Retaule de sant Joan.

 

El retaule de sant Joan est� situat a la primera capella del costat de l�ep�stola. Es tracta d�una obra renaixentista realitzada a principis del segle XVII. Els elements pict�rics hi s�n presents a la predel�la, carrers laterals i �tic; els escult�rics, en el n�nxol central; i els decoratius, en relleu, concentrats en el fris de l�entaulament.

 

L�estructura arquitect�nica es presenta de forma senzilla, en un sol cos dividit en tres carrers, predel�la i �tic. Ens trobam davant un altre exemple de retaule de carrers plans.

 

El cos principal est� conformat per quatre columnes cor�nties, una mica desproporcionades, amb el ter� inferior anellat. La decoraci� de les columnes �s molt senzilla: a la part inferior consisteix en rosaris amb campanes que pengen d�unes anelles, mentre que a la part superior el fust est� decorat per acanaladures.

 

L�entaulament es caracteritza pel seu recarregament decoratiu. L�ornamentaci� m�s destacada consisteix en dos models distints de grotescs aplicats al fris: un al carrer central i l�altre als laterals. El primer tipus consisteix en dos grius enfrontats amb uns motius florals que els surten de les cames de darrera. El segon �s una m�scara que t� per extremitats elements vegetals. Es tracta d�un repertori de tradici� renaixentista derivat del bestiari utilitzat per l�escultor aragon�s Joan Salas, que va ser l�introductor del Renaixement a Mallorca.(195)

 

La predel�la presenta unes escenes molt simples i esquem�tiques. En els quatre espais rectangulars dels pedestals hi trobar�em els evangelistes identificats pel llibre i el seu respectiu s�mbol iconogr�fic, per� nom�s resten tres pintures: les de sant Marc, sant Joan i sant Lluc. Entre els quadrets anteriors se situen altres tres escenes : a l�esquerra ens trobam amb la representaci� de sant Jordi, a cavall i amb arn�s, lluitant contra el drac. El quadre del centre s�obri a una cambra en la que la profunditat ve donada pel trespol enrajolat ; en el fons nom�s s�hi entreveu un portal. S�usa el mateix espai per tal de representar dos moments d�un miracle d�un sant dominic�. A la dreta, el dominic est� agenollat sense corona, assistint a una missa. A sobre l�altar, apareix una imatge d�una dona enrevoltada de flames a la que li surt un dimoni de la boca. A l�altre costat del quadre hi apareix el mateix dominic, ara ja sant, rebent un llibre d�un �ngel. Per acabar, a l�esquerra del bancal trobam una composici� en la que apareix sant Francesc en el moment crucial de rebre els estigmes en el seu costat, peus i mans.

 

Dissortadament, no coneixem l�autor d�aquesta imatge de sant Joan Baptista que ocupa el n�nxol del present retaule. La talla, per altra banda, es troba molt emmascarada per les successives capes de policromia i daurat que se li han aplicat. El Baptista, ben proporcionat, vesteix t�nica curta i capa i aguanta amb la m� esquerra un b�cul mentre que, amb l�index de la dreta, assenyala l�anyell que jeu als seus peus. L�escultor pos� especial atenci� a la musculatura, que deixa veure la primor del cos; i en l�anatomia del rostre, que t� els ulls elevats cap al cel mentre posa cara d��xtasi.

 

Les quatre pintures dels carrers laterals s�articulen de la mateixa forma. Aix�, presenten una forn�cula cl�ssica coberta per una petita volta de copinya, on s�hi situen les imatges dels sants; en els angles superiors hi trobam uns querubins i a la part inferior, una m�nsula. Les figures col�locades damunt pedestal ocupen gaireb� la totalitat del n�nxols.(196) Estan representades de tres quarts amb la intenci�, ben palesa, d�aprofitar la composici�.

 

La primera imatge del carrer de l�esquerra �s la del beat Ramon Llull. El representen vestit amb l�h�bit de francisc�, amb un llibre entreobert a la m� esquerra i una ploma amb l�altra. La cara �s la d�un home major, de barba blanca, i ulls grossos que estan concentrats en un petit santcrist situat a la volta del n�nxol. Un O bonitas surt de la boca del doctor il�luminat, fruit de la celestial contemplaci�. Com a s�mbol del seu martiri porta dues pedres clavades al cap, amb la sang que surt de la ferida degotant per la cara i pels cabells. El sant Joan Evangelista, situat a la part superior de l�anterior, vesteix una t�nica verda i un mantell vermell i cal�a unes sand�lies. Mentre amb la m� dreta beneeix, amb l�esquerra aguanta un calze del qual sobresurt el cap d�una serp o d�un drac. La seva cara �s molt fina, de trets perfectament dibuixats i amb un treball prec�s de les mans. El pintor, amb la clara intenci� de donar m�s volum a la figura, remarca els abundants plecs, sobretot al mantell, amb un ombrejat considerable.

