Retaule del Nom de Jes�s.

 

El retaule del Nom de Jes�s es troba ubicat a les parets d�entrada a la capella del Roser. L�hi col�locaren el 1982 despr�s d�anys d�estar penjat a la rectoria.(84) Antigament, fins que es desmunt�, estava a la capella que avui es troba sota l�advocaci� de sant Antoni.(85)

 

El retaule est� dividit en diversos fragments. El tros major el conformen la predel�la i el primer cos sencer. El que seria el segon pis i �tic del quadre est� dividit en quatre bocins: dos estan penjats just davant del fragment anterior a la capella del Roser; l�altre es troba a la capella de les �nimes, i el tercer, estava incl�s, abans de la restauraci�, en el retaule medieval de sant Pere i sant Pau de l�esgl�sia de Castelllitx.(86)

 

L�autor d�aquest quadre va ser Gaspar Oms I(Palma 1540-1614), que el finalitz� el 30 d�agost de 1593.(87) Ho sabem ja que la pintura central, dedicada a la Circumcisi� de Crist, porta una inscripci� amb la data i signatura de l�artista.(88) Aix�, doncs, ens trobam davant el moble retaul�stic m�s antic conservat a l�esgl�sia d�Algaida.

 

La historiografia mallorquina creu que aquest pintor es form� en el taller dels L�pez o que, com a m�nim, en va ser un digne seguidor, i va ser aix� com assimil� el llenguatge pict�ric dels valencians, el qual imitava models italians.(89) Gaspar Oms realitz� tot un seguit de retaules del Nom de Jes�s, en els quals es reprodueix la mateixa iconografia i la mateixa estructura. Nom�s adopten lleugeres variacions pel que fa a la disposici� de les escenes i al tractament pict�ric, per la qual cosa podem dir que defin� un model que s�empr� per a tota una s�rie de retaules que s�estendrien per les esgl�sies de Mallorca.(90)

 

Per a l�esgl�sia d�Algaida realitz� tamb� una s�rie de petits enc�rrecs; aix�, el 1695 pint� un sancrist i una cortina per la Casa Santa.(91)

 

L�esructura del moble algaid� no est� allunyada del model proposat pels retaules medievals, consistent en l�encreuament d�elements horitzontals i verticals. En sentit horitzontal es dividiria en predel�la, dos pisos i �tic. Consta de tres carrers absolutament plans, com pertoca a un retaule reneixentista, i es caracteritza per desenvolupar les escenes al voltant de la principal, major en tamany, situada al carrer central. (92)

 

L�organitzaci� arquitect�nica es presenta a partir dels pilastres d�ordre d�ric, de capitells i basaments molt simplificats.(93) La divisi� entre cosssos es d�na amb un senzill entaulament.

 

La decoraci� es troba redu�da al daurat de les fustes i a unes senzilles cintes de fullam, conformades per un tronc revestit de fulles d�acant, daurades, sobre fons verd.

 

El repertori iconogr�fic del present retaule ens instrueix evocant-nos els fets m�s remarcables de la vida de Crist. Als carrers laterals es presenta cronol�gicament un cicle de temes de la Passi�. Al carrer de l�esquerra tendr�em: a la predel�la, la Cena, i, al cos central, l�Oraci� a l�hort i Jes�s davant el Sanedr�. Mentre que al segon cos hi trobar�em l�Escarni de Crist i una escena que rememora el moment en qu� Jes�s �s enviat d�Herodes a Pilat. (94) Al carrer de la dreta hi localitzam la continuaci� de la hist�ria: a la predel�la, la Flagel�laci�; i, al primer cos, la Coronaci� d�espines i l�Ecce Homo. Ja per acabar, unes altres dues escenes conformarien el segon cos: es tracta de l�enclavament de Crist a la creu i la Crucifixi�.

