Retaule de sant Sebasti�.

 

A la quarta capella del costat de l�esp�stola hi podem contemplar el retaule de sant Sebasti�. Es tracta d�una obra d�escola mallorquina d�autoria desconeguda, que es constru� a finals de la primera meitat del segle XVII i en el que hi s�n presents molts d�elements d�influ�ncia renaixentista.

 

La composici� arquitect�nica segueix les pautes de la tradici� constructiva de la seva �poca sense aportar cap novetat. La seva tipologia seria la del retaule de tres carrers plans, dividits horitzontalment en predel�la, cos i �tic.

 

El discurs arquitect�nic utilitzat es concreta en uns senzills pedestals, amb decoraci� pict�rica de tipus vegetal, que serveixen de base a les quatre columnes cor�nties, les quals tenen el fust estriat helico�dalment i conformen l�al�at del cos del retaule. L�enlla� amb l��tic ve donat per un senzill entaulament, en el qual destacar�em la interessant decoraci� pict�rica del fris. En els carrers laterals els motius decoratius consisteixen en fletxes entrella�ades, fent al�lusi� al titular del quadre, i pomelles de fruites. A la part central s�hi situa un gerro ple de fruites que est� flanquejat per fulles d�acant.

 

Les tres cases de la predel�la mostren les seg�ents imatges: a la dreta es representa santa Clara, de mig cos i a tres quarts, vestida amb l�h�bitfrancisc�, mentre aguanta amb dues mans la cust�dia eucar�stica; en el centre, els sants metges, Cosme i Dami�, vestits amb teles llargues i mocadors, portant amb les mans un morter i altres instruments al�lusius a la seva condici� ; i finalment, a la casa de la dreta, una escena on hi veiem, tal vegada, una predicaci� de sant Vicen� Ferrer, representat frontalment de mig cos, amb el bra� dret al�at i amb un llibre a les mans.

 

Al cos central, presidint el conjunt dins una forn�cula, es troba la imatge de talla de sant Sebasti�. Acompanyant-lo, a banda i banda, dues pintures amb les figures de sant Antoni abat i sant Honorat,(172) drets i de tres quarts ocupant gaireb� la totalitat de la taula. Les dues representacions es retallen sobre el fons, que l�artista ha resolt senzillament, col �locant la l�nia d�horitz� molt baixa i pintant uns celatges iguals als de les escenes de la predel�la.

 

I ja per acabar amb la descripci� iconogr�fica, l��tic presenta una �nica escena pict�rica dins un format ovalat. Es tracta de sant Roc, vestit com un pelegr� mentre ens ensenya una tumoraci� o nafra de la cama acompanyat, com �s costum, per un ca, que li porta un paneret.

 

Les poques refer�ncies documentals que hem trobat ens permeten afirmar que el retaule es degu� construir entre 1639 i 1643. S�n unes dades orientatives. En aquest sentit el que volem dir �s que la primera fa refer�ncia al moment en qu� els obrers de la confraria comuniquen a la Universitat la seva decisi� d�emprendre la construcci� d�un retaule nou.(173) Com era habitual, s�acud� als jurats de la vila per a sol�licitar alguna ajuda at�s que s�havia presla decisi� de construir un nou quadre. Els obrers, a canvi, oferien el retaule vell per tal de veure si podia servir per a la capella de la Passi�, per mor que les ordinacions de la darrera visita pastoral especifiquen que se n�aixec�s un de nou. La confraria reb� un total de 30 lliures.(174) Un pagament, datat el 1640, el cobraren tenint en compte que es donava el retaule vell per a la capella de la Passi�.(175) Finalment, pel que fa a la segona data(1643), que abans hav�em esmentat, cal dir que no significa el final del proc�s constructiu: la factura ens indica que cobraren ajudes de la Universitat per les tasques de daurar el retaule, signe clar que l�obra ja estava prou avan�ada, i que, probablement, nom�s faltaven les pintures i la talla del sant per a concluir-la.(176)

.

