Retaule de santa Catalina Tom�s.

 

El retaule de santa Catalina Tom�s es troba ubicat a la sisena capella del costat de l�evangeli. �s una obra barroca d�escola mallorquina que es constru� a finals del segle XVIII.

 

Es tracta d�un treball en qu�predominen els elements pict�rics per sobre els escult�rics. Ens trobam davant un quadre que t� una composici� molt similar a la del retaule de sant Miquel. En aquest sentit els dos coincideixen en el fet que no hi ha cap element sustentador que en determini una estructura arquitect�nica de fa�ana, com les que hem vist a altres retaules ja analitzats. Per aquest motiu l�obra ha perdut la tradicional divisi�, en horitzontal i en vertical, en carrers i pisos. El disseny recorda, a grans trets, el dels reliquiaris caracter�stics del segle XVIII.

 

El m�s destacat del treball escult�ric s�n els motius decoratius en talla de motllures i rocalles, que delimiten les tres escenes pict�riques. El cos del retaule es troba emmarcat per un dosser de fusta, que s�ha pintat de color vermell a fi d�imitar uns domassos que pengen. Cal dir que el daurat nom�s s�ha aplicat a zones puntuals dels elements decoratius. En canvi, on era predominant el daurat en uns altres mobles cronol�gicament anteriors, ara s�hi apliquen blaus i verds, que volen imitar les qualitats de pedres tals com el marbre o el jaspi. Es tracta de la t�cnica decorativa dels jaspiats.

 

Pel que fa a la iconografia, el discurs s�articula a partir de tres imatges. La principal, major en tamany que les laterals, fa refer�ncia a la titular del retaule, santa Catalina Tom�s. Hi apareix representada de cos sencer entre n�vols i enrevoltada d�angelets. Pensam que les dues escenes dels costats, que dissortadament no hem p�gut identificar, no tenen res a veure amb la venerada valldemossina. A la imatge de l�esquerra hi apareix un bisbe amb una devota agenollada al seu davant; mentre que a la dreta s�hi representa una monja vestida amb un h�bit blanc en el moment d�una levitaci�.

 

El proc�s constructiu del present retaule el podem situar entre 1789 i 1795. La primera data �s la de la descripci� de Berard, que encara veu aquesta capella sota l�advocaci� de sant Domingo.(165) La segona fa refer�ncia a la vista de l�esgl�sia feta pel bisbe Bernat Nadal i Cresp� que ja contempla l�altar dedicat a la Beateta.(166) El m�s probable �s que la decisi� de construir-lo es prengu�s amb motiu de la beatificaci� de la valldemossina, el 1792.

 

(165) G. DE BERARD: Viaje a las villas de Mallorca, 194.

(166) ADM, vis. pas. de Bernat Nadal (1795-1819), fol. 210. Ap�ndix Doc. 47.

Miquel �ngel Capell� Galm�s. Els retaules de l�esgl�sia d�Algaida. Institut d�Estudis Bale�rics-Ajuntament d�Algaida, 1999.