Sa Mata Escrita.

Aquesta possessi�, coneguda tamb� amb el nom de sa Mata Vella, ja apareix en el mapa del Cardenal Antoni Despuig i Dameto de l'any 1784, la qual cosa ens confirma la import�ncia, perqu� nom�s hi figuraven les m�s importants de cada terme. �s d'origen antiqu�ssim i segons una creen�a molt estesa va pert�nyer a la fam�lia de Ramon Llull des de poc despr�s de la conquesta de Jaume I. Aquesta creen�a est� avui confirmada per uns documents descoberts per l'historiador llucmajorer Bartomeu Font Obrador. Per altra bada, i com molts sabreu, la tradici� popular d�na per bo que el beat Ramon Llull inici� la seva obra liter�ria escrivint a l'esponer�s fullatge de la llegend�ria "mata escrita", que encara avui perviu din les terres d'aquesta possessi�.

Les terres confrontaven a tramuntana amb Son Coll i sa Mata Nova; a ponent, amb sa Mata des Marqu�s; a migjorn, amb la carretera de Randa a Montu�ri, i a ponent, amb Albenya -pel puig d'en Bord- i Castellitx de la Pau.

La fam�lia Llull fou propiet�ria d'aquesta possessi� fins a la segona part del segle XV. Durant l'any 1420 era propietat d'un Ramon Llull descendent del creador del catal� literari; en morir, els hereus la varen vendre a la fam�lia Fiol d'Algaida. L'any 1473, figurava a nom de Crist�fol Fiol, que pagava uns censals de 12 lliures i 10 sous per la seva propietat. Pel cadastre de l'any 1594 sabem que Sebasti� Oliver, nou propietari de sa Mata Escrita, en pagava una renda de 2 lliures, 9 sous i 4 diners. En el cadastre de l'any 1626 i ja mort Sebasti� Oliver, la possessi� figura a nom del seu fill Pere i els taxadors l'estimaven en 320 lliures de renda anual.

A principis del segle XIX sa Mata Escrita era propietat de la fam�lia Ripoll. L'hereu, el capit� de Dragons de Num�ncia Antoni Ripoll Arenes, i un altre tinent de la mateixa fam�lia moririen durant la Guerra de la Independ�ncia al segon setge de Saragossa, el gener de 1809. El germ� d'aquest capit�, Josep Ripoll, fou regidor de l'Ajuntament de Palma i mor� l'any 1839 (una branca d'aquesta fam�lia, els Ripoll Mesquida, heretaren part de la possessi�, la qual cosa origin� sa Mata Nova a principis del segle XIX).

El besavi de l'actual propietari fou Pere Ripoll i Palou, casat amb Maria Llu�sa Moragues. Va ser un dels fills il�lustres d'aquesta possessi�, ja que arrib� a president de la Diputaci� del Partit Liberal. Tamb� form� part de la comissi� compiladora del Dret Foral de les Balears i va ser proposat ministre -contra la seva voluntat- en temps del govern presidit per Antoni Maura. La seva filla major, Maria Magdalena Ripoll Moragues, es va casar amb Antoni Palou de Comasema de l'anomenada possessi� de la Vall d'Orient. Llur fill, Pere Palou de Comasema Ripoll, fou propietari de la possessi� fins al seu �bit l'any 1989. La seva esposa Catalina Mir Colomar n'�s l'hereva usufructu�ria actual ja que les terres de sa Mata Escrita passaren als seus fills Miquel, Perico, Carme, Pep Llu�s, Catalina, Concepci�, Joan i Maria Magdalena Palou de Comasema Mir.

El desmembrament de les 9 quarterades que donaren lloc a sa Mata des Marqu�s tingu� lloc devers l'any 1947 i est� situada entre sa Mata Escrita i Son Llobet, vora la carretera que va a Montu�ri. Aquests subdivisions han deixat redu�da la superf�cie de la possessi� a poc m�s de 78 quarterades d'extensi�.

L'estandant m�s antic de qui t� record Antoni Palou de Comasema -fill de l'actual propietari- �s l'amo en Guillem Romaguera; despr�s l'habitaren successivament l'amo en Lloren� de sa Mata, montu�rer, i l'amo en Joan d'Esporles. El darrer estadant fix a les cases fou l'amo en Pere des Pont, tamb� montu�rer, que hi habit� fins devers l'any 1981. Actualment, la duen per compte seu alguns dels germans propietaris; precisament el dia que hi an�rem per fotografiar les cases sembraven i cremaven voreres de la possessi�.

Les cases formen un gran nucli i estan dividides entre els dos estaments socials que el formaven; les dels amos encarades a llebeig amb una clastra petita al davant i les dels senyors amb la fa�ana oberta a xaloc. Tant les unes com les altres estan la major part de l'any tancades, testimonis muts d'un temps millor. L'edificaci� de cals amos �s emprada avui com a magatzem agr�cola. En un lateral del conjunt de les cases, vora el frond�s lledoner, s'hi troba un espectacular celler -usat fins fa poc com a paller- amb una estructura no fa gaire temps restaurada, que encara guarda dues grans b�tes congrenyades. Antigament, estava connectat aquest celler amb el cup de fer vi que d�na a la part posterior i que es va reconvertir en aljub quan llevaren la vinya.

Les cases dels senyors tenen gravada la data de l'any 1851 damunt el portal for�, que va coincidir amb la darrera reforma duita a terme pel mestre picapedrer Rafel Balaguer. Una altra reforma molt anterior tingu� lloc l'any 1769, ja que aquesta data es conserva escrita damunt el portal d'entrada a la petita clastra de les cases dels amos.

No gaire lluny de les cases i damunt una marjada en direcci� al puig d'en Bord es troba l'antiga mata que segons la llegenda don� nom a la possessi�. �s d'una envergadura extraordin�ria i per abraonar la soca es necessiten els bra�os de dues persones adultes.

Just al comellaret de m� dreta arribant pel cam� de les cases es poden destriar els sis pous d'aireig de la font de sa Mata Escrita. Es pot accedir pel pou mare des de l'esplanada del lledoner a trav�s d'unes escalonades subterr�nies. La longitud total de la mina, o q�nat, �s de 80,55 metres i consta d'una galeria principal que parteix del pou mare, a m�s d'una altre per recollida marginal d'aigues que desemboca al comen�ament de la galeria principal. Aquesta galeria secund�ria �s m�s alta que la principal, amb una volta de mig punt, feta de pedra seca com les parets laterals. Arquitect�nicament, �s l'estuctura m�s perfecta de les que va estudiar l'equip d'investigaci� dirigit pel Dr. Rossell� Bordoy, autor del llibre Les aig�es cercades. Aquest q�nat �s el cinqu� en llarg�ria de tot Mallorca i al nostre terme nom�s �s superat pel de Son Reus de Randa, amb quasi 300 metres, i supera al d'Albenya, que nom�s arriba a 75,85 metres de llargada total.

Al final de la mina de la font, ja a cel obert, arriba a un gran safareig que antigament regava l'hort de la possessi�. Quan f�iem les fotografies hi trob�rem l'amo de sa Mata Nova abeurant el bestiar, i ens digu� que des del desmembrament de les dues possessions tenien empriu sobre l'abeurador de la font.

I ja per acabar, volem acomiadar sa Mata Escrita amb una estrofa del Can�oner popular e Mallorca que fa refer�ncia a la possessi�:

 

 

 

 

Sa madona de sa Mata,

enguany l'han feta segar;

si se torna descuidar,

l'any que ve la faran batre.

Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. N� 1 de la col�lecci� Panor�mica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.