Retaule del Roser

 

El retaule major del Roser es constru� a mitjan segle XVIII. Va ser un enc�rrec de la confraria i del rector Francesc Tugores per a ornar l�altar major de la nova capella edificada entre 1748 i 1755.(109)

 

Pel que fa a l�estructura arquitect�nica, constatam que el nombre de carrers s�ha redu�t a un, i que �s en aquest �nic carrer on s�hi posa tot l��mfasi, tant escenogr�fic com iconogr�fic; cosa que es nota, sobretot, en el n�nxol central. Els elements que aguanten l�estructura s�n rocalles, sense haver-hi cap suport tradicional en forma de columna. El coronament �s suportat per un arquitrau semicircular, aguantat per dos est�pits. Malgrat aquesta indefinici� aparent encara el podr�em dividir horitzontalment en predel�la, un sol cos i �tic. Un altre element arquitect�nic de gran novetat �s el dosser que remata l��tic i que s�est�n com a fons per les parets de la capella.(110). Tipol�gicament respondria al model del retaule forn�cula.

 

La iconografia es concentra ascensionalment en el tram central. A la part de baix s�hi troba el sagrari, emmarcat per dues escenes pict�riques d�esc�s m�rit art�stic: a l�esquerra hi hauria representat el tema de l�Oraci� a l�Hort i a la dreta el de la Visitaci�. El sagrari adopta forma rectangular amb la porteta central el�l�ptica. A sobre del pla escult�ric, en talla, hi ha sis querubins que aguanten una tela, en el centre de la qual hi trobam el Sagrat Cor de Jesucrist.

 

La imatge de la Mare de D�u del Roser, feta en talla i teles encolades, presideix tot el retaule. Es presenta dreta amb el Nin sobre la m� esquerra i amb un rosari a l�altra. Vesteix t�nica llarga, fermada amb un lla� a la cintura, i mantell. La cara serena, mig somrient, est� emmarcada per un vel i porta els cabells amollats. L�elegant moviment del cos s�aconsegueix amb la posici� endarrerida d�un dels peus, que arqueja la cintura, i ens d�na la sensaci� que est� en actitud de caminar. El discurs iconogr�fic continua amb una representaci� pict�rica de sant Josep amb el nin Jes�s aferrant-lo amorosament, asseguts davant un banc de fuster. Porta a la m� dreta una vara de lliris i, a l�altra, un feix d�espigues. La pintura est� enrevoltada de talles de querubins. Es culmina el retaule amb una composici� t�picament barroca amb la representaci� de la Sant�ssima Trinitat coronant la Mare de D�u. La iconografia es completa amb tota una s�rie de s�mbols com s�n la corona en talla de l��tic, o b� les espigues, o les roses significant l�amor dels mortals cap a Maria.(111)

 

Passant a l�estudi hist�ric del conjunt, les informacions que ten�em fins ara es remunten al Diccionari d�artistes escrit per A. Furi� el 1839 i per ell sabem que l�art�fex va ser Josep Sastre, acompanyat de l�escultor Gregori Herrera, que treballaren per 450 lliures a partir de 1758.(112)

 

En el llibre d�entrades i despeses de l�obra de la confraria del Roser (1747-1855), hi apareix un document on surten detallades totes les despeses que es van fer per ornamentar la nova capella i procurar tot el necessari per als actes lit�rgics. El document es titula Mem�ria del gasto per los adornos de la Capella de Na. Sra. del Roser de esta parr�quia de Algayda com es quadro ett.(113)

 

Aquesta narraci� documental no fa m�s que confirmar, gaireb� en la totalitat, les not�cies que Furi� havia anticipat el segle passat. Nom�s que es canvien les tornes pel que fa al protagonisme en l�execuci�: Herrera hi apareix com l�artista principal, en primer lloc, i tamb� com l�escultor; i Josep Sastre, tan sols com a fuster. Amb tota probabilitat, l�autor de la tra�a va ser Herrera, a qui se li deuen les formes i disseny rococ� mentre que Sastre s�encarreg� de la construcci� de l�estructura aquitect�nica.(114)

 

Agafant com a bona la data de 1758 aportada per Furi�, que no esmenta la font d�on extreu la informaci�, resulta que el retaule es contru� en dos anys, ja que el 8 de mar� de 1760 els dos artistes cobraren les 450 lliures.(115) Aquest era el valor que consertaren i ho feren en dues partides: una per mans del Comanador de Sant Antoni, de 291 lliures 17 sous i una altra del rector Francesc Tugores que pujava fins a 158 lliures 2 sous 4 diners.