 

El carrer central contemplaria aquestes escenes: al bancal, la presentaci� de Crist al Temple i la Fugida a Egipte. El tema central, que �s la Circumcisi�, s�ubica en una habitaci� en la que la perspectiva ve donada pel trespol d�enrajolat bicolor, i per la disposici� al fons de l�estan�a d�una estructura arquitect�nica, que s�obri a l�exterior amb un arc de mig punt, en la qual destaca la l�nia formada per tres columnes d�riques i el seu entaulament. Ara b�, h�bilment el pintor limita gaireb� la meitat del fons disposant-hi una cortina estirada. En el primer pla de la composici�, sobre un altar cobert per teles, hi apareix el nin Jes�s manotejant en el moment que el sacerdot el circumcida. Aquest tema principal del retaule s�explica perqu� les confraries del Nom de Jes�s celebraven la seva festa el dia de la Circumcisi�.(95) S�ent�n com una premonici�, a trav�s de la sang, de la futura passi� de Jesucrist.

 

El quadre del Baptisme, que correspon al segon cos, presenta com a eix de simetria i centre de la composici� la figura de Crist. Aquest �s representat de tres quarts, amb les mans juntes sobre el pit, cobert nom�s per un drap de color blanc. El pintor es preocupa per dibuixar, amb un ombrejat, tota la musculatura, remarcant-ne les formes anat�miques. Preocupaci� que s�est�n tamb� al tractament de la cara, on pinta amb tot detall la barba i els cabells. Sobre dues grans roques que tanquen l�escena, a banda i banda de Jesucrist, ens trobam sant Joan en primer pla, mentre l�est� batejant i, en un pla intermedi de la composici�, un �ngel. En ambd�s destaca el treball volum�tric dels cossos, que resulten monumentals. L�efecte s�aconsegueix remarcant considerablement l�ombrejat dels plecs dels mantells. El fons es resol amb u paisatge de muntanyes, des d�on davalla el riu Jord�. A la part superior del quadre, entre n�vols, hi apareix la figura de D�u Pare amb l�Esperit Sant, i una filact�ria que va de banda a banda amb la frase: HIC. EST. FILIUS. MEUS. DILECTUS.INQUO.MIHI.BENE.CONPLACUI.(96)

Aquesta escena no �s m�s que una c�pia molt fidel d�un model creat pels Macip en el Baptisme de Jes�s de la catedral de Val�ncia.(97) Model que trobam en una taula de la catedral de Mallorca que es consiera obra de Joan de Joanes.(98) La pintura de Gaspar Oms �s a m�s esquem�tica i hier�tica, amb un tractament menys detall�stic dels personatges i del paisatge.

 

Un altre dels fragments que correspon a l��tic del retaules t� com a tema les Temptacions. Estructuralment est� coronat per un front� triangular, en el centre del qual hi ha el monograma del nom de Jes�s. En el fris de l�entaulament hi ha una filact�ria amb la seg�ent inscripci�: SIT NOMEN DOMINI BENEDICTUM. Crist i el diable, vestit amb roba de jueu i amb aparen�a humana tret dels peus, apareixen en el primer pla de la composici� disposats sim�tricament i asseguts damunt unes roques. �s la primera temptaci�, en la que el maligne ofereix dues pedres perqu� les converteixi en pa. A la muntanya del fons, situada a l �esquerra, es desenvolupa la segona temptaci�, amb el dimoni volant. A la dreta, una gran ciutat, Jerusalem, en la que, d�entre els edificis, destaca la monumental c�pula del temple amb el seu pinacle, on s�hi desenvoluparia la tercera temptaci�.

 

En el carrer central, llegint-lo de baix a dalt, s�hi exposa cronol�gicament un cicle de temes que abarca des del moments m�s destacatas de la infantesa de Jes�s fins a l�inici del seu ministeri p�blic. Els carrers laterals contenen un repertori d�imatges de la Passi�, m�s o menys complet, que s�inicia amb la Cena situada al carrer de l�esquerra de la predel�la, i s�acaba amb la Crucifixi�, que �s un dels fragments desmuntats del segon cos. En especial, el primer grup d�imatges serveix per a explicar la devoci� dels confrares vers la figura del nin Jes�s.(99)

 

El pintor, en aquest retaule, s�ha preocupat per construir l�espai de forma realista, amb pres�ncia de fons escenogr�fics o b� paisatg�stics; per b� que la construcci� perspectiva d�aquest �s simple, i en algunos casos no massa reeixida, fins al punt d�esser ing�nua. En alguna de les escenes s�usa una llum caracter�stica provinent d�un horitz� vermell, com si es tract�s del moment en qu� es pon el sol. Tamb� procura dibuixar en�rgicament les figures, mantenint-ne la proporci�, i donant gran import�ncia al tractament dels plecs dels vestits. Un altre punt a destacar �s que usa una paleta pict�rica en la qual predominen els tons c�lids, sobretot vermells i magentes, que solen apar�ixer combinats amb verds. En definitva, es tracta d�una bona mostra del tipus de pintura practicada per Gaspar Oms i el seu taller a finals del segle XVI.

