sobre el retaule m�s important de l�esgl�sia d�Algaida.

 

La primera dada apareix en un llibre de clavariat. En data de 24 de maig de 1695, dos anys despr�s del Consell, es pagaren 20 sous a en Bernat Mulet, �lies Pau, per una dieta d�anar a Ciutat. (40) Era un traginer que s�encarreg� de portar part del (quadro), �s a dir retaule, de l�altar major. Es veu que l�estructura i els plans escult�rics es realitzaren al taller de l�escultor i que a finals de maig de 1695 ja estaven enllestits i preparats per a ser portats a la vila.

 

Suposam que el retaule ja devia estar situat en el presbiteri de l�esgl�sia, perqu� el mes de juny es pagaren algunes partides per comen�ar a decorar-lo. En concret, el 4 d�aquell mes la Universitat pagava 10 lliures per les feines de daurat del sagrari. El document ens aporta una informaci� addicional que �s significativa: l�escultor que cobr� per aquella feina era Miquel Barcel� (Felanitx ca. 1645-Palma 1729). (41)

 

De les obres de Miquel Barcel� se�n tenen poques not�cies. Es veu que al principi de la seva carrera treball� quatre retaules per a l�esgl�sia de Sant Agust� del seu poble, i que, m�s endavant, f�u unes altres obres a Palma, entre les quals destacaria el retaule de la capella de Santa Anna de l�Almudaina, contractat el 1705. A m�s a m�s, desenvolup� diversos c�rrecs importants dins l�administraci� illenca, cosa que li f�u gaudir d�una situaci� econ�mica benestant. (42)

 

La continu�tat cronol�gica que hi ha entre el transport del retaule des de Palma i l�inici de la tasca de daurat ens fa plantejar la seg�ent hip�tesi de treball: creim que l�autor del moble degu� esser Miquel Barcel�, per b� que no tenim cap altra constataci� documental directa, tant pel que fa al disseny de l�obra com pel querespecte al daurat. El prestigi de l�artista de Felanitx ens fa suposar que el seu taller podria esser l�art�fex de bona part del retaule, i no nom�s del simple daurat del sagrari un mes despr�s d�haver duit el moble des de Ciutat. Que quedi com a simple argument orientatiu.

 

La seg�ent refer�ncia documental data de 1713. En la seva visita pastoral, el bisbe Fern�ndez Zapata man� que el quadre del sagrari es daur�s dins el terme d�un any i que es pos�s una porta al portal que condu�a a la part posterior del retaule o b�es tapi�s,(43) coses que havia de fer la Universitat del seu peculi. Per� qui emprengu� la tasca va ser la confraria del Sant�ssim Sagrament ja que, com sempre, els jurats anaven malament de diners. El 1714 els obrers demanaven a la Universitat algun diner per acabar de pegar la feyna que se ha fet per deurar dit secrar.i(44) Aix�, aquest any es finalitz� el daurat del primer pis del retaule, deixant clar que la feina comen�ada a 1695 havia quedat a mig fer. No sabem qui va ser l�autor d�aquest treball, ja que no hem pogut localitzar cap dada en el Llibre de la Confraria.(45)Aquells anys es continuava fent-hi feina, com ho demostra lacompra el 1715 d�unes corretges per a un bastiment per a l�altar major. El 1741 mor� Miquel Armengual Rotger, el segon rector, sense que s�hagu�s pogut enllestir aquesta obra a la qual havia dedicat tants de recursos. En el seu testament se�n record� del retaule i deix� 50 lliures a fi de completar el daurat.(46)