 

Cal dir que per a col�locar-hi el retaule abans s�havien fet els pedestals de pedra. Aquests costaren 34 lliures que estan computades en dos pagaments amb data de 29 d�abril i 13 de maig, aix� se satisf�u la feina en pedra esmolada per dos picapedrers de Binissalem, Gabriel i joan Moy�.(116)

 

El 6 de setembre de 1760, Bartomeu Picornell, fuster, cobr� de Francesc Antich 50 lliures pel valor d�una tenda reial que es contru� a la capella del Roser. En un principi podr�em pensar que es tract�s d�un gran mantell que es posa als altars en dies de gran solemnitat. Per� a la descripci� feta uns 40 anys despr�s per Berard, es qualifica el dosser caracter�stic d�aquest retaule com a tenda o pavell� reial.(117) Aix�, el pavell� el constru� Bartomeu Picornell, tal vegada un fuster col�laborador del taller contractat.(118)

 

El camar� de la Mare de D�u cost� 130 lliures.(119) Es va pagar a part de la resta del quadre, en una factura independent, no sabem exactament per quin motiu.

 

Un cop acabat el proc�s constructiu, la documentaci� passa a relatar les despeses destinades a l�acabat del retaule, que �s el daurat, i la realitzaci� de la talla de la Mare de D�u.

 

Totes les factures referides al daurat van firmades per Gregori Herrera. I es concentren entre el 26 de setembre de 1761 i el juliol de l�any seg�ent. Per daurar el quadre cobr�, el 1761, 233 lliures 18 sous, mentre que per fer el mateix al cambril l�any seg�ent, 46 lliures m�s.(120) La feina de decorar supos� que, en dos anys, es comprassin 371 lliures en panys d�or a Josep Arb�s, batedor d�or.(121)

 

El secretari de la visita pastoral de Francisco Garrido de la Vega revis� els comptes de l�obreria el juliol de 1766.(122) Ens aporten la dada del que s�havia desp�s per l�import del quadre de la sumptuosa i magn�fica capella. Pel desembre de 1765 havia costat 1532 lliures, que s�havien pagat majorit�riament amb almoines. Nom�s s�havien excedit en 92 lliures, que volien reempla�ar amb les caritats que recollirien l�any seg�ent, i que, a m�s, havien de servir per a pagar la ymagen de Maria SSma que se est� trabajando. Est� clar que un cop acabada la tasca d�ornamentaci� dels plans escult�rics el retaule s�enllestia amb la construcci� de l��nica escultura que havia d�ocupar el n�nxol central. La figura s�acab� el 1767 o com a m�nim amb aquesta data apareix l�albar� de 100 lliures per a pagar la imatge. En el preu s�hi inclo�en els materials, la fusta i l�or.(123) L�albar� est� signat pel mateix Gregori Herrera.(124)

 

El retaule estructuralment i iconogr�ficament ja estava enllestit, nom�s faltaven alguns petits detalls. Aix�, el 1768 s�encarreg�una corona, de deu unses dos octaus i tres tonins, per a la figureta del Bon Jes�s de la Mare de D�u.(125) Com a detall curi�s, �s gr�cies a la documentaci� que sabem que aquesta corona va ser robada i l�any seg�ent se�n va haver de fer una de nova, que cost� 27 lliures 8 sous i 2 diners. Pagada, una part amb caritats i l�altra per la devota Francina Anna Mut. La corona grossa de la Mare de D�u, de 90 lliures, es f�u el 1767.(126) Cal dir que les tres les contru� l�argenter Joan Pomar. Finalment, s�encarreg� una cortina, a fi de tapar el n�nxol central, a Francesc Herrera, fill de Gregori, l�escultor del retaule.(127)

 

