El torrent de Pina, tamb� anomenat de Castellitx, t� la conca hidrogr�fica m�s cabalosa del terme d�Algaida la qual, juntament amb les conques dels torrents on desgua�a (Biniali o Solleric, Almadr� o Rafalgarc�s i Muro o Vinagrella) forma la conca hidrogr�fica m�s extensa de Balears amb 456 km2.

 

Dins el terme d�Algaida el torrent de Pina es forma coma tal per la conflu�ncia de les s�quies que procedeixen per una banda del Puig de Randa, Albenya, Castellitx, Son Coll i Son Mesquida, i per l�altra de les que provenen de la part de Montu�ri (Alcoraia, Son Rub�, So Na Moiana i Sa Torre.)

 

S�ha de dir, per�, que la import�ncia del torrent de Pina, a nivell arqueol�gic hist�ric i antropol�gic, radica en el tram compr�s entre el Puig de Randa i els Baixos de Pina, sobretot perqu� �s en aquest tram on �s encara observable la intervenci� antr�pica en el llit i en el cabal del torrent. Fou probablement durant l��poca de dominaci� dels musulmans (902-1229 d.C.) en qu� s�acondicionaren aquests terrenys i es produ�ren modificacions significatives en el paisatge rural que forma la conca del torrent i que s�han mantingut fins avui en dia; dit d�una altra manera, sense la intervenci� dels enginyers musulmans ni la vall que s�est�n d�Albenya fins a Son Coll o Son Mesquida ni la que s�est�n als Baixos de Pina no tendrien l�aspecte que avui en dia tenen.

 

El paisatge que avui contemplam en els llocs abans esmentats �s el fruit de no poques intervencions que passen per la canalitzaci� d�aig�es superficials mitjan�ant la construcci� de s�quies i albellons, el rebliment de terra per fer algunes valls aptes per al cultiu i la construcci� d�enginyoses maneres d�incrementar el cabal del torrent com ara les fonts de mina o qanawat que asseguraven aix� un cabal seguri la possibilitat de mantenir el reguiu i la for�a hidr�ulica dels molins d�aigua durant els llargs estius mediterranis.

 

El torrent de Castellitx o de Pina ha estat, doncs, des de l�Alta Edat Mitjana fins pr�cticament fa cinquanta anys, un element econ�mic i culturalde primer ordre primer dins el Juz de Muntuy i despr�s dins el terme de Castellitx; un element que va possibilitar l�horticultura i la ind�stria de la m�ltai en conseq��ncia tamb� el comer� la qual cosa sens dubte convert� les nostres contrades en una zona visitada per les gents d�altres indrets de Mallorca i que de ben segurprovoc� la ruptura de l�endog�mia culturalpr�pia de les zones menys afortunades que la nostra.

 

Per aquesta ra� �s la zona del Mass�s de Randa el lloc del Pla de Mallorca amb m�s concentraci� de qanawat. Acaben abocant les aig�es al torrent els qanawat de Tresorer (avui Treurer), d�Albenya, Castellitx (amb dos qanawat), Sa Mata Vell i Binicanella (avui Son Trobat de la Font). De la zona de Montu�ri destacar la font d�Alcoraia i a la zona de Pina hi aboquen aigua el qanawat de Son Company, Es Puig Molt� (avui en runes) i la Font de Pina.

 

Text : Gabriel Bibiloni Trobat.

Fotografies : ��������Rafel Antich.��� ���������