Ja es duien quasi 50 anys destinant diners al majestu�s retaule i encara no s�havia acabat. Un altre document de la segona meitat del segle XVIII �s for�a clarificador de quin era l�estat del quadre, ja que en fa una descripci� prou il�lustrativa. En un Consell del 27 de desembre de 1764, el regidor major Joan Servera deia que la primera fila dels sants de l�altar major estaven daurats, mentre que la segona, en la que hi havia els tres patrons de la vila sant Pere, sant Pau i sant Honorat, no hi estaven. El m�s interessant �s l�apreciaci� que fa el regidor de les qualitats art�stiques i diu que suposat que el quadro �s tan bo y vist�s fa una gran divisi� este grado, y no es rah� qeu la vila no tenga a los seus patrons y advocats per a haver-los de tenir ab esta indec�ntia.(47)

 

Aix�, no �s estrany que, o�des aquestes raons tan convincents, es determin�s cercar diners de qualsevol banda. Els regidors don�ren una p�lissa al reverend Francesc Tugores, rector de la vila, que pujava fins a 90 lliures 6 sous i 4 diners; partida que, per altra banda, havia de cobrar dels hereus de Guillem Oliver �lies "dineret", que s�havia endarrerit en el pagament dels anys en qu� va ser clavari.

 

Si observam amb una mica d�atenci� el retaule podem veure, amb certesa, quines s�n les parts daurades amb anterioritar a 1764. Queda clar que el primer cos, el n�nxol de la Mare de D�u i el de sant Miquel, que coincideixen estil�sticament en el tipus d�acabat, van ser daurats entre el final del segle XVII i el principi del XVIII. Estan ben acabats, amb abundants daurats i amb els n�nxols pintats amb interessants i efectistes motius vegetals. El 1764 quedaven per a daurar, a part de les forn�cules dels patrons de la vila comentats anteriorment, les pasteres de santa Llucia, sant Nicolau de Tolent�, sant Crist�fol, el Salvador de l��tic, i tamb� algunes columnes, frisos i aletes decoratives. No sabem qui va ser l�artista que realitz� aquesta feina. El que s� podem observar �s que als n�nxols s�hi aplic� un color blau intens, sense ni tan sols treure les escultures dels respectius llocs, ja que la part de fusta de darrera les est�tues no est� pintada.

 

Val dir que tampoc aquesta vegada sembla que els diners bastassin per acabar de daurar o, m�s b�, decorar. L�exemple el trobam en la fusta del fons del n�nxol de l��tic que, a no ser que hagi estat canviada durant el segle XX, cosa que dubtam, est� sense acabar d�ornamentar.(48)

 

El retaule respon, pel que fa a la tipologia, a un model constructiu caracteritzat per la pres�ncia d�un sagrari expositor i per la converg�ncia dels carrers. Horitzontalment, se sobreposen la predel�la, tres cossos i �tic. Mentre que en sentit vertical consta de cinc carrers, essent el central pla i de majors dimensions que els laterals. En el tercer cos el nombre de carrers es redueix a tres, per tal d�adaptar-se a la volta del can� de l�absis. L�articulaci� de l��tic amb el tercer cos i amb el segon es d�na amb unes aletes.

 

Tot aquest encreuamentd�elements horitzontals i verticals ve determinat per la superposici� d�ordres arquitect�nics; on les columnes serien els elements verticals i els arquitraus, els horitzontals. L�encreuament d�uns i altres definiria una ret�cula o caseller dintre del qual hi ha inserits els n�nxols amb les imatges devocionals. La superposici� d�ordres arquitect�nics comporta la pres�ncia de diferents tipologies de suports. A la predel�la hi ha tres models distints de m�nsules; en el primer pis, columnes compostes anellades amb el fust tripartit; en el segon, columnes salom�niques; al tercer, del tipus balustrat i, finalment, a la coronaci�, es troben dos atlants que aguanten un arquer que serveix de colof� estructural de la composici�. Els entaulaments, que contrarresten la verticalitat suggerida per les columnes, estan composts per arquitraus llisos, amb el fris ornamentat amb caps d��ngels, garlandes i cartel�les. A l��ltim, el conjunt resta rematat per una cornisa dentallada.