 

La primera figura de la dreta representa santa Rita, amb l�h�bit dels agustins i una espina clavada al front. En aquest cas la imatge resulta molt m�s plana que les anteriors. Finalment, sant Vicen� sost� amb les mans un llibre, la palma del martiri i la roda de pedra amb qu� el torturaren. Cal destacar que el pintor d�na un tractament molt detallista a la dalm�tica de diaca.

 

La pintura de l��tic representa el naixement de la Mare de D�u. En el front� que corona el retaule es veu, sobre un n�vol, D�u Pare, amb la bolla del m�n i nimbe triangular. Segueix fidelment un model creat pels Macip, que els L�pez i tamber Gaspar Oms, com hem vist en el retaule del Nom de Jes�s, usen sense massa variacions.(197)

 

Del proc�s constructiu d�aquesta obra nom�s sabem que el 1606 els obrers cobraren dues factures de la Universitat per la construcci� d�un nou retaule de sant Joan.(198) A m�s, s�especifica que es paga tamb� per la figura, que entenem com una imatge escult�rica. L�altra not�cia que coneixem �s del 1629, quan una altra vegada es demanen diners per a pintar un retaule.(199)

 

La forn�cula central va ser renovada el 1856. I aix� consta en una inscripci� situada al pedestal de l�escultura del sant on, a m�s de la data de renovaci�, hi apareix la firma de l�autor de la feina, J.M.

 

Amb els diversos pagaments realitzats per l�obreria sabem com es van dur a terme aquestes actuacions de renovaci�. D�entrada, l�escultura es trasllad� al taller de l�artista, a Palma, on es degu� adobar i policromar de nou. Consta perqu� es pagaren 5 lliures 6 sous per tornar-la a Algaida. Pel seu treball l�escultor cobr� 22 lliures.(200)

 

L�altra actuaci� efectuada consist� en l�esmentada remodelaci� del n�nxol central. Fet de nou, hores d�ara el percebem mal encaixat i dissonant dins el conjunt renaixentista. Est� decorat imitant el marbre. La despesa no va ser molt elevada, nom�s 12 lliures 13 sous i 6 diners. A tot aix� s�hi han d�afegir les despeses pagades a un fuster per posar-la a lloc, aix� com els transport i el manteniment de l�escultor durant deu dies.(201)

 

A l�observar la imatge del sant titular sempre es planteja la idea de si est� ocupant realment el lloc per al qual va ser concebuda. Miquel Puigserver es de l�opini� que substitu� una tela original, at�s que les proporcions de l�est�tua i la inserci� del n�nxol historicista desentonen amb la resta del conjunt.(202) Com es despr�n del comentari de Berard del 1788 queda clar que hi havia una imatge del sant, de bulto y alto, presidintel retaule.(203) Santiago Sebasti�n va saberveure que es tractava del mateix model usat en l�escultura del mateix personatge del portal Major de la Seu,(204) constru�t entre 1596 i 1601, seguint el disseny d�Antoni Verger (Palma ca. 1555-1635).(205) �s ben segur que l�autor d�aquestes dues est�tues va ser el mateix escultor.

 

Per acabar, podem dir que el retaule denota una clara influ�ncia valenciana, ja que les pintures si no provenen del taller Gaspar, s�n d�algun altre taller que seguia de prop l�activitat d�aquest artista a principis del segle XVII.

 

(195) S. SEBASTI�N: �Arquitectura del Protorrenacimiento en Palma�, Mayurqa, 6, Palma, 1969,5

(196) Els quatre pedestals duen inscrit en llat� el nom del sant : B. RAIM. LULL, S. IOANNES, SANTA RITA i S. VICENTIUS.

(197) G. LLOMPART, J.M. PALOU, J.M. PARDO : Els L�pez dins la pintura del s. XVI a Mallorca, 100.

(198) AM, LIC 881, fol.55. Ap�ndix Doc. 3 Miquel Puigserver recolleix aquesta not�cia del Llibre de Comptes III sense dir per� la citaci� exacta (M. PUIGSERVER POU: Inventario art�stico y arqueol�gico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 35).

(199) AMA, AC 23, fol. 317v. Ap�ndix Doc. 6. Miquel Sastre ent�n aquesta dada com que l�obreria comen�� un nou retaule i afirma, sense dir d�on treu la refer�ncia, que l�acabaren l�any seg�ent (M. SASTRE NIGORRA: Monograf�a hist�rica de la parroquial de Algaida, 19).

(200) APA (ADM), Obreria de sant Joan Baptista, 1853-1912, 6.10.11, sense foliar. Ap�ndix Doc. 50.

(201) APA (ADM), Obreria de sant Joan Baptista, 1853-1912, sense foliar. Ap�ndix Doc. 50.

(202) Concretament deia que: la tela central fue en mal hora sustituida por una estatua (M. PUIGSERVER POU: Inventario art�stico y arqueol�gico de la parroquial iglesia de S. Pedro y S. Pablo de Algaida, 36).

(203) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193.

(204) S. SEBASTI�N: �Arte�, Baleares, Madrid, 1974, 250.

(205) M. CARBONELL: �Antoni Verger�, GEPEB, 4, 364-366.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999