Retaule de sant Antoni.

 

A la segona capella del costat de l�esp�stola hi podem contemplar el retaule de sant Antoni, constru�t durant la segona meitat del s. XIX, seguint les pautes d�un sobri classicisme acad�mic.

 

L�estructura arquitect�nica es presenta a partir d�una predel�la, un sol cos i �tic. En vertical, est� dividit en tres carrers, amb la particularitat que el central est� m�s avan�at que els laterals. Pel que fa a la tipologia, segueix la tradicional del retaule de carrers plans.

 

El sistema de suports s�ha simplificat molt�ssim i es conforma a partir de columnes i pilastres amb capitells corintis molt esquematitzats. El pedestal que aguanta el moble ja no �s de pedra, sin� que �s una simple fusta que imita les caracter�stiques p�tries.

 

El repertori decoratiu �s molt esc�s. Les columnes i pilastres han perdut els elements ornamentals que les caracteritzaven durant l��poca barroca, i nom�s presenten unes simples estries verticals. De la resta del conjunt destaquen els motius geom�trics de la predel�la, aix� com els vegetals que s�encadenen i formen les aletes i les polseres del retaule. En definitiva, se cerca m�s el joc d�efectes amb la policromia a fi d�imitar el vetejat del marbre sobre els plans escult�rics, predominant el color blanc, nom�s amb uns lleugers tocs de daurat.

 

Referint-nos al tema iconogr�fic hem de remarcar que a Algaida abans de la dedicaci� d�aquesta capella a sant Antoni aquesta advocaci� nom�s era present a una pintura del carrer lateral del retaule de sant Sebasti�.

 

L�escultura del nin Jes�s, que se situa dins la petita forn�cula del bancal, porta un vestit de roba blanca amb brodats d�or. Amb la m� dreta ofereix la benedicci� mentre que amb l�esquerra aguanta la bolla del m�n. La resta de la representaci� s�n cinc pintures: dues al carrer lateral de la dreta, sant Erasme i sant Blai; dues al de l�esquerra, sant Faust i sant Llop; i, a la coronaci� del retaule, sant Isidre llaurador, agenollat, amb els bous llaurant condu�ts per un �ngel, al fons.

 

La iconografia que fa refer�ncia al titular de la capella es localitza b�sicament a la forn�cula folrada de vellut del cos principal del retaule. L�escultura de sant Antoni, com �s corrent en les seves figuracions, porta h�bit d�ermit� amb una creu en forma de T, la Tau grega, a sobre de l�estola. Amb la m� dreta aguanta un llibre obert i a l�esquerra du un gaiato d�on penja una campaneta. Tamb� el representen acompanyat d�altres atributs: l�Esperit Sant a la volta del n�nxol i, a banda i banda de la imatge, un porquet i unes flames. El retaule est� rematat per un sol amb una Tau i una campaneta en el centre. La creu del sant torna a apar�ixer en el frontal d�altar, que es constru� simult�niament a la resta del moble.

 

Les primeres not�cies que coneixem sobre l�inter�s de construir un nou quadre es remunten al 28 d�octubre de 1864. �s aquesta data, quan el rector Joan Company, tramet� una carta al bisbe en la que li comunicava que li enviava el pl�nol del nou quadre de la capella del Sant�ssim Nom de Jes�s i de sant Antoni de Viana.(183) Aix� s�explica l�exist�ncia a la predel�la de la petita escultura del nin Jes�s. Com ja sabem, fins llavors la capella estava dedicada a aquesta advocaci� i presidida pel retaule renaixentista de Gaspar Oms.

 

Continuant amb la carta, la resposta no es f�u esperar i s�envi� el 2 de novembre. El bisbe donava pas a l�execuci�, despr�s d�haver-lo examinat, del projecte del nou quadre de la capella realitzat per l�escultor Miquel Torres (Palma 1797 � 1885). Aquest artista polifac�tic, com ja hem vist, particip� en la construcci� del retaule de les �nimes.

 

Entre el conjunt d�inventaris de la parr�quia, del segle XIX, hi apareix un dibuix en tinta d�un retaule, sense cap signatura ni cap texte que ens permeti identificar tant l�autor com el lloc on l�havien de construir.(184) Clarament el podem relacionar amb un dels dibuixos previs que es feren, del present retaule de sant Antoni. L�obra i el dibuix tenen una estructura arquitect�nica pr�cticament igual. Nom�s hi ha algunes lleugeres variacions a la predel�la, que no contempla el n�nxol, a l��tic i en el tipus de capitell de les columnes. Unes altres variants les trobar�em en els repertoris decoratius. Aquest dibuix �s d�un gran inter�s perqu� presenta dues variants d�un mateix retaule; sobretot pel que fa a la soluci� formal de l��tic.