 

L�aspecte de la decoraci� dels retaules barrocs mallorquins �s un dels temes m�s interessants per estudiar, per mor de la varietat i riquesa de repertoris ornamentals, i pel fet que, a finals dels segle XVII, encara es poden trobar repertorisd�influ�nciatardorenaixentista. Un dels llocs per excel�l�ncia on es concentra la decoraci� �s a les columnes, que s�organitzen, decorativament parlant, de forma distinta. En el primer cos les columnes anellades tenen els fust dividit entres espais. Destaquen dos models decoratius organitzats en forma de grotesc, que s�alternen. Hi trobam diversos motius org�nics (pomells de fruites i flors), inorg�nics (volutes, teles penjant, veneres, cartel�les...), caps d`angels i m�scares. Pel que fa a les columnes salom�niques del segon cos, l�ornament es disposa helico�dalment. Hi trobam quatre models diferents de tipus vegetal: es tracta de plantes enfiladisses, com s�n p�mpols de ra�m, heures... La decoraci� dels frisos consisteixen en seriacions de pomells de fruites i cartel�les.

 

El sagrari expositor que defineix tipol�gicament aquest retaule ocupa el carrer central de la predel�la i el primer pis. S�articula en dues parts prou diferenciades. La inferior la constiueixen el sagrari menor,(49) que es presenta com una caixeta rectangular amagada darrera la fa�ana decorada. A sobre s�hi desenvolupa l�expositor o ostensori. �s una mena de templet octogonal, contitu�t per un cos principal conformat per quatre columnes que aguanten un entaulament. Les dues centrals s�n salom�niques i decorades amb un roser que s�enfila pel fust. El templet es tanca amb una c�pula escamada rematada per un flor�. Els espais intercolumnats presenten en els laterals dues pasteres amb volta de petxina, per� sense imatges; mentre que al central hi ha la representaci� d�un calze. Per a l�exposici� del Sant�ssim es fa voltar sobre el seu eix el cos principal, de manera que queda un espai suficient per a col�locar la cust�dia en el tabernacle.

 

La iconografia combina escenes pict�riques a la predel�la i tretze imatges devocionals als n�nxols dels diferents cossos. A les cases de la predel�la hi ha quatre pintures d�esc�s m�rit i en molt mal estat de conservaci�. La m�s f�cil d�identificar representa una llegenda referent a sant Nicolau de Tolent�. La tradici� conta que els agustins sortiren en process� amb la imatge del sant dalt d�un tabernacle i es trobaren amb una altra process�, de franciscans per�, amb un Sant Crist, que de sobte es despr�n de la creu per abra�ar la imatge de sant Nicolau (50). L�altra escena que podem identificar f�cilment �s la de les esposalles de la Verge. Finalment una altra, de m�s dif�cil lectura per mor del mal estat, amb el naixement de Maria.

 

Desconeixem qui va ser l�autor de les dotze imatges barroques de c�non curt, bastant r�gides i de gestos limitats, que ocupen unes pasteres molt petites que tenen la volta de cassetons al primer pis i estriada als altres. La filera de n�nxols del primer cos presenta una primera imatge de sant Francesc, tot seguit la de sant Vicen� Ferrer; en el centre hi ha l�expositor, mentre que a les dues pasteres de la dreta, sant Josep amb el nin i el beat Ramon Llull. La forn�cula central cont� la imatge de la Mare de D�u de la Mamella, de la qual en parlarem m�s endavant. L�acompanyen, a la dreta, sant Honorat i sant Pere i, a l�esquerra, sant Pau i santa Llucia. El tercer cos presenta les escultures de sant Nicolau de Tolent�, amb el llibre de la regla agustiniana a les mans i mantell estrellat; sant Miquel lluitant amb el dimoni i sant Crist�fol. El retaule culmina amb el Salvador, a l��tic, emmarcat per dos atlants.