La descripci� efectuada per Berard a finals del segle XVIII ens assenyala que el moble portava la data de 1630 i que una fam�lia de la m� mitjana, els Ribas, patrocinaren l�obra.(177) Suposam que aquests trets, avui dia desapareguts, es trobaven a la part remodelada durant el segle XIX. �s evident que l�any no concorda amb la documentaci� que s�ha exhumat, per b� que podem pensar que l�il�lustrat malinterpret�s, com passa en altres casos, les dades.

 

La remodelaci� �s veu reflectida dins el bienni 1864-65.(178) Consist� en la renovaci� de la policromia de la figura del sant, feina, que cost� 53 lliures. Suposam, perqu� la documentaci� no ho diu, que quan es policrom� la imatge, tamb� es constru� un n�nxol nou, ja que una intervenci� semblant es f�u en el retaule de sant Joan. L�encaix del n�nxol no �s massa correcte, superposant-se al fris. A m�s a m�s, es varen fer una s�rie de reformes a fi d�adaptar la capella als gustos imperants durant la segona meitat del segle XIX. Es compr� un altar, de factura senzilla, i altres ornaments que costaren 35 lliures 5 sous, sense comptar la feina feta per fusteri picapedrer a l�hora de col�locar-lo.(179)

 

La darrera reforma substancial es dugu� a terme durant els anys 1875 i 1876. Per una banda, consist� en la substituci� de l��tic original per un altre de neobarroc de l�nies c�ncaves i convexes, que est� rematat per dues palmes de martiri i una corona.(180) A banda i banda de l�entaulament s�hi posaren dues h�dries. Desconeixem la identitat dels autors d�aquesta feina, el que s� sabem �s que l�escultor cobr� 60 escuts per daurar i pintar la definici� del quadre.(181)

 

Aquesta obra del cap del retaule es pag� amb una deixa que l�ec�nom Miquel Benn�sser havia rebut de l�antic rector Joan Company que, segons deien les seves notes, li havien entregat per a invertir-la en ornaments d�aquesta capella.(182)

 

(172) A la part inferior de cada una d�aquestes pintures hi apareixen dues inscripcions que fan refer�ncia a la identitat del sant corresponent: a l�esquerra s. Onorat i a la dreta s Antoni.

(173) AMA, AC 24, fol. 142. Ap�ndix Doc. 11.

(174) AMA, AC 24, fol. 162v-163.AMA, LIC 883, fol. 320v. Ap�ndix Doc.12, 14.

(175) AMA, LIC 883, fol. 305v. Ap�ndix Doc. 13.

(176) AMA, AC 24, fol. 205v-206. Ap�ndix Doc. 17.

(177) Berard diu el seg�ent sobre la capella:Sigue San Sebasti�n, con algo m�s de acierto, aunque de la idea regular antigua, entre el adorno de d�biles ca�as y tablas viejas, dorado, del a�o 1630, como demuestra el indicado patronato de la familia Ribas(G. DE BERARD: Viaje a las Villas de Mallorca, 193).

(178) APA (ADM), Obreria de sant Sebasti�, 1853-1903, 6.20.1, sense foliar. Ap�ndix Doc. 56.

(179) APA (ADM), Obreria de sant Sebasti�, 1853-1903, sense foliar. Ap�ndix Doc. 57.

(180) Pensam, per similituds estil�stiques tant pel que fa a la pintura com pel treball de fusta, que un front� triangular on hi ha representada santa Margalida i el drac seria un tros del que es canvi� amb la reforma decimon�nica. Avui dia est� penjat en els murs d�entrada de la capella del Roser. En el centre hi ha la imatge de la santa amb la palma del martiri mirant el drac. La decoraci� de la motllura del front� �s semblant a les usades a la cornisa del retaule.

(181) APA (ADM), Obreria de sant Sebasti�, 1853-1903, sense foliar. Ap�ndix Doc. 78. En la documentaci� tamb� hi apareix el que cobr� el fuster per posar el fragment al seu lloc.

(182) ADM, III/577150,sense foliar. Ap�ndix Doc. 60.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.