La historiografia art�stica considera que Gregori Herrera practic� una po�tica rococ�, molt propera al discurs utilitzat per Fra Albert Borguny. Ambd�s coincideixen en la influ�ncia que sobre ells exerciren els gravats alemanys; m�s concretament, els dels germans Klauber.(128) No �s extrany que, a causa de seguir tend�ncias semblants, s�hagin atribu�t retaules d�Herrera a Borguny, com el de l�altar major de l�esgl�sia ciutadana de Santa Eul�lia.(129)

 

Pel que fa a la tend�ncia estil�stica, podem considerar el Roser directament deutor del model proposat nou anys abans per l�autor a Santa Eul�lia. Algunes similituds s�n evidents, sobretot pel que fa a la soluci� formal general en forma de reliquiari o cust�dia i en el coronament del retaule, on per definir un mateix espai, es combinen rocalles convexes i c�ncaves.

 

Un cop acabada la construcci� del present retaule, la confraria del Roser es preocup� de proporcionar tot un seguit d�objectes necessaris per a les celebracions lit�rgiques. Un d�aquest ornaments imprescindibles eren els domassos que engalanaven les parets de la capella en temps de festa solemne. Per aquest motiu el 1767 es feren amb 36 canes de dom�s carmes� unes teles noves.(130) Un altre element imprescindible per a la sacristia �s el rentamans o lavatori, que fou bastit en pedra de Binissalem pel mateix mestre que f�u els pedestals del retaule, Joan Moy�.(131)

 

El 1768 el rector Francesc Tugores entreg� una ll�ntia pel culte de Maria Ssma y St. Joseph, que cost� 216 lliures.(132)

 

Finalment, per tal de completar la decoraci� es contru�ren unes gelosies amb la finalitat de tapar els finestrals situats damunt les capelles laterals. L�enreixat de la gelosia, l�elabor� el 1749 l�escultor Rafel Torres, de l�activitat professional del qual en saben ben poca cosa.(133) El daurat el realitz� Gregori Herrera, que empr�, entre or i argent, 68 lliures i 22 sous.(134) El conjunt de la gelosia es complet� amb la definici� feta per Bartomeu Picornell.(135) Era l�espai idoni per a col�locar-hi quatre pintures que completarien el discurs iconogr�fic de la capella del Roser.

 

A les dues gelosies m�s properes a l�altar major s�hi representen unes escenes protagonitzades per sant Josep: el Somni i la Dormici�. Pel que fa a les altres pintures, es tracta de l�Adoraci� dels pastors i la Predicaci� de Jes�s a la sinagoga.

 

Els quadrets, els pint� el 1771 Francesc Herrera (Palma?-1778).(136) Els pocs detalls que coneixem sobre la seva vida els devem a A. Furi�.(137) Com ha quedat clar es form� i treball� amb el seu pare. Sembla ser que indistintament tan f�u feina en pintura com en escultura. De les seves pintures se n�ha dit que mostren ressons marattescos, mentre que Furi� les lloava per la seva originalitat i cromatisme.(138)

 

(109) P. MULET CERD� : � Hist�ria de la construcci� del temple parroquial d�Algaida�, Es Saig, 24.

(110) M. CARBONELL: �Albert Borguny Castell�, GEPEB, 1, 281. Fra Borguny utilitz� sovint aquest recurs escenogr�fic, derivat d�exemples d�arquitectura ef�mera, en molts dels seus dissenys de retaules. Sembla que l�us del dosser va ser introdu�t per Andreu Carbonell. Aquest �s un element caracter�stic de determinats mobles realitzats a algunes esgl�sies de Mallorca a mitjan segle XVIII (M. CARBONELL : � Els Carbonell �, GEPEB,1, 387).

(111) G. LLOMPART : � Nostra Dona de la Rosa y su iconograf�a en el manierismo mallorqu�n�, Estudis Bale�rics, 20, Palma, 1986, 63

(112) A. FURI�, Diccionario Hist�rico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, Palma, 1946(1839), 261. M. CARBONELL: �Josep Sastre Tamorer�, GEPEB, 4, 254.

(113) APA (ADAM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�obra 1747-1855, 8.4.2, fol 68-72. Ap�ndix Doc. 43

(114) Confirmat-se el que Mari� Carbonell havia anticipat a la veu d�aquest artista a la Gran Enciclop�dia de la Pintura i Escultura a les Balears (M.CARBONELL: �Josep Sastre Tamorer�, GEPEB, 254).