 

La talla de la Mare de D�u que presideix la filigrana barroca �s una escultura d��poca g�tica.(51) Sense tenir-ne una constataci� documental creim que es podria atribuir l�autoria al taller de l�escultor Gabriel M�ger o b� a algun seguidor directe, ja que presenta gran afinitat amb altres Mare de D�u sagrari fetes per aquest escultor a finals del segle XV i primers anys del XVI. (52) �s una talla ricament policromada i daurada, de tradici� g�tica, amb un bon sentit de la monumentalitat i una certa intenci� expressiva (53) Fins a la construcci� d�aquest nou retaule, al llarg de tot el segle XVII es continu� usant com a sagrari.(54)

 

El per qu� d�aquest programa iconogr�fic �s molt f�cil d�explicar. D�entrada, hem de pensar que respon als diversos promotors del retaule. De les quatre imatges del primer cos no falta que en parlem massa, basta dir que s�n devocions molt populars i freq�ents a la majoria d�esgl�sies mallorquines.(55) Les del segon pis, pensem en el document de 1764, s�n els patrons de la vila i de la parr�quia (sant Honorat, sant Pere i sant Pau). Pel que fa a la resta de la iconografia, seguint el que diu Baltasar Morey, sembla clar que sant Miquel hi apareix perqu� �s el patr� dels dos rectors que promouen l�obra; el Salvador ho era d�un germ� i, sant Crist�fol, d�un nebot.(56) Aix� tenim un primer pis d�iconografia popularun segon dedicat als patrons de la instituci� regidora de la vila i en el tercer pis i �tic, els patrons d�una fam�lia important, els Amenguals, que durant anys van ser els rectors de l�esgl�sia.

 

El retaule major dedicat a sant Pere i sant Pau segueix l�esquema habitual dels retaules majors del segle XVII derivats del model proposat per Jaume Blanquer a la capella del Corpus Crhisti de la Seu. Val dir que pel que fa a la disposici� en tres pisos, predel�la i �tic el resultat �s id�ntic a l�aconseguit en el retaule major de l�esgl�sia parroquial de Muro, constru�t entre 1639 i 1787.(57) Les semblances s�n for�a evidents, sobretot en l��s de parelles de columnes a fi d�emmarcar el carrer central.

 

(37) AM, AC 26, fol.303-304. Ap�ndix Doc. 32.

(38)B. MOREY CARBONELL: "Els rectors Amengual d�Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx", Certamen Literari de Castellitx. Obres premiades, 149.

(39)P. MULET CERD�: "Hist�ria de la construcci� del temple parroquial d�Algaida" Es Saig,24.

(40) AMA, LIC 887, fol 53. Ap�ndix Doc. 33.

(41) AMA, LIC 887, fol. 66v. Ap�ndix Doc. 34.

(42)M. CARBONELL: "Miquel Barcel�", GEPEB, 1, Palma, 1996, 136-138.

(43)ADM, vis. pas. J. Fern�ndez Zapata (03/05/1713), fol. 1v-2.

(44)Van rebre 6 lliures de la Universitat que havia de pagar-ho, per la feina feta (AMA,AC 27, fol. 111v-112. Ap�ndix Doc. 38. AMA, LIC 887, fol. 168v. Ap�ndix Doc. 40).

(45)PA (ADM), Confraria del Sant�ssim Sagrament.mLlista de confrares, entrades i despeses 1650-1744,8.6.1

(46)Baltasar Morey en el seu estudi diu que: L�obra dur� fins l�any 1741, ja queencara es trobava sense daurar part del retaule; per aix� deix� a la seva mort 50 lliures el rectorsegon. "Item lexu para que es finesque de deurar lo altar Major de la Parr�quia de Algayda sinquanta lliures semel tantum" (B. MOREY CARBONELL: "Els rectors Amengual d�Algaida i el santuari de la Pau de Castelllitx", Certamen Literari de Castellitx. Obres premiades, 149).

(47)AMA, AC 40 fol. 173-174v. Ap�ndix Doc. 45.