 

(84) Es Saig, 21, Algaida, 1982, 14.

(85) M. PUIGSERVER POU: Inventario art�stico y arqueol�gico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36. M. SASTRE NIGORRA: Monograf�a hist�rica de la parroquial de Algaida, 25.

(86) M. CARBONELL: �Els Oms�. GEPEB, 3, 367. Ja el 1930 M Puigserver endevin� que el fragment situat just damunt el n�nxol de la Mare de D�u pertanyia al retaule renaixentista (M. PUIGSERVER POU: Inventario art�stico y arqueol�gico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 83,84).

(87) Es tracta del primer membre d�una dinastiad�artistes que seran protagonistes de l�art mallorqu� al llarg de cent�ries. Vegeu G. RABASSA: �Los Homsy el convento de Santo Domingo�, MAMEG, 6 Palma, 1994, 69-77. M. CARBONELL: �Els Oms�, GEPEB, 364-384.

(88) La inscripci� est� situada a la taula on s�hi representa el nin Jes�s en el moment de la Circumcisi�. �s la seg�ent: GASPAR. HOMS A 30 D AGOST 1593.

(89) G. LLOMPART, J.M. PALOU, J.M. PARDO: Els L�pez dins la pintura del segle XVI a Mallorca, Palma, 1988, 51.

(90) J. JUAN TOUS: �La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII)�, Historia de Mallorca, coord. per J. Mascar� Pasarius, 5 Palma, 1974, 198 . Alguns exemples s�n el de Santa Maria la Major d�Inca de 1587, el de la mateixa advocaci� de l�esgl�sia parroquial de Petra de 1590 o el de l�esgl�sia de Sant Bartomeu de S�ller que, com el d�Algaida, est� fragmentat en diverses peces.

(91) AMA, LIC 880, fol. 205v i 207. Ap�ndix Doc. 2.

(92) J.J. MART�NEZ GONZ�LEZ: �Tipolog�a e econograf�a del retablo espa�ol del Renacimiento�, Bolet�n del Seminario de Estudios de Arte y Arqueolog�a, 30, Valladolid, 1964, 7.

(93) S�n id�ntiques a les usades en el retaule de la mateixa advocaci� de Sta. Maria la Major d�Inca (Jesucrist a l�Art Inquer, Inca, 1996).

(94) Segons l�Evangeli de St. lluc, 23, 11: Herodes, amb la seva escolta, el despreci� i burlant-se d�ell el vest� amb una t�nica blanca i el retorn� a Pilat.

(95) G. LLOMPART: �Devoci�n e iconograf�a popular del Nombre de Jes�s en la isla de Mallorca�, Mayurqa, 7 Palma, 1972, 56

(96) �s el moment en qu�, despr�s del Baptisme, s�obrin els Cels i es veu com l�Esperit Sant davalla en forma de colom sobre Jesucrist (Mateu, 3, 13-17).

(97) J. ALBI: Joan de Joanes y su c�rculo art�stico, Val�ncia, 1974, 489.

(98) El conjunt de l�obra atribu�da a Joan de Joanes, o d�influ�ncia directa, conservat a Mallorca es completa amb tres obres m�s de la Seu de Mallorca: Jes�s entre els doctors, Sant Jeroni i un sant Penitent. A totes aquestes hi hem d�afegir una altra pintura conservada en el Museu de Mallorca (J.M.PALOU, J.M. PARDO: Sobre una taula de Joan de Joanes a Mallorca i la pintura del segle XVI, Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 3 Palma, 1984).

(99) P.J. LLABR�S: �Un retaule d�Oms, signat i datat (1592-93): El del Roser de l�Antiga parr�quia d�Inca�, I Jornades d�Estudis Locals, Inca, 1994, 68.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.

 

-