Retaule de Sant Miquel

 

El retaule de sant Miquel �s un clar exemple d�escola mallorquina amb influ�ncies germ�niques, constru�t durant la segona meitat del segle XVIII, i ocupa una de les capelletes laterals de la capella del Roser.

 

El moble s�adapta perfectament a la forma de la capella. Es tracta d�un retaule suport de pintures pla, en el que l�gicament destaquen els elements pict�rics i els decoratius en talla. Aquests s�han redu�t a la m�nima expressi�, concretamente a les rocalles que delimiten els diferents quadres.

 

En el retaule ha desaparegut qualsevol element arquitect�nic (columnes, entaulaments...) que defineixi una estructura com les que hav�em vist en altres obres de l�esgl�sia. L�escultor don� una import�ncia especial a les motllures i a les rocalles que estableixen els l�mits entre la pintura central de major tamany i les laterals, que estan disposades de forma radial envoltant el quadre principal. D�aquesta manera la rocalla assoleix una doble funci�: d�entrada �s el motiu que constitueix l�estructura de l�obra i a la vegada esdev� l�element decoratiu cabdal. Per completar l�estudi dels aspectes ornamentals cal dir que el daurat ha deixat d�esser predominant i ha cobrat import�ncia l��s de la policromia. Tot el conjunt s�aguanta sobre una socolada de fusta que vol imitar el marbre.

 

En ess�ncia, el disseny recorda, com ja havia anticipat Berard, els reliquiaris de la segona meitat del segle XVIII.(100)

 

Pel que fa a la iconografia, cal dir que la figura principal de sant Miquel ocupa gaireb� la totalitat de l�espai de la pintura central i es retalla sobre el fons, on tot �s boira, fum i foc. L�arc�ngel presenta unes grans ales bicolors esteses. Vesteix una rica armadura de color blau amb t�nica blanca que adopta el moviment del cos i cal�a unes sand�lies. Amb la m� dreta empunya una espasa i amb l�esquerra una cadena. Adopta una postura de bra�os i cames molt din�mica mentre lluita amb el dimoni, que resta ven�ut als seus peus. Aquesta sensaci� de moviment �s ajudada pels plecs de la t�nica magenta, que vola. La cara del sant �s dol�a i tranquil�la, finament dibuixada; com tota la figura.

 

La resta del repertori iconogr�fic disposat radialment est� representat sempre de mig cos. En el primer quadre comen�ant per l�esquerra ens trobam amb la figura de sant Joan Babtista. Seguidament, es retalla sobre el fons neutre la imatge de perfil de sant Llu�s Gonzaga. Identificam el jesu�ta del segle XVI pels seus atributs caracter�stics: un lliri, una calavera, una corona al�lusiva a la seva condici� de pr�ncep i un flagell, que porta amb les mans. El seg�ent personatge, sant Ignasi de Loiola, apareix de tres quarts, vestit amb una casulla amb les sigles IHS i un llibre a les mans. En el quart cercle hi trobam sant Felip Neri. A dalt de tot ens trobam, probablement, amb sant Pere, de front, i representat com a pescador. La sisena pintura figura sant Vicen� de Pa�l portant un llibre amb les mans. Identificam la seg�ent com a sant Francesc Xavier al�ant la creu. Dins la pen�ltima orla hi trobam sant Gaiet� amb el Nin en bra�os seguint el model iconogr�fic t�pic del segle XVIII. Finalment, la darrera pintura representa santa Catalina vista de perfil amb la palma del martiri a les mans i, a davall, la roda.

 

El discurs iconogr�fic culmina a la part superior amb el Cor de Jesucrist enrevoltat de flames i d�espines entre n�vols, simbolitzant el gran amor cap a la humanitat.

 

Un altre motiu important �s l�escut del donant, que s�ubica just damunt de la pintura central. En el camp hi ha una becada o cega amb els seus colors naturals sobre fons d�or, (101) rematat per un capell de canonge amb tres borles a un costat. Pensam que es tracta de l�escut de Miquel Segu�, canonge i doctor en Sagrada Teologia, que mor� a Palma el 1788.(102)

 

Aquest senzill retaule, suport de pintures es degu� construir entre 1779 i 1786, dates dels inventaris fets a les capelles durant les dues visites pastorals efectuades pel bisbe Pedro Rubio Benedictino. De l�autor de les talles i del pintor que obr� els quadres no n�hem pogut localitzar cap not�cia i l��nic que, ara per ara, podem apuntar �s que a l�esgl�sia del llogaret de Randa hi ha, contru�t cap a 1777, el retaule de sant Josep, que �s, problablement, obra del mateix taller. (103)

 

(100) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 193. Diu el seg�ent: (...) que contienen los altares del glorioso arc�ngel San Miguel, en lienzos pintados y revelados adornos modernos, por estilo de reliquiario con fondo dorado, filetes dorados y blanco.

(101) J. BOVER: Nobiliario Mallorqu�n, Palma, 1983 (1850), 364-365.

(102) J. BOVER: Biblioteca de escritores Baleares, 2, Barcelona, 1976 (1868), 364. Diu el seg�ent: Natural de Algaida � hijo de D. Francisco Segu� y Da Angela Oliver de Son Matx. Abraz� el estado eclesi�stico y en esta universidad literaria recibi� la borla de doctor en sagrada teolog�a; despu�s de haber obtenido varios beneficios, se le confiri� una canong�a en esta santa iglesia y falleci� en Palma el d�a 22 de noviembre de 1788. Particip� com a testimonien l�acta de l�Ajuntament d�Algaida quan es determin� la construcci� de la capella de la Mare de D�u del Roser.

(103) G. MUNAR: Petita hist�ria de Randa, Llucmajor, 1972, 25.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.