(48)�� Ens sembla tamb� il�lustrativa la nota realitzada per Berard sobre el retaule major,que tamb� fa patent que el daurat no estava acabat. Diu el seg�ent: El Altar mayor es del gusto antiguo, de muchos �rdenes y cada uno de ellos con uniformidad consta de nichos con santos de bulto entre dos columnas, cada uno con relieves y s�lo el orden principal y los principales nichos de los dem�s se ven dorados. Lo dem�s es solomadera. Los santos son cortos de estatura. Su titular es el santo ap�stol San Pedro (G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 192).

(49)�� A la porteta rectangular hi ha representada la figura de Crist amb el calze, seguint la iconografia popularitzada per Joan de Joanes.

(50 Segons L. R�au aquesta llegenda es contava a Espanya despr�s d�una pesta a l�any�� 1602. A una de les capelles laterals de l�esgl�sia del Socors de Palma hi ha un quadre,de majors dimensions, on hi ha representada aquesta llegenda. Els panets que portenles dones dintre de coves o cabassos s�n un dels atributs del sant, que fan refer�ncia a��������� una altra tradici� que el fa taumaturg amb un pa pr�viament bene�t per la Verge(L. R�AU: Iconograf�a del arte cristiano, vol. 4, Barcelona, 1996, 442-443).

(51)D�ella en parla Gabriel Llompart a "La Devoci� Mariana de Mallorca a la hist�ria de la pietat i a la iconografia", en el cat�leg Nostra Dona Sta. Maria dins l�Art Mallorqu�,Palma, 1988, 31.

(52)No apareix a l�estudi fet per G. LLOMPART, J. JUAN: "Las V�rgenes Sagrario deMallorca", BSAL, 23, Palma, 1961-67, 177-192.

(53)J.M. PALOU: "Els M�ger", GEPEB, 2, 271-272.

(54)Com exemple prendr�em la visita pastoral realitzada per Sim� Bau�� el 1620. L�inventari dels b�ns de l�esgl�sia ens diu: Primo dins la figura de Nra Senyora que serveix de Secrari un cofret d�argent deurat de or e hont est� reservat lo Sant�ssim����������� Sagrament amb cubertores guarnit de perles (AMA, LIC 884, fol 128). El 1686 el bisbe Pere d�Alagon visita el Sant Sacrament que se troba dins la figura de Nra. Sra. i orden� als jurats a folrar el sagrari de tafet� carmes�. Aix� mateix tamb� els encamin� a������ construir, abans de Nadal, un sagrari nou amb l�interior folrat de tafet� i amb una cortina blanca a la porteta (ADAM, vis. pas. Alag�n 21/04/1686, fol 2v). Nom�s unany despr�s, ja no veu el Sant�ssim dins el cos de la Mare de D�u, sin� dins un globusen el sagrari de l�altar major (ADM, vis. pas. Alag�n forenses (1691-95), fol.266. No sabem quan s�incorpor� aquesta imatge al conjunt o si ja des d�un principi estava�� previst col�locar-la presidint l�obra. D�entrada, sembla que les dimensions de la talla s�adapten a la capacitat de la forn�cula. Les descripcions de Berard o de l�Arxiduc no ens permeten afirmar res. El primer ens diu que el titular era sant Pere i el segon que hi havia un "altar dorado presidido por la figura de un santo en una hornacina" (L S. DE AUSTRIA: Las Baleares por la palabra y el grabado,9,Palma, 1992(1884), 538).��������������������������������������������������������������������������������������������������� �����������������������������������������������������������������������������(55)�s l�gic pensar que, no havent-hi convent de franciscans ni de dominics al poble, els dos sants ocupassin un lloc preeminent al retaule major.

(56)B. MOREY CARBONELL: "Els rectors Amengual d�Algaida i el santuari de la Pau de Castellitx". Certamen literari de Castellitx. Obres premiades, 153.

(57)P. FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAP�, S. RIUTORTI TABERNER: 750 anys d�Esgl�sia a Muro. Muro, 1998, 48-54.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida. 1999.