(115) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 68. Ap�ndix Doc. 43.3.

(116) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�eu del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 68. Ap�ndix Doc. 43.1. Joan Moy� apareix documentat com a constructor de pedestals de diversos retaules, com en el de sant Josep de l�esgl�sia parroquial de Muro (P. FIOL I TORNILA, D. PAYERAS I CAP�, S. RIUTORT I TABERNER: 750 anys de l�Esgl�sia a Muro, 87).

(117) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193.

(118) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 68v. Ap�ndix Doc. 43.5 Aquest mateix fuster f�u una altra feina feina en el retaule que consist� en desfer la gl�ria, y se gornisa, y los dos �ngels, y se corona, y dos plans de escultura, y tornaro clavar(...).

(119) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 68. Ap�ndix Doc. 43.4

(120) APA(ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 68v Ap�ndix Doc. 43.6

(121) Concretament el 1762 s�adquiriren 3850 pans d�or. APA(ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747.1855, fol 68v-69. Ap�ndix Doc. 43.7

(122) APA (ADM), Confraria de laMare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 69 Ap�ndix Doc. 43.11.

(123) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 70. Ap�ndix Doc. 43.11.

(124) Berard n�havia adjudicat l�autoria a alg�n mebre de la fam�lia Oms (G. DE BERARD: �Viaje a las villas de Mallorca�, 193).

(125) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol.71. Ap�ndix Doc. 43.14.

(126) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 71. Ap�ndix Doc. 43.17.

(127) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 72 Ap�ndix Doc. 43.22 La pintura de Francesc Herrera Cost� 45 lliures. El bastiment el f�u un mes despr�s Bartomeu Picornell.

(128) M. CARBONELL: �Els Herrera�, GEPEB, 323 . S. SEBASTI�N, A. ALONSO: Aquitectura mallorquina y contempor�nea, 125.

(129) Berard tamb� atribu� el retaule d�Algaida a Borguny i tampoc no �s estrany perqu� la similitud entre obres realitzades pels dos artistes �s evident(G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193).

(130) L�import de tots aquests teixits comprats per a la capella puj� fins a 125 lliures, 13 sous i 4 diners. En el document s�especifica el que es pag� per la seda, la seda de carmes� i al velluter per teixir les canes (APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 70). Val a dir que per a poder-los penjar es col�locaren unes vases o llistons a les parets. L�encarregat de fer-ne el daurat va ser Gregori Herrera. (APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 70. Ap�ndix Doc. 43.13).

(131) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol 71v. Ap�ndix Doc. 43.20.

(132) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 71. Ap�ndix Doc. 43.15. Uns altres ornaments que s�incorporaren a la capella foren unes floretes. Les pint� Francisco Herrera el 1771 i es col�locaren a alguna part elevada, ja que per aquest motiu es feren servir posts i ferros d�un fuster. I finalment, el 1772 s�adquir� un santcrist per col�locar damunt el canterano de la nova sacristia, que, dos anys despr�s, un fuster resitu� damunt el sagrari de l�altar major (APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�Obra 1747-1855, fol. 71v i 72. Ap�ndix Doc. 43.19 i 43.21).

(133) Pertany a una dinastia d�artistes actius entre els segles XVII i XIX (M. CARBONELL: �Els Torres�. GEPEB, 4, 320).

(134) Al preu dels materials cal afegir-hi el treball de l�artista, que sum� 82 lliures 4 sous (APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�obra 1747-1855, fol. 68. Ap�ndix Doc. 43.2).

(135) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�obra 1747-1855, fol. 71v. Ap�ndix Doc. 43.16.

(136) APA (ADM), Confraria de la Mare de D�u del Roser. L�obra 1747-1855, fol 71v Ap�ndix Doc. 43.18.

(137) A. FURI�: Diccionario Hist�rico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, 164-165.

(138) M. CARBONELL: �Els Herrera�, GEPEB, 323. Pel que fa al conjunt de la seva obra se li han atribu�t les pintures de dos retaules de l�esgl�sia parroquial de Muro: el dedicat a l�Assumpci� de la Mare de D�u i el de sant Miquel.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.