 

La resta de documentaci� que ens il�lustra la construcci� ens fa veure que, de les dues confraries, la que s�encarreg� econ�micament de la major despesa fou la de sant Antoni; per tant no �s estrany que sigui el seu patr� el qui presideix el retaule. Es veu que l�obreria de sant Antoni, a mitjan segle denou, tenia m�s devots, i per aquest motiu la capella pass� a ser de la seva titularitat.

 

Aix�, el primer que es f�u va ser una nova figura del sant. Va ser el 1866 i se�n pagaren 121 lliures i 10 sous.(185) El m�s probable �s que l�autor fos Miquel Torres, encara que la documentaci� no ho indica. L�escultura del nin Jes�s, que suposam que �s la que hi ha en el conjunt, va ser restaurada amb l�ajut econ�mic d�un devot el 1871.(186) La intervenci� consist� en refer la policromia barroca, actuaci� molt semblant a la realitzada en la majoria d�escultures dels retaules d�aquesta esgl�sia.

 

Uns anys despr�s, en els comptes del bienni 1871-72, s�hi reflecteixen documentalment l�execuci� de l�obra. El primer que es fa �s pagar un escultor, no identificat, a fi que alci el pl�nol del quadre de la capella.(187) D�entrada, aquesta not�cia contrasta amb la de 1866. Tal vegada podria esser que havent passat cinc anys s�haguessin fet uns pl�nols nous, i es resitu�s la figura de sant Antoni en el n�nxol central del retaule.

 

El que s� �s cert �s que aquest mateix any el primer ordre ja estava acabat. Per aquest motiu es pagaren diverses quantitats a un fuster i a un picapedrer, que l�havien col�locat en el seu lloc. Per primer ordre entenem la predel�la i el cos central. Tota aquesta feina de talla cost� 279 escuts i 20 c�ntims. La confraria del Nom de Jes�s pag� la part que li corresponia en el retaule: 15 escuts i 33 c�ntims per construir un n�nxol per a posar-hi la petita imatge asseguda que havien restaurat, i que a partir de llavors substituiria devocionalment l�antic retaule.(188) El rebut el pag� l�ec�nom Miquel Benn�sser el 15 d�abril de 1872 a Sebasti� Mestre, un altre dels col�laboradors del taller de Miquel Torres.(189)

 

El bienni econ�mic seg�ent, 1872-1873, contempla ja la culminaci� estructural del moble i, tamb�, de la resta del repertori iconogr�fic que quedava per enllestir. En primer lloc, es col�loc� el darrer ordre, �s a dir l��tic. A m�s a m�s, es posaren diversos ornaments a la capella i l�altar. La feina d�escultura realitzada pels mestres cost� 174 escuts i 30 c�ntims.(190)

 

No sabem qui pint� les cinc teles del retaule, per� en coneixem el preu, que va ser de 60 escuts. Les pintures es van beneir amb padrins, com era costum, el dia de la festa del sant.(191)

 

L�any seg�ent es pag� un altre quadre a l�oli, en el que hi havia representat el sant titular. La funci� d�aquesta tela era tapar el n�nxol central.(192) L�artista encarregat de pintar-la va ser Bartomeu Bordoy.(193)

 

Ja per acabar, nom�s ens cal dir que, un cop enllestida la construcci� del nou retaule, l�obreria destin� part dels ingressos del 1874-75 a la remodelaci� de la resta de la capella. L�obra consist� en estucar de nou les parets, aix� com en la col�locaci�de llistons daurats i en una nova clau de volta de fusta, tamb� daurada i folrada de vellut.(194)

 

(183) ADM, III/57/123, fol 1. Ap�ndix Doc. 55.

(184) APA (ADM), Inventaris, 1849-1951, 4.5.1, sense foliar.

(185) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, 6.20.1, sense foliar. Ap�ndix Doc. 58.

(186) APA (ADM), Obreria del Sant�ssim Nom de Jes�s, 1853-1903, sense foliar. Ap�ndix Doc. 62

(187) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 64.

(188) APA (ADM), Obreria del S. Nom de Jes�s, 1853-1903, sense foliar. Ap�ndix Doc. 66 i 69.

(189) APA (ADM), Obreria del S. Nom de Jes�s, 1853-1903, sense foliar. Ap�ndix Doc. 67.

(190) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 70.

(191) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 70.

(192) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 74.

(193) El 1862 pint� diversos quadres a la capella del Sant Crist de l�esgl�sia de Pina (P. VILLALONGA DE CANTOS: �La iglesia de los S.S. Cosme y Dami�n de Pina en Algaida (Mallorca). Programa constructivo e iconogr�fico�, Mayurqa, 21, Palma, 1985-87, 357).

(194) APA (ADM), Obreria de sant Antoni, 1853-1913, sense foliar. Ap�ndix Doc. 76.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.